Ermites de Montserrat

Punt de sortida

Havent deixat el vehicle a l'àrea de descans dels Degotalls, que estroba just abans de l'entrada a la zona d'aparcament, a la carretera de Can Massana, seguim uns metres la carretera en direcció oest i veurem a la banda esquerra un entradó amb un pal indicador: el camí dels Degotalls i el monestir. Ens hi adrecem.

Cruïlla

Ens arriba un camí per la dreta, seguim rectes en la direcció que portàvem.

Cruïlla

Arribada per l'esquerra un camí que puja directe de l'àrea de descans dels Degotalls, que hauríem pogut agafar.

Entroncament amb el camí dels Degotalls

Arribem al camí dels Degotalls. Anem cap a l'esquerra. Tot aquest camí està ple de rajoles amb diferents advocacions marianes.

Monestir de Montserrat

Arribant al complex del monestir ens anem a situar a la plaça superior i deprés de visitar-lo, per sortir ens adreçarem cap a la font que hi ha al costat de l'alberg i continuarem endavant per davant de l'hotel Abat Cisneros i passar per darrere les cel·les de l'abat Marcet. Quan estiguem per sobre de la plaça Abat Oliba agafarem les escales que pugen a mà dreta i quan arribem a l'alçada d'un pas del Via Creu girarem a la dreta per creuar el torrent de Santa Maria i anar seguint el camí amunt en la zona anomenada Escala dels Pobres.

Pas dels Francesos

Emblemàtic pas estret d'aquest accés al Pla dels Ocells i a la part superior de la muntanya.

Cruïlla

En aquest punt hi ha un camí que anant a mà dreta per sobre de la roca entrarem a la zona de la Tebaida. De moment encara no hi anirem sinó que avançarem una mica més (després ja tornarem aquí) per trobar el camí que ens arriba per l'esquerra i anirem a veure les restes de l'ermita de Santa Anna.

Cruïlla de Santa Anna

Anem de baixada cap a l'esquerra.

Santa Anna

Restes de les dependències de l'ermita de Santa Anna. Era l'ermita que quedava més al centre respecte de les altres, per això es trobaven aquí tots els altres ermitans per a oir missa. Un cop visitada tornem enrere fins a la cruïlla que hem esmentat anteriorment i anirem cap a llevant travessant la roca mare que no permet veure el camí.

Cruïlla

Passada la Miranda dels Ermitans, que ens queda a la dreta del camí protegida per una barana de ferro cal estar alerta doncs molt aviat trobarem aquest trencant a mà dreta que hem de seguir.

Cruïlla

Trobem un trencant però nosaltres continuem amb la direcció que dúiem sense desviar-nos.

Vista de les ermites de la Santa Creu i Sant Dimes

Aquestes dues ermites són les que encara utilitzen els monjos de Montserrat per a fer-hi estades de silenci i retir. Ells hi arriben per l'Escala Dreta que puja directe des del jardí de la clausura del monestir. Antigament sorprenentment també hi havia una escala de ferro penjada a la paret que des de la mateixa clausura pujava directe fins a Sant Dimes. Se'ns fa estranya aquesta doble escala d'accés però encara avui hi són les dues tot i que la de ferro no s'utilitza. Primer veurem la teulada de l'eremitori de la Santa Creu i tot seguit una esplanada menuda amb la creu que la caracteritza hi podem baixar directament per una roca practicable o bé donar la volta pel camí. A la dreta de la creu hi ha una tanca on se'ns demana que no accedim a l'interior. Seguiem després cap a l'esquerra i arribarem a l'acabament de l'Escala Dreta que puja del monestir que us he esmentat abans. Si hi baixeu trobareu en un punt estret una reixa que us priva l'accés al monestir. Anirem cap a la dreta fins a trobar la reixa que impedeix accedir a Sant Dimes.

