En terres del Cavaller Guillem de Castellolí.

L'inici d'aquesta ruta circular és a l’Església Vella de Sant Vicenç de Castellolí, situada al cim del turó, al seu davant es troba el cementiri. És un temple barroc, mig esfondrat des de 1936, que va ser construït l'any 1705, data inscrita a la llinda de la porta.
Després de visitar-la comencem a baixar per l’altre costat, trobant la carretera asfaltada que va al castell. Durant uns metres seguim aquesta carretera fins que ens desviem a mà esquerra per un camí pel mig del bosc, retrobem la carretera més endavant, la seguim i al cap de poc agafem el camí per arribar a l’esplanada del castell, on hi ha rètols informatius. Seguim i pugem al castell de Castellolí, antigament conegut com a castell d'Aulí, és una edificació molt enrunada. Del recinte encara es conserven importants fragments de muralla, una gran cisterna i dues estances cobertes amb volta de mig punt.
Tornem a l’esplanada, seguim per la pista per deixar-la al cap de poc i pujar a mà esquerra al cim d’un turó que resulta ser un bon mirador on podem contemplar el castell (o les seves restes) des d'una bona perspectiva, continuem pel cim del turó i passem per la masia del segle XIX de Can Muset. Crida l’atenció perquè, adossats a la masia, hi ha dos cossos modernistes del segle XX. Un d'ells és una torre de planta quadrada que té cinc nivells.
Seguim per la pista amb marques del GR-172 fins a trobar el trencant que puja a la mina de la Font del Ferro, és una galeria subterrània artificial de captació i conducció d’aigües ferruginoses. Seguim pujant per un corriol, passem per un lloc molt obac tot atapeït per la vegetació i arribem a un camí planer molt fresat per les bicis. Seguim a mà esquerra, quan arribem a una pista la seguim uns metres a mà dreta i, més amunt, seguim a mà esquerra un corriol fins a un bon mirador sobre la muntanya de Montserrat, també hi ha una placa recordatori. Deixem enrere el mirador mentre anem baixant sense deixar de contemplar la muntanya de Montserrat que tenim al davant. Seguidament arribem a una cruïlla de pistes, seguim la de la dreta i combinant pistes, camins i corriols arribem a les ruïnes de Can Cuixar, adossada al mur de la masia es troben les ruïnes de l’església de Sant Miquel de Vilaclara, situada damunt d'un turó. És una capella romànica del municipi del Bruc, ens sorprèn el seu absis i trobar un cups o tines de vi en el seu interior.
Desfem part del recorregut i seguim per visitar el Pont Foradat de Roques Blanques o de Vilaclara és una formació natural d’uns 20 metres de llargada que es pot travessar per sobre i contemplar-lo per sota, és una llàstima que la densa vegetació no el deixi veure amb més claredat.
Seguim pel corriol i vorejant uns camps arribem a la cruïlla de pistes abans esmentada, seguim la pista de la dreta, passem per la masia de Cal Soteres que està enfilada sobre un turó. Des del camí tenim molt bones vistes de Montserrat, continuem per la pista fins a trobar un trencant amb senyals, prenem la direcció de la Font de Ferro i Cal Muset, fem uns 100 m. de pista i la deixem per continuar per un corriol a mà dreta. Tot seguit, arribem al "corriol de la serp", continuem fins arribar al trencant per baixar a la Balma de Cal Soteres, d’unes dimensions considerables, es troba a sota mateix del camí, hi baixem per un costat i sortim per l’altre. Continuem pel corriol tot serpentejant i arribem a un pista que anem baixant fins a trobar el caminet ben indicat que puja fins les Coves de Cal Llucià, són espectaculars! Aquesta cova s’endinsa a la cinglera on s’observen dos grans obertures i la nau principal transcorre paral·lela a l’exterior, motiu pel qual està ben il·luminada, es van trobar restes de ceràmiques del període neolític, datades entre el 4.200 i el 3.800 aC.
Seguim per la pista i ja encarem el final de la ruta intuïn el camí de retorn a l' Església on hi ha la furgo passan pel paintball i travessan un parell de camps abans.