Ermites de Sta Perpètua i St Martí Xic, Castell de Voltregà, Gorg Negre, Mirador de St Pere i Baumes dls Lladres i la Corrala

Bonica ruta sortint dels afores de Santa Cecília de Voltregà en la que ens enfilarem fins el panoràmic Mirador de Sant Pere i l’ermita de Santa Perpètua i desprès baixarem fins l’ombrívol i feréstec Gorg Negre, des d’on tornarem a pujar passant per la petita bauma de la Cova dels Lladres i desprès anirem resseguint el vessant de la muntanya per corriols força ombrívols tot travessant alguns barrancs i passant per la curiosa raconada de la Font de la Casanova fins coronar el panoràmic cingle on trobem l’església de Sant Martí Xic i les restes del Castell de Voltregà. Per tancar el cercle davallarem per un bonic grau que passant per la Bauma de la Corrala i diversses masies i granges ens retornarà a l’inici.

RECORREGUT: Puigví (Santa Cecília de Voltregà)-Tarrés-El Camps-Camí de les Feixes-Mirador de Sant Pere-Ermita de Santa Perpètua-Plaça Balladora-Rec de la Tuta-Plaça de les Bruixes-Baga del Pujol-Salt d’aigua-Mirador natural sobre el Gorg Negre-Font de la Gorga Blava-Riera de Sorreigs-Gorg Negre-Riera de Sorreigs-Cova dels Lladres (balma)-Bassa Canemera-Font de l’Ase-Torrent del Grau-Torrent de Baulenes-Bassa del Cingle de Puigpelat-Casanova de Dalt-Font de la Casanova-Ermita de Sant Martí Xic-Castell de Voltregà-Petit Picnic-Bauma de la Corrala-Prop de la Casanova del Racó-Casaova del Clos-Les Alzines-Puigví (Santa Cecília de Voltregà).

