Ermita Sta. Maria-Castell Cervelló

A 317 metres d'altitud, sobre el camí de l'Ordal, es troben les restes del castell de Cervelló i la seva capella.

El castell consta de dos recintes, un de superior i altre inferior. Al recinte jussà hi havia el barri del castell tancat per una muralla; aqui es conserven restes d'edificacions de difícil identificació, alguns dipòsits, una sala que conserva part d'una volta apuntada i una cisterna rodona buidada a la roca: és on devia estar el poblat.

Al recinte sobirà hi ha una porta o poterna molt enderrocada, defensada per un mur amb contraforts, i les parets de la torre o baluard de ponent; es conserven, molt enderrocades, les parets de tramuntana, migdia i ponent, i, a llevant, s'aixeca una torre massissa de planta lleugerament trapezial i una mica atalussada.

Les dues torres eren unides per panys de muralla.

Capella: A ponent del recinte jussà es troba la capella, un petit edifici rectangular, amb l'absis marcat només a l'interior per un parell d'arcosolis. La volta, tot i estar enderrocada, sembla que va ser apuntada, i a l'arrencament d'aquesta hi ha un a línia d'impostes en cavet. L'entrada era a ponent però avui dia hi ha un gran forat, a l'igual que a la paret de l'absis. L'aparell és de carreus grans, molt ben tallats, propi del romànic.

El castell de Cervelló és documentat l'any 904, quan el comte Guifré Borrell, que hi residia, feu unes donacions al monestir de Sant Cugat.

El 992, el castell fou venut pels fills del comte Borrell, Ramon Borrell de Barcelona i Ermengol d'Urgell, a Ènnec Bonfill, que esdevingué senyor de Cervelló, la Palma, Torrelles de Llobregat, Vallirana i Olesa de Bonesvalls. El 1297 Guerau de Cervelló vengué al rei Jaume II la baronia. El 1309, el castell pervingué a la comtessa Sibil·la de Pallars, i el 1320 a Arnau Roger II de Pallars. Posteriorment retornà a la corona, que el 1390 el vengué a la ciutat de Barcelona. Passà després als Bellera, als Luna, als Ansa i a d'altres nobles llinatges.

Al voltant de 1715, el castell ja era abandonat.

Capella: Des de la meitat de segle X ja s'esmenta la parròquia de Sant Esteve, que era al mateix edifici que la cel·la de Santa Creu depenent de Sant Cugat, sota mateix del castell, a l'indret de l'església anomenada avui Santa Maria de Cervelló. Hi ha una consagració del 1231 que es refereix a l'altar major de Sant Esteve que, malgrat que per la data correspondria millor a la capella del castell de Cervelló i no a la parròquia, hom sempre l'ha atribuïda a aquesta darrera.

Es una sortida molt recomenable en qualsevol estació del any i es por fer sense problemes amb nens.