Sant Dimes

Aquesta ermita només té accés per aquesta porta on hem arribat i per l'escala de gat (ferro) que us he explicat abans. Les altres cares del lloc on està situada són parets de roca. Està doncs molt ben protegida. En el primer llibre on surten gravats de les ermites de Montserrat editat el 1758 ens diu que "no tiene sino una entrada practicable por parte de Poniente; porque ácia la parte de Levante, y Mediodia tiene unos grandisimos espantosos despeñaderos" i també ens informa que hia 600 passes fins a l'ermita de la Trinitat. Girarem enrere doncs i quan el camí estigui a sobre mateix de la creu de l'ermita de la Santa Creu girarem cap a la dreta pujant per la roca sense percebres massa camí.

Cruïlla

Com us hem explicat en la descripció anterior cal enfilar-se per aquesta codina. Quan arribem a la carena ja trobarem el camí i podrem gaudir d'un bell mirador sense equipar vers llevant molt ferm.

Cruïlla del Pla de la Trinitat

Pal indicador. Travessem el camí transversal que trobem i seguim en la direcció que dúiem de pujada

La Trinitat

És l'ermita que disposava de més espai. En l'antigor es permetia que hi mengessin seglars amb la prèvia llicència de l'Abat. L'últim ermità que hi vivia era un monjo jove, va ser assassinat i llençat al pou. Aquest fet tràgic va portar al pare abat a prohibir la vida eremítica a la muntanya. Podem veure diferents restes de les antigues dependències i cap a ponent, un nou edifici menut reconstruït, on s'hi pot dormir. Per seguir anem progressant força planers vers ponent desestimant un corriol que puja a mà dreta passat el primer fondal.

Cruïlla

Haurem de girar a la dreta per pujar a Sant Salvador, però com que ens queda Sant Benet a tocar seguim endavant amb la direcció que dúiem per arribar-nos-hi.

Sant Benet

Aquesta ermita es refé a principis de segle XX però els escaladors la convertiren en un refugi. Retornarem enrere fins al trencant que hem deixat i girarem a l'esquerra amunt.

Sant Salvador

Arribats a la base de les parets cal seguir pujtant amunt a la dreta per trobar la balma-refugi i la seva cisterna a la seva dreta. A sobre de la balma hi ha una altra cisterna molt més gran. Per continuar haurem de recular i seguir cap a ponent per sota de les parets que contenien l'esplanada del perímetre de l'eremitori. Cal destacar-ne les arcades per crear més espai que es troben en l'extrem oest de la paret. Un cop passat el coll de Sant Salvador seguirem fins a la propera carena on si sou bons grimpadors podreu optar per anar a fer la Roca de Sant Salvador o Elefant.

Intersección

Cal deixar el camí i enfilar-se cap a la dreta. L'accés al cim no és fàcil però si estem acostumats a moure'ns per la roca i a grimpar tampoc és difícil ni cal portar material d'escalada per a fer-lo. Trobarem un tram força dret de roca i al final una escletxa que ens dóna accés al cim. Les vistes des del cim valen molt la pena! Per seguir ens caldrà tornar dins aquest punt i seguir cap a ponent o sigui a mà dreta en aquest cas. Arribarem de seguida a una mena de collet per on haurem de baixar cap a mà dreta seguint el camí.

Collet

Baixem cap a mà dreta. Anirem seguint vers ponent. Primer ens arribarà un camí per la dreta que ve directe de la Trinitat passant per darrere la Mòmia i la Roca de Sant Salvador tot superant un pas estret.

Coll de la Canal Plana. Cruïlla

Seguim endavant amb la direcció que dúiem deixant un camí a dreta i esquerra.

Balma del Cavall

Cruïlla

Aquí cal desviar-nos cap a la dreta per pujar cap a la següent ermita.

Ermita de Sant Antoni

Aquesta ermita-refugi està ben equipada per als escaladors i excursionistes. Té molt bones vistes vers llevant i el Cavall Bernat. El nostre track es dirigeix després cap al Cap de Mort però no cal que us hi a n'aneu. Ens cal tornar a baixar pel mateix lloc on hem pujat per arribant al trencant i girar a la dreta que ens portarà fins al fons de la vall.

