Ermites de Pontons

Antic sistema d’extracció d’aigua

Pou

Una boira espessa ens acompanyarà tot el matí

Restes de Mas Fonoll

Anant per pista , sempre acompanyats de la boira

Seguim per pista a tocar de Sant Joan de la Muntanya

Corriol quasi desaparegut que porta al Castell Nou de Pontons

Restes del Castell Nou de Pontons

Es veu clarament el peu circular de la torre que hi havia en aquest indret

Ja es veuen les parets de l’Ermita de Sant Joan de la Muntanya

Sant Joan de la Muntanya (I)

A continuació copio el que surt sobre aquesta esglêsia a la web de la Viquipèdia, en la seva entrada sobre Esglèsies Romàniques de l’Alt Penedès :
Sant Joan de la Muntanya és una església al terme municipal de Pontons (Alt Penedès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La capella de Sant Joan de la Muntanya és a la riba dreta de la riera de Pontons, a 720 d'altitud. És un edifici d'una sola nau amb absis semicircular, arcs cecs i bandes llombardes. La coberta és a dues vessants. Té contraforts. La porta d'accés es troba a un dels murs laterals. La volta, derruïda, ha estat substituïda per encavallades de fusta. Hi ha arcs formers i torals i un arc triomfal que separa l'absis de la nau. El material bàsic de la construcció és la pedra.
La capella romànica de Sant Joan fou edificada com a església del Castell Nou de Pontons per Guillem Bernat d'Òdena i la seva muller, Ermengarda, i consagrada el 1075 pel Bisbe de Barcelona Umbert de Cervelló. El 1138 fou donada per Ramon Guillem d'Òdena a l'orde de l'Hospital. A partir del 1271 el monestir de Santes Creus en posseí el domini total i la jurisdicció. El 1968 l'església va ser restaurada: durant aquestes obres s'hi descobrí l'ara antiga de l'altar i un reliquiari de fusta que contenia un pergamí amb la data de consagració de la primitiva església, el 1075. D'aquesta construcció només se'n conserva la capçalera. La resta de la nau fou modificada posteriorment.[

Sant Joan de la Muntanya (II)

Caminant per un bosc molt bonic

Amagada hi ha la font de St. Joan

A ma dreta es pot veure i llegir el nom d’aquesta font

Passant per davant del Font Teuler

Sembla que aquesta masia, avui un allotjament rural, era un antic forn de teules, construït a l’any 1659

Casa de colònies de Penyafort

A la segona fotografía es poden veure les restes ( a la part baixa de les parets) del que era el Molí de Baix.
A continuació copio una part del text que hi ha a la web de la casa de colònies :
Penyafort fa 50 anys La casa de colònies Penyafort és la primera casa construïda com a tal de nova planta de Catalunya i Espanya. Per les seves habitacions, passadissos, sales i terrenys de l’entorn hi han passat moltes generacions que han viscut i s’ha deixat impregnar per la màgia de Penyafort. I és que, sens cap mena de dubte, Penyafort és màgic !! Aquesta jove realitat de només 60 anys és el fruit de la il•lusió i l’esforç d’un grup de gent que es va encarregar de la gestió i de l’obra formant comissions de treball. Però també ho és de l’esforç i la il•lusió de tot un poble, Vilafranca del Penedès, que va saber estar al darrera, amb iniciatives a voltes força originals si ho mirem des del punt de vista actual, recolzant econòmicament la construcció, donant empenta i sent els primers en creure que valia la pena. Potser és per això que la casa de colònies Penayfort és la casa de colònies de Vilafranca. Els inicis de la casa de colònies Penyafort són la continuació de les colònies que es feien des del 1946 a la rectoria de Pontons primer i a la de Valldossera després, al voltant de l’Acció Catòlica. Però la rectoria de Valldosera aviat es quedà petita, no tenia les millors condicions i es plantejà la idea de construir una casa de colònies. La junta constituïda per tirar endavant la construcció de la casa de colònies es posà a la feina mirant terrenys a prop de Vilafranca. En Pere Güell, en Manuel Cervera i Mn. Vinyeta finalment van anar a veure un terreny al terme municipal de Pontons, conegut com el Molí de Baix. Aquell era l’emplaçament triat. Mn. Joan E. Jarque, rector de Pontons, va fer les gestions amb la propietària que van acabar amb la cessió del terreny a la Parròquia de Santa Maria. El molí en desús que hi havia en aquella propietat va ser la base per a la construcció de la nova casa de colònies. La cosa estava en marxa i el 17 de novembre de 1957 es va fer la cerimònia de la col•locació i benedicció de la primera pedra de la casa de colònies Penyafort.

