ermita Sant Iscle de Colltort, Volcà de can Tià, Fontpobra, Castell de Colltort

Comencem la ruta a l'ermita de Sant Iscle de Colltort. S'accedeix per una carretera estreta però asfaltada que deriva de la C-63, entre Sant Esteve d'en Bas i Sant Feliu de Pallerols. Pugem per un camí emporlanat una estona, i després ens desviem per anar a veure el volcà de Can Tià. Donem la volta al cràter passant per la casa de Can Tià, i seguim el camí, ple de pedra volcànica per tots costats. Arribem a la Font Pobra, on agafem un corriol a mà esquerra que ascendeix a un camí més ample, on carenejarem enmig de fagedes fins arribar al coll de Colltort. Pugem fins el castell de Colltort, on veiem unes bones vistes de la fageda d'en Jordà i la zona volcànica de la Garrotxa, Olot, el Collsacabra, el castell de Puig-Alder, etc. Per tornar baixem fins al coll de Colltort i agafem el camí de la dreta fins a baix.

"El castell de Colltort és compost d'una torre de planta rectangular i d'una muralla que s'estén al seu voltant, a uns 8 m de distància, especialment als costats est, sud i oest. A la banda nord hi ha el cingle. La torre té una amplada exterior de 6,42 m i una longitud de 9,36 m. El gruix de les parets és de 1,06 m. Sembla que a migjorn hi havia una porta. El mur extern de l'angle sud-oest té una alçada de 2,5 m. Les pedres del mur són escalonades i allargades. Tenen unes mides de 18 cm d'alt per 35 de llarg. Als angles exteriors hi ha carreus més grossos (30 cm x 70 cm), ben escairats. La construcció es fonamenta a la roca o bé en unes pedres més grosses i planes. El morter és de calç i no es pot esterrossar fàcilment.
A 6 m a ponent de la torre, restes d'un mur exterior de carreus ben tallats. A migjorn, un marge més tardà de pedra que devia fer de muralla exterior. En alguns indrets s'ha conservat fins a una altura de 3 m. Es calcula que la torre fou construïda el segle XI i els murs que l'envolten foren construïts, o refets, als segles posteriors."(http://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Colltort)