CRONICA: Arribats a Santa Cecília de Voltregà seguim per la carretera BV-4602 fins que aquesta finalitza prop de la masia de Puigví i esdeve pista, aparquem al costat de la carretera. Iniciem la caminada obviant una pista que surt a la dreta (sera el cami de tornada) i prenem una pista emporlanada a l’esquerra (S) que voreja els diversos edificis de la masia de Puigví deixant-la a la nostra dreta i, poc despres, conectem amb els senyals del PRC-46 que seguim deixant la pista i travessant un petit pont de pedra a l’esquerra per continuar per un corriol fressat que va vorejant els camps al SE i deixant la Riera de Sorreigs a la nostra dreta. Aviat ens endinsem entre roures i boix i no triguem a desembocar en una pista asfaltada, punt on deixem els senyals del PRC-46 (continuen al SE) i seguim la pista asfaltada a la dreta (O) travessant per un pont la Riera de Sorreigs. Tot seguit trobem una bifurcacio indicada on seguim cap a “Santa Perpètua” per la pista cimentada de la dreta (O) que despres de pasar a la vora del Mas Tarrés s’enfila per terreny obert i entre camps. Poc despres deixem una pista secundaria a la dreta i seguim per la nostra pista asfaltada a l’O passant pel davant de la casa de Els Camps i, als pocs metres, la pista es bifurca i seguim el ramal de la dreta (NO) tot conectant ara amb els senyals del PRC-49. Als pocs metres trobem una nova bifurcacio a prop de la casa de El Forat on deixem l’asfalt i seguim la pista que puja a l’esquerra (senyals PR, O/SO) pasant per sota de la linia electrica. Poc mes amunt deixem la pista i prenem un corriol fressat a la dreta (NO, senyals PR) que s’enfila fent drecera de la pista i travessant-la un parell de cops fins sortir a una cruïlla de camins indicada (Solell del Forat) on seguim cap a “Santa Perpètua” iniciant el Camí de les Feixes per un corriol fressat (senyals PR i GR) que s’enfila a l’O per un bosc de roures. Despres de guanyar alçada l’antic cami tomba al NE a prop del tall del cingle i amb bones vistes fins trovar la bifurcacio on es separen els senyals del GR i PR: seguim recte (NE) per un corriol fressat (senyals PR) i, tot seguit, trobem una nova bifurcacio des d’on fem una breu “anada-tornada” seguint el corriol de la dreta (E) que despres d’una lleugera davallada aviat ens deixa en el panoramic Mirador de Sant Pere, on trobem 3 creus, una sigular gallina i un no menys singular Sant Pere. Des del mirador desfem els nostres passos fins la cruïlla abans esmentada i ara seguim l’altre corriol que continua pujant al NO i tot seguit ens deixa al capdamunt del turo on trobem l’ermita de Santa Perpètua (s.XII), perfectament restaurada al 2012 i amb un entorn ben arranjat pel Pere Vila Farrès on trobem diverssos rellotges de sol, taules i bancs per dinar. Des de l’extrem S de l’ermita prenem un corriol indicat cap a “Santuari dels Munts” (SO) tot seguint els senyals del GR-3 i, poc mes avall, desemboquem en una pista-cami que seguim de baixada (SO, senyals GR). Aviat deixem un corriol fitat a la dreta i seguim davallant suaument per la pista-cami entre roures fins sortir a la cruïlla de camins indicada del collet de la Plaça Balladora. En aquest punt obviem els senyals GR i seguim cap al “Salt de la Tuta” per un cami-pista que inicialment surt a l’O i comença a davallar. Poc mes avall trobem una bifurcacio indicada on seguim pel cami-pista que portem cap al “Salt de la Tuta” en una davallada mes accentuada i per un bosc força ombrivol que ens porta a travessar el Rec de la Tuta, en un punt on s’engorja i poc mes avall forma un bonic salt en epoques de pluja. Un cop travessat el rec pugem (N) uns pocs metres a l’altre banda fins un indicador, on abastem una pista per on transita el PRC-223 que seguim a la dreta (N/NE) cap a la “Riera de Sorreigs”. Despres de guanyar una mica d’alçada la pista continua resseguint el vessant de la muntanya amb bones vistes i despres tomba al NO i comença a davallar fins sortir mes avall al petit pla herbat de la Plaça de les Bruixes, on trobem una petita bassa i una cruïlla de camins indicada: seguim cap a la “Riera de Sorreigs” per un corriol (senyals PR) que davalla fortet a l’O i mes avall tomba al N tot travessant un filat fins sortir a una nova cruïlla indicada on obviem la pista que tenim a tocar i seguim per un corriol (NE, senyals PR) ombrivol que primer puja apenes uns metres i despres davalla (N, senyals PR) fortet per l’Obaga del Pujol fent constants ziga-zagues fins desembocar en una pista on trobem un indicador de la “Baga del Pujol”. Des d’aquest punt deixem momentaneament els senyals PR i fem una “anada-tornada” que encetem seguint la pista a l’esquerra (N) uns pocs metres fins trobar unes fites que marquen l’inici d’un corriol a la dreta pel que davallem (N/NO) enmig d’una espessa boixeda, despres resseguim unes parets per una lleixa i arribem a una bifurcacio de corriols: primer seguim el corriol de l’esquerra (NO) obrit-nos pas enmig d’una espessa boixeda que aviat ens porta a la Riera de Sorreigs en un punt on es forma un bonic salt d’aigua. Desfem els pocs metres fins l’ultima cruïlla i ara seguim l’altre corriol que davalla molt dret a l’E (comte aquí de no agafar velocitat) i ens acaba deixant en un espero força vertiginos sobre el Gorg Negre des d’on gaudim d’una bonica perspectiva sobre el mateix. Des d’aquest espero-mirador desfem el cami fet fins l’inici de “l’anada-tornada” abans esmentada i ara seguim la pista a l’E (senyals PR), que aviat davalla fins trobar un sender fitat que prenem a l’esquerra (N) enmig d’una espessa boixeda. Poc despres anem resseguint unes parets a l’O amb algun tram habilitat amb cordes com a passama (innecessaris) fins arribar a la llera de la Riera de Sorreigs, just al punt on trobem la Font de la Gorga Blava, que a dia d’avui raja abundant. Travessem la riera per sobre d’unes pedres i un cop a la llera esquerra de la riera fem una “anada-tornada” remuntant la riera a l’O per una zona molt ombrivola on despres cal fer un flanqueig d’una paret lleugerament extraplomada equipada amb un cable d’acer com a passama força destensat, lo que fa que el pas sigui una mica incomode i posi a prova el nostre equilibri on l’unic “perill” es mullar-se els peus a la riera. Despres del flanqueig seguim per corriol poc definit ara passant per zones balmades fins arribar al peu del bonic i ferestec Gorg Negre i el seu salt. Des del gorg desfem el cami