Ermita de l'Esperança-St. Miquel de Cruïlles

Matí de dissabte amb un pressagi de dia radiant. L'esperança per arribar a l'hora es va dissol com cada dissabte. Per fi l'Esperança i els seus matiners m'acullen amb els braços oberts.
Un trosset d'asfalt ens condueix fins al poble de Cruïlles, amb la seva torre romànica i la seva olivera. Els ametllers florits ofereixen un paisatge bucòlic i primaveral.
Un hort , unes sabines amb el cor sec d'enyorança, i un mas esplèndit: Can Font Botero. Un aloc solitari plora la seva granota, i ens condueix fins al Mas fortificat de Can Quintana.
Els espàrrecs ja han sortit i els anem arreplegant. Cuscuníes, verdelagues i demés menjars exquisits ens comencen a obrir la gana.
St. Miquel etern per fi. "Nena, no passis!" Fa un vent..... ;-)
Les mil.lenàries parets estan convalescents: bastides a tort i a dret. Els ametllers ofereixen un espectacle impressionant! Les abelles van de flor en flor, enfeinades, i no s'adonen dels extranys que destorben la seva pau.
Un espàrrec relliscós, "nena, que esmorzarem tard!" Doncs vinga, no perdem més temps!
Una mimosa ens perfuma i un petit record a Vázquez Montalbán ens allunya de St. Miquel.
El sol ja és alt, i l'ambient primaveral ens anima a programar rutes de flors, papallones i Alberes.
La bassa d'en Vives i els seus habitants ens diuen que ja estem a prop. Una veu amiga m'allibera del pes a les espatlles i m'anima a seguir endavant. La vida és massa curta per dubtar!
Una bonica barraca i la Lola que ens saluda des de la seva estrella, somriu i ens diu: endavant!.
L'ermita ja s'ha despertat, mandrosa, el foc ja és a punt i és moment de compartir rialles al voltant de la taula.
Els convidats van arribant i els calçots ja són al foc. Hem de guardar alguns calçotets?? Potser no cal... La primera cervesa oberta amb l'ull, jo torno a la coca-cola!
Els bons moments s'allarguen, les converses es barrejen amb rialles, allioli i carn a la brasa. Un tiramisú que tothom espera triomfa, coques de vidre, de xocolata i de taronja no es fan esperar. La xocolata per més tard!
Una corda dóna molt de sí, petits i grans s'hi apunten!
El sol s'escola amb els seus darrers raigs i posa fi a una vetllada inoblidable!

"Un fil vermell, invisible, uneix tots aquells que estan destinats a trobar-se, malgrat el temps i la distància. El fil es pot tibar o embolicar-se, però mai es trencarà."

Gràcies a tot/es per aquest dia fantàstic!!! Repetim??

Fins la propera!