ENP de les Gavarres: Ruta del Molí d'en Frigola; Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura

SORTIDA

ST. JOAN DE SALELLES

Esglesiola dedicada al degollament de Sant Joan i que inicialment va ser l’església parroquial de Sant Sadurní. L’opus spicatum (espina de peix) que es pot veure en la disposició de les pedres d’una part del mur, ens indica l’antiguitat de la construcció, probablement del segle X. Abandonada i saquejada al S. XIX, a finals del segle XX es va restaurar. Actualment només s’hi fa culte un cop a l’any, cada 24 de juny, quan s’hi celebra l’aplec en nom a Sant Joan de Baptista.

TRENCANT DEL FORN DE CALÇ D'EN PUIG MIQUEL

El forn de calç va estar actiu fins a la dècada dels 60 del segle passat. En aquest forn s’aprecia, a l’interior, la banqueta circular sobre la que es recolzava la volta que es construïa amb la pedra a calcinar i que servia de cambra -de foganya- per fer foc. Feta la volta s’acabava de carregar el forn amb pedra que s’abocava per la boca superior. L’obertura lateral a la base permetia fer foc, amb llenya, fins a assolir una temperatura 1000 ºC, durant 4-5 dies, perquè les roques es convertissin en calç. Els principals usos de la calç eren la construcció, la desinfecció d’aigües de pous i el blanqueig de parets.

MOLÍ D'EN FRIGOLA

El molí d’en Frigola, d’origen molt antic, és un dels 17 molins fariners documentats en època medieval al riu Daró. Conserva tota la infraestructura d’aprofitament hidràulic necessària per a la seva activitat: la resclosa, el rec i la bassa. L’edifici és travessat pel carcabà, on es situava el rodet que feia girar les moles. Aigües avall del molí, sobre el rec hi trobem una altra petita construcció: l’escairador, un molí més senzill per moldre de forma més grollera el gra. El molí d’en Frigola va ser restaurat l’any 2001, per l’escola taller de les Gavarres.

RIU DARÓ

El Daró és el curs d’aigua més important de les Gavarres. Neix al vessant occidental del puig d'Arques, 22 Km aigües amunt de la Bisbal d’Empordà, i la seva conca recull les aigües d’uns 64 Km2 de superfície. Actualment és afluent del Ter, per una canalització artificial, tot i que antigament desembocava directament al mar nodrint els aiguamolls de Pals. Acull ambients i espècies d’alt valor de conservació entre els que destaquen la seva comunitat de peixos. Hi són presents totes les espècies autòctones de rius mediterranis: barb, bagra, anguila i espinós.

AQÜEDUCTE

Aquest aqüeducte aportava l’aigua de la riera de Cantagalls a les que ja portava el rec del molí d’en Frigola derivades del Daró.

PONTET

Continuarem seguint el camí recte travessant el Daró. Si ens desviem momentàniament a la dreta per sota la línia elèctrica trobarem el rec del molí. Si hi entrem i caminem a la dreta uns metres trobarem un pontet sobre el rec que servia per canalitzar l’aigua d’un torrent i evitar que entrés al rec i el fes malbé.

RESCLOSA DEL MOLÍ D'EN FRIGOLA

La resclosa, tenia la finalitat de emmagatzemar aigua, elevar-ne el nivell i derivar-la cap al rec que la conduïa fins al molí. Actualment l’embassada que es forma és un refugi per fauna aquàtica molt interessant en les èpoques d’estiatge, quan el riu queda eixut. El nivell d’aigua alt i quasi permanent permet el desenvolupament d’un ombrívol bosc de ribera dominat aquí per freixes i verns. La resclosa va ser restaurada a l’any 2000.

MOLÍ D'EN RIBES

Antic molí en estat ruïnós, on encara hi podem reconèixer el rec d’entrada i sortida, la bassa i el carcabà. L’aigua sempre ha estat un bé escàs i preuat a les Gavarres i s’ha aprofitat intensivament. Els molins se situaven al llarg del riu l’un darrera de l’altre, com en aquest exemple. Quan l’aigua del molí d’en Ribes es retornava al riu de nou era captada per fer funcionar el Molí d’en Frigola. Per continuar l’itinerari creuarem el riu, prenent el camí que, a l’alçada del molí, surt a la dreta. En aquest gual s’observen encara les restes dels pilars de pedra d’una antiga palanca que permetia creuar el Daró en situació d’aigües altes.

SUREDA AMB ROURES

En aquest punt veiem com les parts més careneres i pobres són poblades per pinedes i els fondals, més fèrtils, per sureda amb roures. Unes 12.000 Ha de les Gavarres són suredes, que representen gairebé una quarta part de les suredes catalanes i la meitat de les suredes protegides del país. La primera escorça que fa l’alzina surera és rugosa i s’anomena pelegrí. Només es pot aprofitar triturada per fer aglomerat de suro. El pelegrí s’ha d’extreure perquè l’arbre generi un suro llis aprofitable per fer taps o altres aplicacions industrials. Cada 14 anys la nova escorça que genera l’arbre té prou gruix per tornar a ser llevada. Al llarg de la vida d’un arbre es podran aprofitar 14-15 peles.

PEDRA DRETA DE ST. SADURNÍ DE L'HEURA

Es tracta d’un menhir, un monument megalític, que fou construït probablement entre 3.000-2.500 anys abans de Crist. És de quars ferruginós. L’any 1883 l’historiador empordanès Josep Pella i Forgas publicà un dibuix d’aquest menhir envoltat per una vinya la qual cosa ens indica que el bosc que veiem avui en aquest indret desplaçà a aquell conreu, molt probablement, a causa de la invasió de la fil·loxera que va malmetre els ceps de tot Europa.

FI