Ermitori de la Garça - Molí de la Roda - Castell Miralles Vell

Els 19 integrants dels Veterans Uecanoia aparcament els nostres cotxes en una petita esplanada on hem accedit des del km. 47,800 de la carretera C-1412a en direcció a Copons.
Comencem a caminar en direcció nord-oest i ens trobem un conjunt de dues vivendes formades per les masies de Cal Garça i Cal Figueres. Cal Garça és una edificació rural, humil. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a sud-est. S'hi ha afegit un cos a la banda esquerra i els paraments s'han arrebossat.
En una llinda d'una finestra del primer pis es conserven les inicials G. P. i l'any 1899 gravats. A la llinda de pedra de la porta d'accés també hi ha una inscripció que diu: "1912 JOSEP PLANELL".
Cal Figueres és una edificació rural, humil. És de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a sud-est.
La façana principal es conforma a partir de dos eixos de verticalitat asimètrics. Totes les obertures estan emmarcades amb pedres carejades. A la llinda de la porta d'accés hi ha gravada la següent inscripció: "ASIDRO PLANELL T AVI F. ANY 1782"Conserva una premsa i els cups. Al costat també es conserva l'era de batre i al davant coberts i pallisses a punt d'enderroc. Antigament, Cal Garça i Cal Figueres eren una mateixa propietat.
Cent metres més endavant ens trobem el jaciment arqueològic de l'Eremitori de Cal Garça. Cavitat o fornícula excavada a la roca arenosa, en una codina sortint, amb un instrument de ferro. És irregular però lleugerament ovalada, orientada a migdia i a una alçada del terra de 2'5 metres. Conserva una volta rebaixada molt basta, sense compartimentació interna. A la dreta, s'observa un encaix vertical tallat a la roca, que podria servir de tancament.
L'interior és pla i la boca semicircular. Té una alçada d'1 metre, una amplada d'1,45 m i una profunditat d'1,20 m. La part superior de la fornícula és plana i s'observen uns petits reguerons de desguàs, excavats a la roca. Al costat esquerre hi ha un espai limitat per aquesta fornícula i la roca esberlada; un petit àmbit arrecerat que podria correspondre a l'habitacle de l'eremita. També és conegut com "Les roques del fornot"
Continuem caminant, ara en direcció nord i passem a l'esquerra del bosc del Colomer. Arribem a la Carena de les viudes i aquí agafem un corriol que ens mena a l'oest pel bosc de Cal Retitell. Un cop més tornem a anar per camí en direcció nord fins a arribar al Molí de la Roda. El Molí de la Roda és un edifici de Veciana declarat bé cultural d'interès nacional.
Es tracta d'un casal amb torre del segle XVII-XVIII. Aquest gran casal fortificat és on antigament hi havia un molí. L'edifici és de planta rectangular i té una torre annexa on hi havia hagut les presons. A la façana principal, a la porta d'entrada hi ha un balcó amb una gran llinda de pedra. A la façana lateral on hi ha les escales que es dirigeixen a l'entrada de la torre hi ha un gran balcó emmarcat per unes falses pilastres esculpides en la pedra. La torre, de planta baixa i tres pisos, més ampla en la base, té una teulada a quatre vessants i en el primer pis es conserven les espitlleres. A l'últim pis, s'hi obre una finestra d'arc conopial.
Va ser casal residencial i molí senyorial dels barons de Segur.
A pocs metres del molí es troba l'ermita de la Mare de Déu de les Olles.
Esmorzem i fem la foto de grup i després continuem desfent camí, fins que en la zona de les Boïgues agafem un camí a la nostra dreta. Més endavant deixem aquest camí i, a la nostra esquerra, pugem per un sender amb mal estat uns 50 metres de desnivell fins a arribar a Sant Salvador de Miralles.
Església situada en el cim d'un turó que presideix el pas de la Riera Gran. Era de planta rectangular, d'una sola nau amb capelles a un dels costats i un petit cor al qual s'accedia per una porta lateral d'arc de mig punt adovellada.
La part més ben conservada de l'església és el campanar, adossat a l'extrem sud-occidental. És de planta quadrada, amb la coberta a dues aigües. Es pot observar les restes d'un rellotge de sol. A l'església s'hi accedia per una porta ubicada a la façana de migdia, adovellada amb arc de mig punt. Al costat de l'església hi havia la rectoria i altres dependències (corrals, cisternes i un pou de gel. També hi ha les restes de l'antic cementiri parroquial de Miralles.
La parròquia de Miralles formava part de la baronia de Segur, dels nobles de la família de calders. Després ho foren els Aguilar i des de 1791 pertany a la família Vilallonga.
Fou construïda en el segle XII i refeta l'any 1767. La reforma es beneeix el 6 d'agost de 1767. L'any 1936, durant la Guerra Civil Espanyola, va ser saquejada i cremada.
Desfem el camí que hem pujat i tornem a la ruta que portàvem, passem a prop de la riera de la Roca. A l'altura dels Plans de l'Ermità tombem en direcció est i passem pel Camps del Lloret, les Coves, Bosc del Colomer i la Llosinda. Fins que tornem a ser al lloc on hem aparcat els cotxes.
Josep Balada
Foto de grup: Jaume Sayós
Part de la informació d’aquest article ha estat extreta de la Viquipèdia en Català i de la pàgina web de Mapes de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.