Ereñozar: atracció tel·lúrica ancestral a Urdaibai (Biscaia)

Aquest petit cim (448 m) formaria, juntament amb les coves de Santimamiñe i la vall d'Oma, un petit triangle d'una força tel·lúrica excepcional. No en va, les evidències humanes que s'hi han trobat demostren que aquesta zona fou triada de ben antic com a lloc de culte i d'inhumació. Qui avui dia visiti aquest triangle tel·lúric amb els sentits ben disposats de ben segur sentirà l’atracció i el batec de la Natura que els antics ancestres ja veneraven.

Es tracta d’un cim cònic identificable des de tota la ria de Gernika o de Mudaka, el qual rep diversos noms: Ereñozar, Ereñussare o simplement San Miguel (per l'ermita que hi ha dalt de tot consagrada a aquest sant).

Es creu que l'ermita podria datar del segle X, però les restes prehistòriques trobades dins la cova on s'aixeca l'ermita fan pensar que el lloc ja devia tenir una dimensió religiosa al Paleolític. Les coves de Santimamiñe, situades als peus de la muntanya, també confirmen aquest fet.

Com a tants altres indrets del País Basc, aquest lloc també està carregat de llegendes i creences, com aquella segons la qual al llarg de la vida s'ha de visitar l'ermita al menys tres vegades; en cas contrari, serà l'ànima del difunt la que haurà de fer-ho. Els morts que visiten l'ermita durant la nit provoquen l'agitació de l'aire. També s'explica que al cim hi ha enterrat un tresor i que l'aigua que cau de la teulada té propietats miraculoses.

Hi ha dos possibles accessos al cim: des de Santimamiñe (amb un desnivell molt pronunciat) o des del poblet d'Ereño, al vessant nord. Aquest darrer camí és molt més relaxat, tot i que el desnivell és moderat. S'arriba per una pista asfaltada fins gairebé dalt de tot; d'aquí al cim hi han unes escaletes.

Les vistes sobre la reserva d'Urdaibai valen molt la pena: des d'Oiz fins al mar, i des de Sollube fins a la costa guipuscoana. A banda de l'ermita, al cim també podrem veure les restes d'un castell del segle XI i una necròpoli medieval, elements arqueològics molt valuosos per entendre l'ocupació humana d'aquesta part de Biscaia.