Ermita Sant Joan Codolar, Cova Santa, Cova del Meloner, Corbatera i Ermita de la Mare de Déu del Montsant des de Albarca

Fàcil i bonica ruta circular sortint del poble d'Albarca que transcorre per uns paratges molt bonics de la serra del Montsant.
Aquesta excursió ens portarà fins el cim de la Roca Corbatera, que amb els seus 1163 metres d'alçada és el sostre comarcal del Priorat, i com a tal gaudeix, en dies clars, d'una vista extraordinària de 360 graus.
Com a complement, i no per això menys important, també visitarem l'ermita de Sant Joan del Codolar i de la Mare de Déu del Montsant
Flanquejarem la muntanya per la seva base fins a Sant Joan, ens enfilarem al capdamunt de la carena pel grau del Montsant, farem una fantàstica caminada per l'amplia carena fins el cim, baixarem a l'ermita de la Mare de Déu i finalment seguirem baixant, ara, pel grau de la Marededéu.
Podem accedir al petit i bonic poble d'Albarca o be des de Ulldemolins o desde Cornudella del Montsant. Un curt i costerut trencall de la C-242 que uneix aquestes dues poblacions ens hi deixarà.
Travessarem el poble, tot passant pel costat del refugi del Montsant i a la sortida del poble hi ha a l'esquerra una amplia zona on poder deixar el vehicle.
Seguirem la pista en lleugera baixada i en pocs minuts arribarem a una cruïlla (també podríem deixar el vehicle en aquest punt, però la pista fins aquí ja no està tan be).
Aquesta intersecció de camins està senyalitzada; ara marxarem pel camí de l'esquerra i tornarem per la pista de la dreta.
Començarem una llarga i bonica caminada pel camí de la Llisera, que transcorre per damunt d'un grau i que ens va oferint diverses perspectives de tota la zona, ja que anem una mica elevats per damunt de la plana; primer veiem el poble d'Albarca, després el pantà i el poble de Siurana, Cornudella, la Morera. Tampoc hi ha desnivells apreciables, ja que pràcticament el camí planeja tota l'estona.
Passarem pel costat d'una curiosa roca en forma de bolet; també per un mirador on hi ha dos pessebres i acabarem aquesta passejada en arribar al bonic racó de l'ermita de Sant Joan del Codolar.
Rep el nom de "codolar" pels grans "còdols" (roques) que l'envolten. És un indret realment molt bonic, entre l'ermita, els còdols, els xiprers i la lluminositat típica del Montsant donant a aquest racó un ambient especial.A l'edifici annex a l'ermita hi viu des de fa anys una ermitana.
Després de descansar i contemplar l'indret seguim el camí que segueix planejant una mica més fins que agafem un trencall que comença a enfilar-se fins arribar a un petit collet, on ens ajuntem amb el camí que hem deixat abans. És a dir hem fet una mena de drecera. És a dir, si no haguéssim seguit el trencall hauríem arribat al mateix indret, fent una mica de volta, però amb la pujada més suau.
Ara comencem la pujada pel Grau del Montsant, que no és rés més que un bonic camí, amb unes vistes, cada vegada més impressionants, que ens portarà al capdamunt de la carena.
És recomanable anar-se girant per a contemplar el panorama que es va obrint a la nostra esquena; ja que anirà apareixent el pantà de Siurana i darrera d'ell el mar, i també podrem anar contemplant des de diferents angles la espectacular cinglera, que primer tenim per sobre els nostres caps, després a la mateixa alçada i finalment per sota nostre.
Tot el paisatge canvia radicalment en arribar al capdamunt del grau, doncs s'acaben les vistes de la cinglera i entrem en una bonica, extensa i plana zona de prades, matolls i pinedes.
Tot el terreny està farcit de camins i corriols; nosaltres seguirem pujant lleugerament per tal d'arribar-nos a l'entrada de la Cova Santa.
Aquesta d'uns 200 metres de recorregut és la més coneguda del Montsant. Té la boca una mica estreta però després d'un pas estret condueix a una gran cambra de 28 x 12 metres de dimensions màximes, després d'aquesta sala amb una gran estalagmita al fons, la cova segueix.
Si no voleu quedar recoberts de fan, és millor contemplar només l'entrada.