Cruïlla

Arribats al fondo del torrent de Santa Maria trobem el camí Vell de Sant Jeroni i girem a la dreta per seguir pujant. Però de seguida entroncarem amb el camí Nou de Sant Jeroni.

Cruïlla

Arribem al camí Nou de Sant Jeroni que ve de l'estació del funicular. De retorn és el que agafarem per anar a buscar les ermites de Tebes. Girem cap a la dreta. Anirem seguint sempre el camí principal que segueix força el fondal.

Sant Jeroni

Arribats a l'ermita girarem a mà esquerra per davant de la façana principal. De seguida sortirem del bosc i acabarem d'arribar a dalt de tot per mitjà d'escales.

Miranda de Sant Jeroni

Cim de Sant Jeroni, el punt més alt del massís de Montserrat, excel·lent mirador per la seva centralitat. Es veu perfectament el Prepirineu amb el Pedraforca, el Cadí..., el Pirineu amb el Puigmal... en dies normals i en dies excepcionals fins les Illes Balears. Cal aprofitar fantàstica taula d'orientació del Centre Excursionista de la comarca de Bages per situar tot el què podem veure des d'aquesta talaia.

Intersección

Passat el monument a Verdaguer que ens queda a la dreta i després de la primera corba que trobem des del cim, hem de saltar un petit marge per continuar baixant en direcció sud (així evitarem repetir aquest tram a més de que és una micona més curt).

Cruïlla

Aquí farem un canvi de direcció cap a l'esquerra. Si seguissim endavant podríem anar a fer l'Albarda Castellana que veiem al davant nostre. És el sostre comarcal del Baix Llobregat. Però encara ens queda una bona tirada i un altre cim per fer per tant no ens entretenim.

Cruïlla

Seguim cap a la dreta pel camí que ja havíem agafat de pujada.

Mirador

Trobem unes escales a mà dreta que ens porten a un bell mirador de la cara sud de la Serra de l'alzina de les Paparres per on estem baixant. Si volguéssiu anar a fer l'ermita de Sant Martí (l'única que en aquest track no trobareu), cal que estigueu alerta i quan veieu el primer corriol que surt a mà dreta, abans de la Gorra Frígia (la primera gran agulla que tot seguit flanquejarem per l'esquerra) agafar-lo. Us caldrà baixar avall per la cara sud fins a la cota 1000 i en un revolt pronunciat on el camí tomba a mà dreta deixar el camí principal per a prendre un caminoi secundari a mà esquerra que ens farà passar per l'ermita i superar un collet entre la Gorra Frígia i la Magdalena Superior. Aleshores ja baixareu altra cop per la cara nord i retrobareu el camí Nou de Sant Jeroni per on anem. Per anar directes a l'ermita de Santa Magadalena cal seguir endavant i passades les 2 primeres agulles (la Gorra Frígia, la Magdalena Superior) quan estiguem per sota de la Magdalena Inferior ens cal estar atents per agafar el camí que puja a la dreta cap a l'escala de Jacob i agafar-lo.

Escala de Jacob

Quan acabarem aquest tram llarg d'escales seguirem pujant i arribarem a un trencant en una mena de collet. Agafarem a mà dreta per pujar a l'ermita següent que la tenim ben aprop.

Ermita de Santa Magdalena

En queden ben poques restes però alguns murs i algun petit arc arran de terra evidencien el lloc on es trobava. Ara val molt la pena arribar-nos a la Miranda de Santa Magdalena que ens queda molt a la bora. Seguim pujant doncs.

Miranda de Santa Magdalena

Agraït mirador de les Gorres i del vessant sud del massís i de l'Anoia i el Baix Llobregat. Tan de baixada del cim com pujant s'hi esteu atents veureu la cisterna on recollien aigua per abastir l'ermita. Us queda pujant a mà dreta i baixant a mà esquerra. Està força tapada per la vegetació.

