ENP de les Gavarres: Ruta pels Contraforts de les Gavarres, Sant Martí Vell

Download

Trail photos

Photo ofENP de les Gavarres: Ruta pels Contraforts de les Gavarres, Sant Martí Vell

Author

Espai Natural Protegit de Les Gavarres

932 28 378

See more trails from this author

Trail stats

Distance: 5.74 mi
Elevation gain: 561 ft
Technical difficulty: Moderate
Elevation loss: 561 ft
Max elevation: 453 ft
TrailRank: 37
Min elevation: 56 ft
Trail type: Loop

Time: 3 hours 18 minutes
Coordinates: 1065
Uploaded: March 13, 2024
Recorded: December 2014

Be the first to clap

near Sant Martí Vell, Catalunya (España)

Viewed 28 times, downloaded 1 times

Trail photos

Itinerary description

En aquesta ruta circular per l'entorn de Sant Martí Vell, veurem els diferents tipus de bosc i descobrirem els testimonis del vulcanisme en aquesta zona.

Waypoints

ESGLÉSIA SANT MARTÍ VELL

L'església de Sant Martí Vell és d¡origen romànic, però va ser construida al segle XVI. LA llinda de la porta d'entrada conserva una inscripció amb la data "A 6 desembre 1588). La façana principal, d’estil renaixentista, dóna a la part més estreta de la plaça. A la cantonada, un rellotge de sol marca el pas del temps des de 1588. El temple és, en bona part d’estil gòtic tardà, amb un campanar acabat en punxa coronat per un pinacle. Si donem la volta fins a la placeta ombrívola, al nord del temple, podrem contemplar una munió de gàrgoles que envolten la torre . Aquestes figures que representen bèsties fantàstiques tenen la funció de desguassar l’aigua de les cobertes alhora que simbòlicament protegien el temple i espantaven els mals esperits i els pecadors.

PI BLANC (LA MÒNICA)

Ens trobem travessant la carena del paratge de La Mònica, on trobem una pineda de pi blanc. Es tracten d'antigues feixes de conreu abandonades i avui poblades per esponeroses pinedes de pi blanc. També s’observa molt bé com sota l’estrat alt de pins creix un segon estrat arbori format per alzines. I un estrat arbustiu molt ric i dens format per marfulls, llentiscles, aladerns, garrics.... Si la successió natural no s’interromp per una tallada o un incendi aquests boscos tenen vocació potencial d’alzinars. Als pins morts és fàcil veure-hi els bolets de soca anomenats Fomitopsis pinicola, amb un ribet de color clar el marge del barret.

EUCALIPTUS (DRETA)

A la dreta trobem una plantació d’eucaliptus. Aquests arbres, de creixement ràpid i originaris d’Austràlia, foren plantats als anys 70 per produir cel·lulosa a la fàbrica de paper que hi havia a Sarrià de Ter.

DANYS NEVADA

PI PINASTRE

Plantació de pinastres (Pinus pinaster). Fixem-nos en les pinyes de bona mida que fan aquests pins i que son fàcils d’observar rosegades pels esquirols.

RUNES DE CAN GINESTET

Runes de Can Ginestet. Al voltant i a l’interior de les restes d’aquesta casa hi trobem una bona mostra d’alzinar pre-madur. L’alzinar dens, amb la seva ombra tupida, crea un ambient tant fosc que el sotabosc queda molt empobrit i esclarissat. Totes les espècies de llum que havíem vist en la fase de pineda secundària –amb un estrat arbustiu molt ric de brucs, estepes, garrics,...- aquí ja no hi tenen cabuda. El galzeran, amb els seus fruits hivernals vermells, és l’espècie d’ombra que hi domina.

RIERA DE SANT MARTÍ VELL

Travessem la Riera de Sant Martí Vell que recull les aigües dels vessants obacs de la Muntanya dels Àngels. En aquest punt, ja a la plana, amb llits de graves potents, només hi veiem aigua superficial després d’episodis plujosos importants. Per això la vegetació de ribera recorda les rambles mediterrànies. En destaquen la sarga, un salze de tiges porpres i fulles linears argentades. Aquests arbrets són molt flexibles i estan adaptats a les riuades. També destaquen en aquest punt, els alocs, arbrets de floració estival molt aromàtics.

VISTES A LA DRETA

En un dia clar, en aquest punt podem apreciar bones vistes panoràmiques del Pirineu i de la Serralada Transversal. De més lluny a a més prop: el Canigó, el Costabona, els cims de l’Alta Garrotxa –el Bassegoda, la Mare de Déu del Món,...- i les muntanyes Rocacorba.

ESPINAVESSA o BARRETS DE CAPELLÀ

Espinavessa o Barrets de capellà (Paliurus spina-christi). Es un matoll de la família dels aladerns, caducifoli, que fa branquetes en ziga-zaga, penjants, amb fulles alternes disposades en un pla, que es caracteritzen pels seus tres nervis principals i per les estípules que tenen a la seva base transformades en punxes. Els fruits són en forma de discs alats que recorden els antics barrets que portaven els capellans. Molt comuna a l’Alt Empordà, aquí la trobem plantada als marges dels camins on era utilitzada per protegir els conreus dels bestiar.

AFLORAMENT VOLCÀNIC

Ens trobem amb una de les escasses manifestacions de vulcanisme recent de les comarques gironines. Aquestes restes, de fa uns 7-8 mil·lions d’anys aproximadament, estan ja força desfigurades i descompostes i no son tan ben conservades com les més recents i conegudes de la Garrotxa. La pedra volcànica que observem en aquest punt, de color fosc, compacta i densa, és el basalt. El basalt, en refredar-se, pot esquerdar-se adoptant formes pentagonals. És un material que era molt apreciat per a la fabricació de llambordes per a pavimentar carrers i també emprat en la construcció.

SUREDA I PI PINYER

Aquest és un bon exemple de sureda explotada per produir suro per a l’elaboració de taps. La primera escorça que fa l’arbre, rugosa, anomenada pelegrí, només es pot aprofitar triturada per fer aglomerat de suro. El pelegrí s’ha d’extreure perquè l’arbre generi un suro llis aprofitable per l’elaboració de taps i altres aplicacions industrials. Cada 14 anys la nova escorça que genera l’arbre té prou gruix per tornar a ser llevada. Al llarg de la vida d’un suro es podran aprofitar 14-15 peles.

VINYA I VERNEDA

Riera de Boscals. En aquest punt el bosc de ribera és força ric en verns. El vern és un arbre de ribera que vol tenir les arrels sempre molles i que ens indica punts amb aigua permanent. És un hàbitat protegit i d’interès comunitari prioritari. El conreu de la vinya a les Gavarres, com a la resta del país, fou en el passat molt important. Amb l’adveniment de la fil·loxera moltes vinyes es van perdre. Les vinyes del celler d’Ecocciwine són un exemple de recuperació d’aquesta activitat que havia estat tant important.

Comments

You can add a comment or review this trail