Vist l'indret seguim el nostre camí i en pocs minuts ens trobem davant la cova del Meloner, que més que una cova és una gran balma, on encara queden restes de l'edificació que tancava la balma.
A la part esquerra de la balma i al fons de tot hi ha un recipient on es recollia l'aigua d'un degotall.
El camí fresat i senyalitzat que seguíem fins ara, sembla haver-se fos; però hem de seguir per l'esquerra i enfilar-nos per tal de quedar situats més o menys per sobre la balma i seguir pujant. No hi ha un camí clar, però el terreny és molt obert i hi ha diversos rastres de corriol.
De tota manera aquest tram sense camí aparent dura molt poc, ja que de seguida veurem el pal indicador que hi ha a sobre nostre i al que arribarem sense cap problema i on retrobem el camí.
Ara comencem un fantàstic recorregut pel llom de la carena, ja amb el cim de la Roca Corbatera davant nostre.
Les vistes a banda i banda son esplèndides. El cim es va apropant i finalment hi arribem al capdamunt sense cap mena d'entrebanc.
Al cim hi ha un vèrtex geodèsic, un llibre registre, algun pessebre i una placa indican que és el sostre comarcal del Priorat.
Vistes de 360 graus. En el moment d'aquesta ressenya el dia una mica enterbolit i tot quedava una mica difós, però en dies clars i ventats la panoràmica deu ser de primer ordre. Destaca ja a sota nostre l'ermita de la Mare de Déu que és el nostre proper objectiu.
Deixem el cim de la Roca Corbatera i seguim les marques grogues que hem anat seguint per la carena.
Les deixem momentàniament a la dreta, ja que ens apropem a la punta de la Serra Major i després fins a la punta de la cinglera que ens ofereix una nova perspectiva, del cim de la Roca Corbatera, de l'ermita de la Mare de Déu i del pantà de Siurana, així com dels pobles de Siurana, Cornudella, la Morera i Albarca (puc distingir perfectament el meu vehicle aparcat a la sortida del poble).
Tornem sobre les nostres passes fins retrobar les marques grogues, que ens porten a revoltar per sota la punta de la roca que acabem de deixar (aquí la marca de la traça sembla que es toqui amb la de la punta, però és que estem pràcticament al mateix indret, però només uns metres per sota).
El descens per aquest camí ens permet anar veient el cim de la Roca Corbatera i l'ermita.
Finalment el camí desemboca en una pista en el Pla del Grau Gran.
Seguim la pista una estona fins que ens desviem per un camí a la dreta. Camí i pista van més o menys paral·lels, però el camí és més bonic i més curt.
Així arribem al davant de l'ermita de la Mare de Déu del Montsant. Un nou indret molt bonic i també cruïlla de camins.
Els bancs de fusta o de pedra ens conviden a fer-hi una bona aturada per contemplar la bellesa de l'entorn i escoltar el cant dels ocells.
Una vegada reconfortats i saciats de tanta bellesa ens enfrontem amb el descens pel grau de la Marededéu; el camí del qual està senyalitzat i surt a la dreta.
Primer anirem baixant plàcidament per dins del bosc per després començar a devallar, també per dins del bosc, però per pendents forts; no hi ha cap dificultat, ja que si rellisquem només anirem de cul a terra i rés més, però cal anar en compte per tal d'evitar-ho. Si està humit encara ens caldrà posar-hi més atenció.
Finalment arribarem a una pista, que seguirem.
Ara i fins el final seguirem aquesta pista que en lleugera, però sostinguda pujada, ens portarà fins la cruïlla inicial. Abans passarem pel pla del Teix i pel costat d'una font.
Arribats a la cruïlla esmentada en pocs metres, també de pujada, arribarem novament al poble d'Albarca.

Ruta circular des de Albarca passant per:
- Collado Lo Segon Coll (1.5 km)
- Ermita de Sant Joan del Codolar (3.4 km)
- Entrada Cova Santa (5.3 km)
- Cova del Meloner (5.6 km)
- Corbatera (6.7 km)
- Pla del Grau Gran (7.5 km)
- Ermita de la Mare de Déu del Montsant (8.1 km)
- Font d'Albarca (9.7 km)
- Collet Roig (10.0 km)