Cruïlla

Tornem a ser a la cruïlla on hem arribat pujant de l'Escala de Jacob, ara anirem cap a la dreta.

Cruïlla + Sant Onofre + Antiga ermita de Sant Joan

Ens cal anar cap a la dreta per entrar dins la balma on hi havia hagut obrada l'ermita de Sant Onofre de la que encara en resten forces detalls. En aquesta mateixa feixa o estrat, solcat per una balma allargada, hi havia hagut dues ermites, a l'altra cap hi trobarem la de Sant Joan que posteriorment es reconstruí a sota. Quan hàgim passat les cisternes de l'antiga ermita de sant Joan baixarem per unes escales i trobarem un camí cimentat que seguirem breument.

Cruïlla

En el primer revolt del camí encimentat el deixem per seguir endavant però, fetes les primeres passes per terra, girem a mà esquerra per seguir un camí secundari. No està indicat.

Cruïlla

Cal estar atents perquè no són camins massa fressats. Trencant a mà esquerra.

Santa Caterina

Es troba situada sota d'una balma. Al davant hi té alguns llorers ben macos. Sembla que fa temps que no s'arranja.

Cruïlla

Aquí podem seguir endavant (com hem fet nosaltres) o anar a esquerra que creiem que és millor. La intenció és pujar a veure la nova ermita de Sant Joan. Si seguiu el nostre track arribant a la pista que està tocant a l'ermita us haureu d'enfilar per una roca tot grimpant. També és pot flanquejar cap a l'esquerra o cap a la dreta però en aquesta última opció haureu de tirar més tros enrere per retornar a l'ermita.

Sant Joan

Ermita Nova de Sant Joan (Baptista), una de les poquetes que conserva el seu primitiu ús i que es troba en bones condicions. Tan podeu seguir baixant per l'esquerra de la seva façana per un antic camí que entronca de seguida amb la pista com anar a buscar la pista de la dreta de la façana.

Cruïlla

Trobem un camí secundari que marxa a la dreta cap a Collbató que no hem de seguir.

Cruïlla

Deixem la pista principal en un punt on hi ha un plafó informatiu i tombem a l'esquerra per agafar un corriol que s'enfila.

Cruïlla

Cruïlla anem a l'esquerra per anar fins a l'ermita de Sant Jaume que tenim a tocar i que ens hi haurem d'enfilar amb una corda. Està ben bé penjada sobre un vessant de la Gorra Marinera!

Sant Jaume

Com hem pogut veure la situació de moltes ermites de Montserrat es troben en llocs singulars amb vistes fantàstiques. Aquesta certament sembla un balcó abocat a llevant. La seva posició sobre el santuari és ben privilegiada. Disposa d'un parell de balmetes i una cisterna. Baixarem amb compte d'aquet niu d'àligues i al arribar a la cruïlla ara tombarem a l'esquerra per baixar cap al vessant nord.

Intersección

Arribem altra cop al camí Nou de Sant Jeroni. L'agafem cap ala dreta en direcció a l'Estació Superior del Funicular de Sant Joan. Hem esgotat el nombre de punts de Wikiloc que tenim per posar però ara la tornada ja és molt fàcil. Al arribar a l'Estació Superior al Pla de les Taràntules seguirem per la pista encimentada que avança vers el sud i després est. Pujarem una mica al principi i després ja serà tot baixada fins al monestir. És el Camí de les Ermites. Si estem atents trobarem un corriol a l'esquerra de la pista que baixa fins a la Bassa de Sant Miquel on tornarem a trobar la pista que ja no deixarem. De seguit arribarem a l'última ermita la de Sant Miquel des d'on ja veurem el monestir. Un cop en aquest repetirem el camí dels degotalls per tornar fins al punt de sortida.