Ermita Santa Magdalena des de Esglesia Vella de Garcia 15/1/24

Recorregut per la Ribera d’Ebre, pel terme municipal de Garcia, poble situat a l’esquerra del riu Ebre, prop de la confluència amb el riu Siurana, als peus de la Serra del Tormo. Aparquem a la part alta del poble, al nucli antic. Després de la Guerra Civil aquesta part va resultat molt danyada i la gent va anar a la part baixa del turó, encara que darrerament algunes cases s’han anat restaurant. Aquí també hi ha l'església Vella que va ser igualment destruïda durant la guerra, a la Batalla d'Ebre i actualment s’ha reconstruït parcialment.
Iniciem la caminada pujant al turó del castell a la part alta del poble Aquesta elevació acaba en un planell que ofereix excedents panoràmiques del riu Ebre. Del castell no en queda cap vestigi encara que al mapa consta com Castell de Garcia. Gaudim de les espectaculars vistes del poble, del riu i de la cubeta de Móra. Descendim cap al barranc de Rec de Bas, el creuem i agafem el camí de Creveta, l’antic camí de bast que va de Garcia a la Torre de l’Espanyol, alguns trams conserven l'antic empedrat i algun mur de pedra seca. Passem el mig de feixes de cultiu d’oliveres i ametllers, anem trobant pals indicadors. Aquest també és el camí que han recorregut els vilatans per fer el romiatge a Santa Magdalena. Arribem a la pineda i al Coll del Mussol, anem per la carena o prop d’ella rodejats de la típica vegetació mediterrània, romaní, llentiscle, bruc florits, ginebres, savines i pins.
Després del Coll de la Creueta, passem per un vessant rocallós, conegut com la Llisera. Ascendim fent algunes llaçades i arribem a la pista formigonada que ens du a l’ermita de Santa Magdalena. Situada al peu d’una cinglera i adossada a la paret de roca. Hi ha un porxo, al fons del qual hi ha una font, a mes de l’ermita hi ha la casa de l’ermita i pels voltants de taules i focs. Hi ha molta devoció entre els vilatans per aquesta ermita i el primer dissabte després del dilluns de Pasqua si celebra el dia de l’ermita, una romeria amb dinar on no falta la clotxa, es típic subhastar la mona i es ballen jotes. Segons la llegenda per posar fi a la sequera baixaven a Santa Magdalena sobre les espatlles fins el riu Ebre per submergir-la a l'aigua i la retornaven a l’ermita.
Retornem a Garcia el camí de les Comes Llargues, que segueix el curs del barranc del mateix nom. Arribem al Fondo de Terrers on seguim el camí del Mas del Canyisser fins arribar al barranc de Rec de Bas i des d'aquí pugem de nou a l'església Vella on gaudim del mirador sobre l’Ebre.