Ermites de Montsant - Cabassers (Sant Joan - Ermita Sant Salvador - M. de Déu de la Foia - Ermita Sant Roc)

Itinerari:
Cabassers (Sant Joan) - Pont del Solà (medieval) - Cova del Moro o de les Gotetes - Coves Altes - Escalons - Cova de la Palla - Cova dels Casaments - Serrall de les Roques - Mas del Serrador - Ermita de Sant Salvador - Coll de les Figues - Serra Major (Pla de les Argelagues) - Portell del Cinto - Collet del Ros - Baixada del Ros - Mare de Déu de la Foia - Ermita de Sant Roc - Cabassers.

Anem fins a Cabassers (Priorat) per conèixer les ermites de la banda ponentina del Massís de Montsant. De la dotzena llarga d'ermites i eremitoris escampades per la serralada, avui visitarem la de Sant Salvador de Margalef, la de la Mare de Déu de la Foia i la de Sant Roc, a Cabassers.
Alguns dels camins que seguirem estan indicats amb el nom de “la pedra i l'aigua”. De la pedra és ben evident, ja que ens trobarem una gran quantitat de construccions de pedra seca: marges, ponts, casetes, corrals, aljubs, trulls... Resulta admirable aquest art constructiu, i el més sorprenent és que encara perdurin en bon estat després de centúries.

A la part alta del poble de Cabassers trobem la capella de Sant Joan Baptista, d'una sola nau i coberta de volta de mig punt. Al costat dret de la capella veiem la font i l'abeurador, i un pal indicador de les rutes que s'inicien en aquest punt.
Agafem direcció “Pinedes – Coves Altes”. Passem el Barranc del Montsant, o de l'Aubereda, pel pont medieval d'en Solà. A l'altra banda deixem una pista que ens portaria a La Foia i seguim el Sender de la Serra de les Pinedes. Anem pujant per l'històric Camí de Cabassers a la Bisbal i Margalef. L'antic empedrat característic de molts camins de bast encara es troba ben conservat en molts trams. Un autèntic “camí-ral”, aquest que trepitgem. Al cap d'uns centenars de metres trobem un altre pal indicador que també ens assenyala les “Coves Altes”.
La pujada és molt suau i després el camí més aviat planeja. Arribem a la Cova del Moro o de les Gotetes, una gran balma sota la cinglera que és força fotogènica. Seguim amunt i anem deixant la barrancada, tot enlairant-nos cap al nostre següent objectiu. Deixem el Camí de la Bisbal i Margalef i girem a l'esquerra per un senderó que planeja a mig aire per sota la cinglera de la Serra dels Solans. Fem cap a les Coves Altes, un seguit de balmes ben vistoses que s'obren al peu de l'alt espadat. Una d'elles encara conserva una paret obrada d'un antic corral.
No tornem enrere al camí principal, sinó que continuem encara un tram cap a ponent fins trobar el pas dels Escalons que en pujarà fins dalt la Serra dels Solans.
Superada ja la fàcil pujada per una roca inclinada, fem cap a un camí travesser que seguim per la nostra dreta. Arribem a una cruïlla de senders i pistes, amb un pal indicador a la vora d'una bassa dels bombers. Per l'esquerra marxa el Camí de la Bisbal de Falset. Seguim la pista per la dreta i fem una curta baixada per tornar a girar a la nostra esquerra, deixant la pista principal i agafant un camí ample secundari per la vora d'uns conreus d'oliveres. Fem cap a la Cova de la Palla o Balma Gran, tancada amb una porta metàl·lica ja que davant de la balma hi ha una bassa de lona. Aviat el camí ample es torna a fer sender i anem seguint un racó del Barranc de l'Aubereda a bastant alçada.
Passem pel costat de la Cova dels Casaments, molt embardissada.
Tot seguit el camí comença a pujar més decididament, sempre trobant marges de pedra seca aquí i allà. Entre dos marges molt vistosos, trobem una bifurcació (Atenció que no hi ha cap indicació!!). Si seguíssim recte tornaríem a enllaçar més endavant amb el Camí de la Bisbal que hem deixat abans. El nostre camí fa un gir marcat a la dreta, va vorejant un llarg marge de pedra seca per sobre una llisera i arriba al Serrall de les Roques, una carena pedregosa que seguim un tram per la cresta. Després el camí passa a la banda obaga, segueix bastant planer i es fa molt agradable.

Arribem a un coll a la confluència del Serrall de les Roques i el Serrall de Maiango (pal indicador). Aquí s'ajunta el Camí de Margalef a la Serra Major amb el Camí de la Bisbal, que és per on nosaltres venim. Tenim unes magnífiques vistes cap a la banda nord-occidental de Montsant. Davant nostre veiem la profunda barrancada de Sant Salvador, i més enllà la Serra la Llena.
Girem cap al sud i anem pujant cap al Mas del Serrador.