Petita cova que està a pocs metres del punt en que comença el corriol que puja a l’Ermita de Sant Salvador

Entrada al corriol que porta a Sant Salvador de la Balma

El corriol de pujada a Sant Salvador de la Balma està ple de senyals de color vermell

Ermita de Sant Salvador de la Balma (I)

Les dues primeres fotos han estat fet des del corriol de pujada a l’ermita. Les altres quatre son de les parets de Sant Salvador.
A continuació copio el que diu la web de poblesdecatalunya.cat :
Situada en un indret gairebé inaccessible, literalment adossada al penya-segat, l'ermita de Sant Salvador es va construir a mitjan segle XIV. Té una sola nau, rectangular, coberta amb volta ogival, i aprofita la mateixa roca com a absis. La volta conserva encara les marques de l'encanyissada. El portal és de punt rodó, situat a la façana de ponent. Es troba en estat d'abandonament.

Ermita de Sant Salvador de la Balma ( II)

Fotografies 1a 4 son de l’interior de l’ermita de Sant Salvador de la Balma. La cinquena es del punt d’accés a l’interior de l’ermita. Com es pot veure no es difícil però tampoc senzill. Cal vigilar

Porta d’accés de Sant Salvador de la Balma

La cova de Sant Salvador

Vista de la casa de colònies de Penyafort des de la cinglera

Caminant per la cinglera

Panoràmica entre la boira

Baixant cap a la Roca de la Cinglera

Vistes de la Roca de la Senyera

Normalment al cim d’aquesta agulla hi ha una senyera instal-lada. Avui no n’hi ha ni rastre d’ella

La Cova d’en Bram

Al principi pot semblar complicat de baixar a aquesta cova però a la pràctica només es necessita fer servir les mans per poguer grimpar o desgrimpar

Entrada a la casa de colònies de Penyafort

Panoràmica

Vistes

Caminant per la cinglera

Masia en molt mal estat a prop de l’Esglèsia de Santa Magdalena

Esglèsia de Santa Magdalena

A continuació copio el que hi ha a la web catalunyamedieval.es sobre aquesta esglèsia:
De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Agost 2013): “ Descripció L'església de Santa Magdalena es troba situada a prop del nucli urbà de Pontons, adossada a la rectoria i al costat del cementiri. És una construcció d'una sola nau, amb capelles laterals adossades. Tant en un cas com en l'altre, la volta és de creueria. L'absis és poligonal, i la coberta, de teula àrab, a dues vessants. El campanar és d'espadanya de dos arcs, i conté un rellotge a la part superior. La porta d'accés és adovellada. L'obra va fer-se en carreus regulars de pedra tallada. Pica baptismal. Té forma lleugerament troncocònica amb els costats més aviat còncaus. Presenta un peu quelcom atalussat de base quadrada. Tot el conjunt forma una peça monolítica. La seva decoració és senzilla, formada per tres bandes o faixes llises de 8 cm que entornen la pica, una a la boca, una altra al ventre i l'altra a la base. Entre cadascuna d'aquestes faixes s'observen quatre bandes verticals que divideixen les superfícies determinades per les bandes horitzontals en quatre sectors iguals. En dos dels rectangles així obtinguts hi ha reposada una creu llatina. Notícies històriques L'església és d'origen romànic. Va ser reconstruïda durant el segle XIII, i modificada posteriorment. Abans de ser parròquia havia estat sufragània de Sant Joan de la Muntanya.”

Acostant-nos a Pontons

Ruïnes del Molí de Dalt

Caminant pel centre de Pontons

Capella de la Mercè

El que segueix ho he copiat de la web poblesdecatalunya.cat
Curiosa capella neomodernista construïda l'any 1945, situada a la llera del riu, al costat del pont. Té planta de creu llatina i un perfil format per dos prismes parabòl·lics juxtaposats, de referència vagament gaudiniana. La coberta exterior, molt deteriorada, és feta amb maó pla.