Ermita St. Salvador - Los Picons (100 cims).

Excursió circular en la qual pujarem al cim de Los Picons, inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC. Inici des de l'ermita de St. Salvador, pertanyent al nucli d'Os de Balaguer. Tota la ruta transcorre per corriol ben definit i per pista. A part de l'esmentat cim trobarem algunes cabanes, les restes del despoblat de Montessor amb la seva església de Santa Maria de Montessor. Com a curiositat, la última part de la pujada al cim es fa per una estreta escletxa entre les roques, on ens ajudarem d'una corda fixa que hi ha instal·lada. Ruta sense cap dificultat excepte potser el tram de l'escletxa, que sense ser gens difícil, li dóna un toc d'aventura. Es pot fer perfectament amb nens i/o gossos. Precaució a dalt de tot, especialment amb els nens i els animals. Cal remarcar que l'escletxa a dalt de tot és fa més estreta, si tenim un cert volum corporal, podria resultar una mica més dificultós accedir al cim, si anem amb gossos, segurament caldrà pujar-los a braços, per la qual cosa, si són molt grans també podria resultar una mica més difícil la pujada.

Aproximació: Des d'Os de Balaguer agafem la carretera que porta a Alberola, Tartareu, Presa de Canelles. A uns centenars de metres trobarem a mà esquerra una pista de terra amb indicacions a l'ermita de St. Salvador, on ens durà en uns 8 km. La pista està en un estat força acceptable, amb precaució es pot transitar amb un turisme normalet.
Aparcarem pels voltants de l'ermita, ens lliguem les botes i comencem a caminar en direcció N per un corriol ben definit que hi ha cap a la dreta de la pista, paral·lel a la paret de roca, després tornarem per la pista. Quan portem caminat 1 km aproximadament trobarem un cartell indicador cap a la punta del tossal de Montessor. Seguim uns 500 m més en aquesta direcció fins a trobar una pista, en aquest punt continuem per la pista a l'esquerra. Seria temptador anar a la dreta per assolir el cim de Montessor, amb els seus 1032 m, però totes les ressenyes que he vist i la info que he trobat diuen que la part final està envaïda per la vegetació i es fa molt difícil l'accés, així que com he dit abans, continuem cap a l'esquerra. En uns 300 m trobarem la cabana del Guillo, parcialment en ruïnes des de fa ja uns anys. Continuem direcció W i abandonem la pista agafant un corriol que surt a mà dreta. Travessarem un parell de camps de conreu i continuant pel corriol trobarem les restes del despoblat de Montessor, abandonat cap al segle XIV i de l'església de Santa Maria de Montessor. Ja només ens quedarà anar a buscar l'escletxa que ens permetrà accedir al cim. Arribats a la base de les roques, ens traiem les motxilles i ajudant-nos de la corda fixa que hi ha instal·lada, acabem de fer els últims metres fins al cim, a dalt de tot de l'escletxa caldrà passar de costat, per això ens hem tret les motxilles, es passa ben just, però es passa, si hi puja algú molt voluminós, potser li costa una mica més. En el nostre cas també anàvem amb una nena de nou anys, que ha pujat sense problemes i dos gossos, un de petitet i un mitjà que els hem pujat a braços fent cadena. Un cop a dalt, les vistes són realment espectaculars, vigilem de no atansar-nos massa a la cinglera, descansem, fotos de rigor i tornem a buscar la corda per baixar escletxa avall. Un cop a baix seguim el corriol, aquest cop direcció S/SW fins a trobar un altre camp de conreu que passarem per la vora anant a buscar el corriol, que en una lleugera i breu pujada surt a la pista que ens durà de tornada a l'ermita. Passarem pel costat del mas de Gorreta, que va ser residència d'estiu de l'escultor, fill d'Os de Balaguer, Leandre Cristòfol. Just després trobarem la font de l'horta i una petita bassa antiincendis que s'abasteix de la citada font. Sempre continuant per la pista en poc menys de 2 km estarem de tornada al cotxe.