fins l’inici de “l’anada-tornada” abans esmentada a prop de la Font de la Gorga Blava i ara prenem un corriol (senyals SL) que s’enfila al NE amb trams habilitats amb esglaons de fusta i poc despres davalla breument fins travessar el Torrent de l’Infern per despres tornar a pujar (NE, senyals SL) tot serpentejant per un vessant mes solei i entre pins fins abastar una pista mig abandonada que seguim uns metres a la dreta fins trobar la continuacio del sender que portavem (senyals SL), que seguim cap a “Can Gil” i “la Guspineda” (indicat) tot faldejant el cingle pel vessant orografic esquerra del Barranc de la Guspineda i amb tendencia al N. Poc mes amunt (alrededor de la cota 650m) trobem uns pocs metres a la dreta la petita bauma de la Cova dels Lladres, encara amb algunes restes d’haver estat obrada (com tantes altres coves i balmes va servir d’amagatall durant la Guerra Civíl). Continuem remuntant al N i aviat travessem el Barranc de la Guspineda i fem un breu tram al S que ens porta a abastar un nou sender, que seguim a la dreta (N/NE) cap a “Can Gil” (indicat) i no triguem en tornar a travessar el Barranc de la Guspineda, passat el qual el corriol continua al SE i despres al S alternat trams de clarianes amb trams mes emboscats. Mes endavant tomba al NE i comença a pujar fins travessar un collet on trobem la Bassa Canemera, des d’on fem uns metres al NE per una zona pelada fins trobar una fites que marquen l’inici d’un corriol que davalla a la dreta (NE) entre pins i boix. Aviat trobem una cruïlla de corriols on seguim el corriol que continua davallant al N (senyals SL) i no triga en sortir al Torrent del Grau, on trobem la Font de l’Ase (un abeurador). El corriol continua al SE enmig d’una espessa i ombrivola boixeda i, poc despres, conectem amb un sender per on van els senyals del PRC-49, que seguim a l’esquerra (SE) per un vessant mes solei, fent petits desnivells i resseguint el vessant de la muntanya. Aviat el sender tomba al NE i fa una breu davallada entre boixos fins travessar el Torrent de Baulenes, des d’on el sender fressat (senyals PR) tomba al S fent una nova pujadeta fins travessar un filat i continua al SE fins arribar a una nova bassa que es troba al capdamunt del Cingle de Puigpelat. Pasada la bassa ens desviem apenes uns metres fins el caire del cingle per gaudir de la vista i despres seguim gairebe planejant per una pista al NE que aviat ens deixa en les ruïnes de la Casanova de Dalt, on conectem amb el GR i trobem un indicador: seguim cap a “Sant Martí Xic” per un corriol (senyals PR i GR) que s’esmuny per les antigues feixes de la casa davallant suaument al NE fins la Font de la Casanova, una bonica raconada amb una enorme alzina, una bassa amb algunes carpes i llocs per seure, pero lamentablement a dia d’avui no es pot agafar aigua. Continuem pel sender fressat (senyals GR i PR) que aviat agafa tendencia al S tot pujant, despres deixem un corriol a l’esquerra i seguim pujant pel sender mes fressat (senyals GR i PR) amb tendencia al S per un bonic alzinar tot flanquejant el cingle fins sortir a la falda del costat O del Castell de Voltregà, just en una bifurcacio de corriols: seguim el corriol de l’esquerra, que s’enfila uns pocs metres a l’E fins sortir a uns grans blocs on trobem una bona clariana amb vistes a la dreta, punt on agafem un corriol a l’esquerra (NE) que ens acaba deixant al capdamunt del cingle on trobem la bonica ermita de Sant Martí Xic (s.X), documentada des del 1097, ben restaurada al 1985 i amb un entorn on hi han llocs per descansar i gaudir de les vistes. Al costat de l’ermita trobem un indicador on obviem els senyals GR i enfilem (S/SE) cap al “Castell de Voltregà” per un cami habilitat amb esglaons que aviat ens deixa al capdamunt del turo on trobem les restes del Castell de Voltregà (s.X), gran talaia de la contrada i documentat des del 902, amb un llarg historial de propietaris o regents. Des del castell davallem per un corriolet al S que als pocs metres tomba a la dreta (O/SO) i, tot seguit, cal buscar l’inici d’un antic cami habilitat amb esglaons de pedra que davalla a l’esquerra (E/SE) i aviat desemboca en un sender mes fressat, que seguim a l’esquerra (E) i aviat arribem a un petit picnic on fins i tot hi ha una barbacoa. Continuem pel sender (NE) uns metres mes fins trobar una bifurcacio de senders on seguim el sender de la dreta (senyals GR i PR) que davalla uns metres al S i despres tomba al SO travessant el vessant S del turo on esta el castell. No triguem en arribar a una cruïlla indicada on seguim cap a “Sant Hipòlit de Voltregà” pel corriol que davalla a l’esquerra (S, senyals PR), un grauet que va fent llaçades amb algun tram habilitat amb esglaons que poc mes avall es redreça al NE fent un flanqueig que ens fa passar pel l’allargassada Bauma de la Corrala. Pasada la bauma seguim gairebe de pla tot resseguint el vessant de la muntanya al NE i, just quan tomba al N, comença a davallar de nou. Passat un breu i facil pas rocos habilitat amb esglaons de roca el corriol (senyals PR) davalla mes dret fent llaçades per un grauet ben arranjat i força ombrivol que continua amb tendencia a l’E i acaba desembocant en una cruïlla de camins on trobem una muntanyeta de pedres: seguim davallant pel sender que portem (E, senyals PR), poc mes avall travessem una pista secundaria i seguim davallant a l’E dins del bosc, despres deixem un corriol a l’esquerra i sortim a una nova cruïlla de senders i corriols on seguim davallant al SE pel sender que portem (senyals PR) fins desembocar a una pista a prop de la Casanova del Racó. Just en el punt on sortim la pista es bifurca i seguim la de l’esquerra (S, senyals PR) fent una suau davallada i, tot seguit, deixem els senyals PR (que se’n van per un sender a l’esquerra) i seguim per la pista (S) vorejant camps fins sortir a una cruïlla de pistes asfaltades al costat de la Casanova del Clos on seguim amb la tendencia que portem (S) deixant la Casanova del Clos i la Granja La Riba a la nostra dreta. Despres de deixar un parell de cases a la nostra esquerra i tot just abans d’arribar a la casa de Gallisans deixem la pista asfaltada i prenem a la dreta (O) un cami herbat que va vorejant uns camps deixant-los a la nostra esquerra fins sortir a una mena de clariana de terra entre camps, on prenem un altre cami herbat que continua entre camps al SO fins arribar poc despres al punt d’inici.

