Ermita Mare de Déu de Gràcia, castell de Miralpeix, Platja de l'Home Mort, Cova del Gegant, Far de Sant Cristòfol.

Esquerra, travessem via per sobre.

null

Dreta, passem entre pilars

Deixem carrer a l'esquerra, anem per baix

Mirador, Punta grossa.

Pista avall.

Punt d'interès

Esquerra, corriol.

Esquerra.

Dreta.

Dreta.

Dreta.

Fitó de Miralpeix.

Gran garrofer.

Antic Radiofar de Miralpeix.

Ermita Mare de Déu de Gràcia

Esquerra, anem i tornem al castell.

Turó de Miralpeix

Esquerra castell

Castell de Miralpeix.

Vistes al golf

Baixada amb forta pendent de ciment

Dreta, baixem cap a la riera.

Colomar al camp de golf.

Vistes al mar.

Passem platja Santa Maria i arribem a l'antiga sala de festes l'Atlàntida.

Esquerra, amunt

Forat cap a la Cova del gegant. Fotos 3 i 4 copiades de: Espeleoworld.com

Informació extreta de: Espeleoworld.com. El modest sistema Gegant–Llarga presenta tres boques d'accés: La Cova del Gegant i la Cova Llarga, amb les boques arran de mar i el pou superior de la Cova del Gegant que comunica amb aquesta en la sala d'entrada. L'accés més còmode es realitza pel pou superior de la Cova del Gegant que presenta una vertical de 14 metres i la seva base ens deixa pràcticament al vestíbul de la cova d'uns 25 x 5 metres de dimensions. En dies de mar moguda, les onades arriben al peu mateix del pou, fent que l'aterratge pugui ser un tant humit. A la dreta de la cambra d'entrada es desenvolupen un parell de galeries de curt recorregut. La galeria encara continua uns metres més endins fins fer-se impenetrable, tota curullada per sediments, però poc abans, a l'esquerra, per una petita obertura, es pot accedir a una sèrie de conductes, amb punts molt estrets, que després d'un centenar de metres aproximadament de recorregut, desemboca en el vestíbul d'entrada de la Cova Llarga. Aquesta cavitat, per les seves característiques estretors, és coneguda per alguns grups espeleològics com La Gatera. El recorregut total es calcula en uns 180 metres aproximadament.

Punta de les Coves. Cova del Gegant

Pi singular.

Baixem a la platja de l'Home mort.

Marededéu trobada. Foto del grup

Mirador de la Punta Grossa

Mirador de la Punta Grossa

Mirador de la Punta Grossa

Cala Xica

Búnker a la punta Mabrera. Platja de Sant Cristòfol

Platja de Sant Cristòfol

Far de Sant Cristòfol.

Molí de Mar.

Runes gairebé emblemàtiques que resten en peu a la platja de Sant Cristòfol o de la Farola. El molí va ser construït l'any 1801 per Francesc Terrés de Sant Martí de Riudeperes, amb l'objectiu d'aprofitar la força de les onades per a moldre farina. Ha donat el seu nom al passeig del Molí de Mar, vial que només serveix d'accés a la platja. Fa menys de quaranta anys que les aigües encara arribaven al peu de l'atrotinat molí, avui allunyat més de cent metres de la vora del mar a causa de la gran acumulació de sorres produïda per la construcció del Port. Per arreglar un xic l'indret, l'any 1975 s'hi van plantar vegetals de jardí. En diuen Jardins d'Enric Granados. Les despulles del molí han donat nom al "Centre d'Iniciatives i Motivació Professionals Molí de Mar", creat al 1989 en un xalet de Sant Cristòfol, lloc on se celebren cursos i altres activitats complementàries.

Molí de Mar