Ermita de Bruguers – La Foradada – Cova de la Mare de Déu – Castell d’Eramprunyà – Vall de la Sentiu

Caminada per la part perifèrica del parc del Garraf, entre les poblacions de Gavà i Begues, sortint des de l’ermita de Bruguers, per seguir un tram del GR-92 en el que ben a prop, ja trobem la roca Foradada, bonica formació natural en forma de pont i les petites balmes de Bruguers, en les que en destaca el seu intens color rogenc, com també ho és el camí i les pedres que hi anem trobant.

Poc desprès, tombem a la dreta per anar a visitar el mirador i la cova de la Mare de Déu, on des del mirador gaudim de molt bones vistes sobre Gavà, les urbanitzacions i part del Garraf. A sota del mirador, hi ha la cova, on per anar-hi s’ha de baixar i pujar per un dret camí, equipat amb cordes i cables per facilitar l’accés. Aquest tram, és fàcil per persones avesades a la muntanya i a grimpar, però no és apta per persones no acostumades a aquestes accions o amb vertigen.

Retornant al camí, pugem cap al castell d’Eramprunyà (on trobem tancat l’accés) i seguim la marxa, passem per un bonic paradolmen i amb poca estona, deixem el GR-92, girant a l’esquerra per davallar cap a la vall de la Sentiu, amb diferents miradors durant la baixada. A la vall, les terres estan poc conreades i moltes masies abandonades, tot i això, la caminada per aquests paratges és atractiva per la boscúria que hi trobem.

Creuem la urbanització de la Sentiu i anem remuntant, per un camí amb grans vistes sobre la zona de Barcelona i el Baix Llobregat (el Prat, Gavà, Castelldefels, etc.), fins arribar al punt de sortida, per donar per acabada aquesta interessant caminada.

El castell d'Eramprunyà.-
De l'antic castell d'Eramprunyà, seu de la baronia dels territoris de Gavà, Castelldefels, Begues, Sant Climent de Llobregat i Viladecans, resten dempeus alguns panys de paret i altres en ruïna que permeten identificar-hi algunes de les seves velles estances i també la seva distribució. Està situat estratègicament a l'extrem nord-occidental del municipi de Gavà, dins el Parc Natural del Garraf i en una penya de 438 metres d'altitud, damunt del santuari de la Mare de Déu de Bruguers. Des del seu emplaçament es domina el litoral mediterrani del Baix Llobregat i la rodalia del massís del Garraf.

Consta de dos recintes, el sobirà i el jussà, separats per un vall i comunicats per una passarel·la de fusta que substitueix un antic pontarró de pedra que existia a inicis del segle XX. El primer recinte està protegit per llenços de muralla i havia estat dedicat a residència dels seus estadants. Les restes de dependències que hi ha presenten la distribució convencional que es dóna en altres castells, al voltant d'un pati. S'hi conserven parts d'una gran estança amb arcades de mig punt, d'una altra sala, de dues cambres i d'una cisterna. El recinte jussà, situat a ponent del primer, allotja la capella castral romànica, dedicada a Sant Miquel, amb el seu cementiri, format per una sèrie de sepultures antropomorfes, i una cisterna.

La fortalesa, documentada l'any 957, va ser bastida per vigilar les terres del Llobregat, la frontera sud de la Marca Hispànica entre els segles IX i X. Depenia dels comtes de Barcelona, que, durant l'edat mitjana, van encarregar-ne la cura a Mir Geribert, l'anomenat "príncep d'Olèrdola", als seus descendents i després a les famílies Santmartí i Santa Oliva. El 1323 el rei Jaume II va vendre el castell al seu tresorer, Pere March, membre d'un llinatge que dominaria Eramprunyà fins al 1590. Una inscripció gravada a la roca davant mateix del portal de la capella recorda que "en l'any de l'encarnació de Nostre Senyor 1375 fou començada l'obra del mur d'aquest castell per Jaume March".
El 1469, durant la guerra civil catalana contra el rei Joan II, el castell va patir les conseqüències d'un atac militar del qual no s'acabaria recuperant del tot mai més. Després, la baronia va establir-se pro indivís, entre les nissagues nobiliàries dels Erill, Sentmenat, Copons i Sarriera, les quals la van vendre al banquer, negociant i industrial barceloní Manuel Girona el 1897. Sembla que Girona, en un principi, estava disposat a restaurar el castell d'Eramprunyà, i va fer aixecar un plànol al mestre d'obres Ramon Soriano Tomba, però finalment es va decantar per restaurar el de Castelldefels, encarregant-ne les obres al mateix Soriano. Font: www.gavaciutat.cat