***NOTA: Majoritàriament la ruta transita per corriols, senders i camins força fressats i en gran part senyalitzats. Molta precaució en la baixada cap al Mirador sobre el Gorg Negre, sobretot en cas de portar mainada o gossos.

***ALTRES RUTES PROPERES:

-”Balmes i Salt del Molí, Rieres de Llobateres i Sant Bartomeu, Església Vella i Pantà del Pont Gran dsd Sant Bartomeu del Grau”
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/balmes-i-salt-del-moli-rieres-de-llobateres-i-sant-bartomeu-esglesia-vella-i-panta-del-pont-gran-ds-21927426

-“Creu de Gurb, Bosc Encantat i esglésies de St Andreu, St Joan de Galí, St Sebastià, St Julià Sassorba i St Roc (PR-C 41)”
“https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/creu-de-gurb-bosc-encantat-i-esglesies-de-st-andreu-st-joan-de-gali-st-sebastia-st-julia-sassorba-i-35260310

-“Castell de Voltregà i Ermites de Santa Llúcia i Sant Martí Xic per Creu del Morral, Bosc d’en Rabionet i Pedró de Sant Marc”
ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/castell-de-voltrega-i-ermites-de-santa-llucia-i-sant-marti-xic-per-creu-del-morral-bosc-den-rabione-124901494