Mas del Serrador: Aquest antic mas és un testimoni representatiu de què havia estat el desenvolupament del cultiu de la vinya d'alçada en aquesta banda de ponent de Montsant, les restes de l'antic trull en confirmen aquesta hipòtesi. La presència de nombrosos marges entorn del mas ens parlen d'aquesta ocupació del territori. Aquest mas va servir d'hostal, donada la seva ubicació a peu del camí usat per traginers que anaven i venien de Reus a Margalef.
El mas va ser construït a redós d'una gran roca que també en feia de paret, tot aprofitant una petita espluga.

Un cop visitat el mas, deixem el Camí de la Serra Major i agafem un sender cap a llevant que ens portarà a l'ermita de Sant Salvador de Margalef (pal indicador). Aquest sender planeja per l'obaga dels Cingles de Torroner i més endavant baixa lleugerament fins a l'ermita. Resulta molt agradable i bonic, ja que la vegetació del bosc és esponerosa: pins, alzines, marfull, arbocers (arbutus unedo) i multitud de plantes que creixen en aquest lloc ombrívol.
Arribem a l'Àrea de Lleure de Sant Salvador, que segons ens informen està tancada permanentment pel perill que suposa en cas d'incendi (a l'ermita s'hi arriba en cotxe i està situada en un cul de sac sense escapatòria).
Veiem el camí que hem de seguir cap a la Serra Major (pal indicador), però abans ens arribem fins a l'ermita per fer-li una visita. L’edifici, de petites dimensions, aprofita l’aixopluc d’una balma envoltada de xiprers. Fou construït durant el segle XVI, si bé va haver de ser refeta arran de l’incendi que va patir el 1936. Una punta de bomba va servir per fer-ne una campana encara avui observable.

Tornem al lloc on s'inicia el Camí de la Serra Major i comencem una llarga i dura ascensió que no dona treva. Fins dalt el coll tenim vora 300 metres de desnivell en un quilòmetre i escaig. A mitja pujada ens parem al Mirador del frares a admirar les magnífiques vistes cap al Tossal Pelat i els cingles plens de vies d'escalada. A la barrancada de Sant Salvador sobresurt l'estilitzada Agulla dels Frares. Arribant ja al comellar de Sant Salvador la pujada se suavitza i aviat som al Coll de les Figues, una cruïlla de camins (pal indicador). Anem cap al sud-oest per trobar la carena de la Serra Major al Pla de les Argelagues.
La Serra Major de Montsant és la carena que s'estén des d'Albarca fins a Cabassers al llarg de més de vint quilòmetres, anant sempre per la part més alta del massís. Per la banda sud, de forma paral·lela, també hi ha el Camí dels Cartoixans (GR-171), però aquest discorre a menys alçària.
Anem direcció a ponent, i a partir d'ara el camí sempre serà en baixada. Aquí dalt és on més es fa evident l'aridesa de les parts altes del massís, en contrast amb les ufanes fondalades i els profunds barrancs que solquen el massís.
Arribem a una cruïlla (pal indicador) i veiem el sender que va cap al Mas del Serrador pel Portell del Planassot. Seguim avall i arribem a una pista que seguim per la dreta. De seguida deixem la pista que ens duria a la Foia (Collet del Ros) per agafar la Baixada del Ros, més directe, tot i que el camí és força relliscós ja que el sòl és de pedra descomposta i va per la vora del barrancó de les Foies.

Ermita de la Mare de Déu de la Foia. Aquesta ermita, a la qual guarden especial devoció els habitants de Cabassers, deu el nom de la seva advocació a la seva ubicació, en una fondalada d’on sorgeix aigua en abundància, la qual arriba fins al mateix poble. Tot l'entorn és molt ombrívol i està ben condicionat per fer-hi fontades.
Sortim de la Foia per la pista que fa una curta esquena d'ase. Anem baixant i al cap de poc deixem la pista principal, apta per a cotxes, que es dirigeix cap al poble, per una de secundària a mà dreta (pal indicador. Sender de les ermites) Veiem al costat del camí un monumental aljub restaurat i ben conservat. De seguida som a Sant Roc, una petita ermita que es troba amagada sota una balma i aprofita com a parets la mateixa roca. L’edifici, de petites dimensions, sembla ser que data del segle XVI. Es tracta d’una planta formada per una sola nau, acompanyada per dues petites capelles laterals. Des dels seus orígens fou dedicada a sant Roc, invocat popularment per demanar la seva protecció contra les malalties contagioses.
Anem baixant cap al poble que ja veiem allà a baix. Abans d'arribar-hi passem pel “Mirador de Cabassers”, una petita esplanada a la dreta del camí que conforma una excel·lent talaia per fer fotografies al poble i al vast paisatge que s'obre fins a l'Ebre i més enllà.
Avui hem fet una magnífica volta per la banda ponentina de Montsant i hem visitat algunes de les seves encisadores ermites.
Una ruta molt recomanable.
Salut i muntanya!