Ermita de St Antoni, Els Castellets, Puig de Dot, Santuari del Remei, Castell Creixenturri i Roca del Migdia desde Camprodon

Bonica ruta sortint des del Parc Mª de la Font de Camprodon en la que pujarem per la Baga de Sant Antoni fins el turó de Sant Antoni Vell (1340m) i la muntanya i ermita de Sant Antoni (1361m, s.XVII), ben arranjada i gran mirador de la contrada. Continuarem baixant al Pla del Bonaire i desprès d’enfilar-nos al sorprenent i panoràmic cim de Els Castellets (1322m) davallarem fins la Collada del Remei, des d’on tornarem a pujar fins el cim del Puig de Dot (1269m). Per completar el cercle davallarem fins els verds prats del bonic Santuari del Remei (s.X i XIX), visitarem les poques restes del Castell de Creixenturri (s.XIII) i des del mirador natural de la Roca del Migdia seguirem el poc conegut pero interessant Camí Vell de les Boleteres fins Camprodon.

***RECORREGUT: Parc Mª de la Font (Camprodon)-Baga de la Muntanya de Sant Antoni-Torrent de Turul·lura-Coll de Sant Antoni-Sant Antoni Vell (1340m)-Coll de Sant Antoni-Muntanya i Ermita de Sant Antoni (1361m)-Pla del Bonaire-Els Castellets (1322m)-Collet del Sivilla-Collada del Remei-Puig de Dot (1269m)-Pas de la Guilla-Mas de Salelles-Plans del Remei-Santuari del Remei-Les Burgades-Castell de Creixenturri (ruïnes)-Roca del Migdia-Mas de les Boleteres-Camí de les Boleteres-Parc Mª de la Font (Camprodon).

