Ermita de Vilet i barranc de la Gavasa

Itinerari circular per la Llitera, una comarca de secà amb algun racó sorprenent, com el barranc de la Gavasa. Sortim de Lleida amb una espessa boira i una temperatura de 0º, però a Castellonroi ja veiem el radiant sol, fa un dia primaveral i el termòmetre s’enfila ràpidament.
Ens dirigim al llogaret de Gavasa integrat al municipi de Peralta, anem a buscar el sender SL L 80, zona baixa, del barranc de la Gavasa, direcció a Peralta de la Sal. Passem per l’embassament del molí del Truco i continuem cap el Salinar. El camí entra en un camp d’ametllers i desprès continua com sender, esta abandonat i poc transitat, els matolls i les argelagues se’n estan apoderant. Anem seguint les incertes traces fins arribar al Salinar. Actualment abandonat, té gran importància històrica i econòmica. Els romans ja les explotaven. Obtenien sal gema a partir de dipòsits salins subterranis i evaporaven l’aigua en basses de decantació per obtenir la sal.
Pugem a la carretera per anar a buscar el camí del Vilet. Aquí també hi ha algun tram de camí força brut, se'ns fa difícil avançar i decidim passar pel vorell del camp d’ametllers. Mentre ascendim tenim una bona panoràmica de Calassanç, situada dalt d’un turó d’on sobresurt la torre de l'església de sant Cebrià.
Arribem a l’ermita de Vilet, ubicada en un lloc idoni, domina la vall. Va ser priorat pertanyen a Alaó, molt cobejat per les seves abundants rendes, derivades de les diverses donacions, de les properes salines i els cultius d’oliveres. Continuem la ruta direcció a la font de la Pichina, el camí està molt perdut i envaït per la vegetació de carrasca i argelagues, seguim les perdedores traces com podem. Arribem a un camí que seguim un tram, ens desviem a la dreta seguint el camí de l’ermita sant Millan, també molt perdedor. Per fi arribem a la carretera, creuem i trobem un pal informatiu del barranc de la Gavasa. El bonic sender segueix el curs del barranc pel seu marge dret, amb abundant vegetació de ribera, hi ha un salt d'aigua cristal·lina i un pont de l’edat mitjana. També està equipat amb taules i bancs de fusta i condicionat amb passamans, graons, passarel·les, panells interpretatius. Després de creuar el ferm pont medieval, entrem al bonic poble amb dos carrers "Calle Alta i Calle Baja", hi ha l'església parroquial de Sant Martí de Tours
Qualifico la ruta com a moderada pels camins i senders poc marcats i bruts, complicats de seguir. Sols recomanats per gent experta i amb bona orientació. No recomanats per persones poc habituades a caminar per zones d'orografia complicada.
Sols pel magnific temps que hem pogut gaudir, ja ha valgut la pena venir. Amb l'anticicló, a la plana de Lleida s'ha aposentat la boira, és un luxe fruir d'una estona de un dia primaveral de sol radiant.