Ermita del castell de Sant Llorenç de Montgai

Ruta circular a Ermita del castell de Sant Llorenç de Montgai curteta pero molt entretinguda.

Interessant curta i entretinguda ruta circular que puja a Ermita del castell de Sant Llorens de Montgai i baixa tot cretejant fins agafar la pista de pujada.
La part de Baixada el sender no esta ben marcat pero hi ha moltes fites que et porten fins a la pista forestal. Cal parar conte de no seguir recta o fariem cap al poble..

La part de Baixada tot i sent molt facil transcor una mica fora sender ,

Hi ha la opció de pujat o ño al castell , es una pujada força costeruts i amb pedra Suelta

Sant Llorenç de Montgai és un nucli de població del municipi de Camarasa, comarca de la Noguera, província de Lleida, Catalunya,
El castell de Llorenç en època islàmica és situat sobre el rocall que sobresurt de la serra de Sant Cristòfol. L'espadat és pronunciat en totes les cares excepte a l'oriental que s'ha habilitat com a zona d'accés, en fort pendent. Presenta planta irregular, amb dos nivells d'hàbitat situats en plans diferents. Es conserven restes de la muralla perimetral a l'angle nord-oest i a les cares sud i oest. Es poden considerar com a torres de planta més o menys quadrada les restes que hi ha a la part més extrema dels tres esperons sortints del rocall per la cara oriental. La muralla és construïda a base de maçoneria irregular encofrada, lligada amb argamassa de tàpia i calç.

Al nivell superior del rocall hi ha restes del que devien ser les cambres i potser els magatzems, construccions rectangulars de maçoneria amb morter de calç i guix. La cambra del mig presenta restes de volta de canó rebaixada, feta amb encofrat de taulons. Possiblement una obra moderna que aprofitaria antigues estructures. A la cara nord hi ha quatre cisternes rectangulars excavades a la roca. A nivell inferior hi ha un segon perímetre emmurallat format per una torre de planta poligonal irregular i un pany de muralla d'uns 10,5 m, construïda amb carreus rectangulars ben escairats i una part superior amb encofrats de tàpia. Podria ser d'època feudal. Hi ha una gran cisterna entre l'espai que formen els dos esperons on s'obre el camí d'accés a la fortificació, construïda amb maçoneria irregular.

Tot indica que el període d'ocupació fou llarg, originat probablement abans del segle X i perdurant fins al segle XIII.

S'han identificat amb el castell de Llorenç alguns topònims citats pels autors àrabs «Àhmad ar-Razí» (segle X) i «al-Udhrí» (segle XI). El primer esmenta el castell de «Loribas» i el segon el castell de «Lurinis». Aquest castell fou un important «hisn» del districte de Lleida que protegia Balaguer dels atacs dels nobles cristians establerts al nord, dominant directament el pas del riu Segre i, visualment, la Plana d'Urgell. En la documentació llatina, el castell, encara musulmà, s'esmenta l'any 1035 com a límit sud en una donació del castell de Santa Linya d'Ermengol II d'Urgell i la seva esposa Constança. L'any 1090, els nuclis més propers com Camarasa i Gerb eren ja cristians i Llorenç havia de pagar paries al castell de Gerb per a conservar la seva condició andalusina segons consta en un document del 29 d'octubre del 1091 referit als castells de Llorenç, Castelló, Albesa i altres. Pocs anys després, els comtes d'Urgell i Barcelona se'ls repartiren.

El castell de Llorenç no caigué en mans cristianes fins uns anys després de la conquesta de Balaguer (1105), simultàniament a la rendició dels castells d'Os i Algerri, cap a l'any 1115. Un cop conquerit el castell, decaigué ràpidament la seva importància, ja que va desaparèixer tota l'estructura fronterera en la qual havia tingut un paper rellevant. Així i tot, apareix citat en un judici arbitral l'any 1156 entre el comte d'Urgell Ermengol VII i el vescomte Guerau Ponç III de Cabrera sobre la potestat dels castells de, entre d'altres, Castelló, Balaguer, i Llorenç, que, l'any 1211 es convertí en el darrer refugi de Guerau Ponç IV de Cabrera en la seva lluita per prendre a la comtessa Aurembiaix el comtat d'Urgell. Allí fou fet presoner pel rei d'Aragó.

El 1229, Ponç I, comte d'Urgell i vescomte d'Àger, concedí a Guillem de Cardona drets al castell de Llorenç. El 1314, el castell pertanyia al vescomtat d'Àger segons un document de donació del comtat d'Urgell, en franc alou per part del rei Jaume II a Teresa d'Entença. [2]