***CRONICA: Deixem el vehicle en l’ampli aparcament del Parc Mª de la Font de Camprodon. Iniciem la caminada anant al NE uns pocs metres fins la font que presideix el parc, que a dia d’avui raja (17-10-2017) i es troba envoltada d’alguns arbres de bon tamany. Des de la font anem al NE i tot seguit obviem un sender senyalitzat que puja cap a Sant Antoni i seguim per un cami habilitat amb comodes esglaons que continua al NE deixant enrere el parc i sortint de seguida al costat de la carretera. Rebutgem la carretera i seguim un corriol poc definit a la dreta (NE) que puja uns pocs metres i surt a un cami herbat, cami que seguim en la direccio que portem un xic mes (NE) fins que se’ns obre a la dreta un sender fressat (senyals vermells) que seguim tot pujant, primer al S/SO i rapidament agafant tendecia al SE, tot resseguint un filat que delimita les pastures dels boscos de la Baga de Sant Antoni. Mes amunt deixem enrere les pastures i el sender s’endinsa de ple en el bosc tot resseguint un tancat metal·lic (SE, senyals vermells) fent un traçat directe fins que abastem el Torrent de Turul·lura (deu nidó el nom!), punt on el sender (senyals vermells) es redreça al S i s’enfila fortet en llaçades i ziga-zagues obrint-se pas entre els faigs fins arribar a l’ampli i herbat Coll de Sant Antoni. Des d’aquest coll primer fem una “anada-tornada” seguint un corriol d’inici poc definit a l’esquerra (E/NE) que s’enfila per un vessant herbat i, arribats al bosc, apareix un corriol mes marcat que es comença a enfilar (NE) fins coronar l’aplanat turo on hi havia l’ermita de Sant Antoni Vell (1340m, s.XVII), de la que nomes podem veure un amuntegament de pedres. Les vistes des del cim son limitades pel bosc, aixo si gaudim d’una bonica vista sobre l’ermita “nova” de Sant Antoni. Desfem el cami fet fins el Coll de Sant Antoni i ara seguim un corriol fressat (senyals grocs) que puja pels vessants herbats a l’O fins entrocar de seguida amb un corriol que se’ns incorpora per l’esquerra i puja del Pla del Bonaire. Des d’aquest punt fem una petita “circular independent” que encetem seguint uns pocs metres mes a l’O fins trobar una bifurcacio de corriols: el que continua recte (el dels senyals grocs i mes fressat) es el sender de tornada, aixi que prenem el de la dreta (senyals vermells), que s’enfila al N enmig del bosc tot revoltant el turo pel seu costat E i despres tomba al NO fent alguna llaçada fins arribar al capdamunt de la Muntanya de Sant Antoni (1361m), on trobem l’ermita “nova” de Sant Antoni (s.XVII), envoltada d’un entorn molt ben cuidat amb miradors i llocs per descansar gracies al la feina dels “Amics de Sant Antoni”. Al costat de la taula d’orientacio prenem un sender fressat habilitat amb baranes que surt des del costat O de l’ermita i davalla primer a l’O i despres revolta el costat S de la Muntanya de Sant Antoni tot agafant tendencia al SE per un bosc ombrivol fins entroncar amb la bifurcacio on iniciavem la “circular independent” anteriorment. De nou en aquesta bifurcacio ara prenem el sender de la dreta, que despres d’una curta davallada al S ens deixa en el Pla del Bonaire, on seguim un cami formigonat apenes uns metres fins un indicador i un plafo interpretatiu que veiem poc mes enlla. En aquest punt seguim les indicacions cap a “Oix” per un corriol fressat (senyals grocs) que surt amb tendencia al S i tot seguit arriba a un collet que tanca el Pla del Bonaire pel S on trobem un petit tancat metal·lic. Des d’aquest coll fem una breu “anada-tornada” seguint un corriol poc fressat a l’esquerra (E) que puja per un bosc de pi amb mates de ginebro i aviat ens porta al capdamunt dels esperons rocosos de Els Castellets, un cim estret i altiu coronat per un vertex geodesic des d’on gaudim d’una excelent vista panoramica. Desfem els nostres passos fins el collet i ara seguim el sender fressat (SE, senyals grocs) que davalla a l’altre banda per un bosc mes solei de pins, roures i avellaners i travessant els contraforts rocosos de Els Castellets fins arribar a la petita clariana del Collet del Sivilla, on trobem una cruïlla de camins senyalitzada: seguim cap a “Oix” per un sender fressat (senyals grocs i PR) que continua al S força planer i s’endinsa en una bonica fageda. De seguida arribem a la Collada del Remei (indicador), on obviem totes les indicacions que veiem i els senyals grocs i PR que portavem i seguim una senda (punts blaus) que s’enfila al S/SE resseguint la carena NO del Puig de Dot per un bosc molt net de faigs i alguns avellaners. Mes amunt la carena es defineix mes i arribem a l’emboscat cim del Puig de Dot (1269m), en aquest punt sense vista panoramica. Des del punt culminant del cim davallem apenes uns metres a l’altre banda (S) i tot seguit trobem un bon mirador natural orientat cap a la Serra Cavallera on aprofitem per dinar. Des d’aquesta balconada el corriol (SO, punts blaus) davalla resseguint la carena que es despenja al SO del Puig de Dot entre roures. Mes avall la carena es defineix un xic mes i el corriol (punts blaus) fa un gir cap a l’esquerra i comença a davallar fent algunes llaçades, despres torna a agafar tendencia al SO i continua baixant entre roures i boix. Poc mes avall el corriol (SO, punts blaus) fa un tram mes planer travessant una fageda i despres continua baixant de nou entre roures, boix i algun faig notable fins sortir al costat del mas de Salelles. Aquí resseguim el tancat metal·lic del mas a la dreta i de seguida desemboquem en una pista, just al costat d’un roure de bon tamany. Seguim aquesta pista a la dreta (NO) fent una lleugera davallada i tot seguit es redreça al S i sortim a una altre pista, que seguim a la dreta (senyals PR) revoltant els verds prats dels Plans del Remei, primer al N i despres al NE fins arribar al bonic Santuari del Remei (s.XIX), envoltat d’extenses pastures i construït al mateix lloc on es trobava l’antiga parròquia de Sant Cristòfol de Creixenturri (s.X), destruïda pel terratremol de l’any 1428. Des del santuari desfem els pocs metres de la pista d’acces al mateix i seguim una pista mes secundaria barrada al transit que continua pujant al NE per terreny obert (senyals PR) i despres es redreça al NE remuntant el vessant esquerra del Torrent de Creixenturri. Arribats a la raconada de les Burgades la pista tomba al SO i inmediatament trobem una bifurcacio: seguim el cami-pista de l’esquerra (senyals PR), que continua al SO força planer i travessant el vessant de la muntanya. Poc despres deixem aquest cami per una drecera a la dreta (fites) que ens estalvia una marrada del cami-pista i despres reprenem el cami-pista que portavem al N (senyals PR) fins trobar ben aviat unes fites a l’esquerra. En aquest punt deixem els senyals GR i prenem un corriol a l’esquerra (SO) que puja un xic entre pins i avellaners fins coronar un petit turo on trobem les restes dels fonaments del Castell de Creixenturri (s.XIII), totalment envaïdes per la vegetacio. Des del castell baixem al S per un corriol d’inici poc definit (fites), pero tot seguit tomba al SO i esdeve un corriol força clar que s’obre pas entre avellaners. Un breu tram al NO ens porta a travessar un indefinit torrent tributari del Torrent de Creixenturri, passat el qual el corriol (fites) es redreça al SO i comença a travessar el vessant de la muntanya força planer fins doblegar el caire o contrafort dels Cingles Blancs que baixa des del Pla del Bonaire, punt on es forma una bona balconada. Aquí el corriol regira cap a la dreta orientant-se al N i fent uns metres una mica penjats (podem ficar-nos una mica mes per dins si volem) fins arribar a la Roca del Migdia, un espero rocos des d’on gaudim d’una amplia vista. El corriol continua al N resseguint aquests esperons rocosos fent un traçat lleugerament penjat i gaudint de bones vistes i poc despres ja ens endinsem en el bosc i començem a davallar suaument al N. Mes avall travessem un collet on rebutgem un cami a l’esquerra i seguim el nostre sender, que davalla cap a la dreta i de seguida travessa el Torrent de l’Angel, des d’on el sender tomba a l’O i aviat ens porta a la masia de Les Boleteres. Des de la masia seguim la pista d’acces a la mateixa al NO, despres la pista dibuixa un parell de revolts i, en un revolt tancat a l’esquerra, deixem la pista i prenem l’inici poc definit del Camí de les Boleteres a la dreta (NO, fites) que continua força planer entre roures, boix i avellaners. De seguida travessem un filat i seguim al NO, cada vegada per un corriol mes marcat i, mes avall, despres de passar al costat d’un pou, el corriol tomba al NE i comença a davallar per boscos mes ombrivols de faigs i boix tot veient ja davant nostre Camprodon. Aquesta baixada ens acaba deixant al costat d’un poligon industrial, on obviem l’asfalt i prenem un sender fressat (N/NE) que de seguida passa al costat de la bassa del Parc Mª de la Font i ens porta al punt d’inici.

***NOTA: Majoritàriament la ruta transita per corriols i senders fressats i senyalitzats, nomès trobem algún tram de camí poc fressat en l’inici de la baixada del Castell de Creixenturri i en el Camí Vell de les Boleteres (en aquests dos trams trobem fites). Breu tram una mica penjat alrededor de la Roca del Migdia.