Es Figueral - Pou Des Lleo - Torre de Campanitx - Cala Boix - Cala Mastella

Ens trobem en Es Figueral, zona est de l’ illa amb una brisa que a mesura que avançava el dia i ja transformada en vent condicionaria l’ activitat prevista que incloia bany en Cala Boix, quasi al final del recorregut. El viatge terminaria a Cala Mastella davant d’ una caldera de peix i un arròs melós que per a nosaltres com a valencians és un plaer. Ens constrenyia estar al restaurant a les 14 hores, açò figurava en un contracte imaginari amb el local. I com en el conte de la Ventafocs però sense carrossa, ni cotxers ni príncep, havíem de complir. En l’ inici caminem per vora platja oferint-nos ja l’ illa de Tagomago la seua cara de ponent. Vorem aquesta illa amb denominació d’ origen cartaginés ( Magon Barca) i de ben segur ocupada pels paisans d’ Annibal durant bona part del recorregut. És propietat privada i durant molts anys ha segut escenari de festes i trobades de determinada classe social i no la nostra precisament. Les darreres disposicions i normatives del Consell Balear han reconduït totalment l’ ús i l’ activitat d’ aquesta mole d’ un quilòmetre i mig aproximadament que amaga molts més secrets que ombres i una important activitat biològica. Està quasi deforestada.
Recuperem la descripció de la ruta pel llevant eivissenc travessant hotels i cases en una zona rossegada a la natura de nom més que suggerent, Bungalow Park. Sí és de veres. El nom com anell al dit. Un xalet front a un altre i camins polsegosos per la imparable i per això lamentable urbanització d’ espais tan bonics acceleren la seua construcció. Alternem camins i pistes algunes ja víctimes de l’ asfalt. L’ arribada a Pou des Lleó ens aparta per moments de l’exèrcit urbanitzador i ens regala moments de tranquil.litat junt a les velles construccions vora mar on s’ amaguen barques i atifells diversos de pesca. Aturada, els plàtans, les mandarines, els fruits secs a fer de recuperadors. Alguns opten pel café, hi ja més d’ un local amb atractives propostes culinàries i ubicacions vora mar.
A partir d’ ací la ruta que discorria plaent es transforma en un extens mar de pedra gris per on caminem amb prou dificultats. Cal esquivar una abrupta cala i per això el camí es separa de la costa molt alta i perillosa. Com en el joc del sambori anem pegant bots de pedra en pedra intentant recolzar-nos amb seguretat. En l’ extrem d’ aquest cap que estem a punt de recórrer en la seua totalitat ens trobem a tan sols mil cinc-cents metres de Tagomago. L’ illa se’ ns fa gran per moments fins restar a la nostra esquena quan ascendim cinquanta metres de desnivell per a arribar a la Torre d’ En Valls o de Campanitx, construcció del segle XVIII i vigilant com tantes altres de l’enemic invasor. Abans ens hem trobat a tres xicones d’ Utrech despistades que anaven en sentit contrari. El torreó està molt ben restaurat i presenta un fàcil accés per la banda per la que descendim. Ens creuem amb algunes famílies forànies que com nosaltres busquen la millor panoràmica. Des d’ ací per pista forestal i amb pendent descendent moderada, travessant alguna que altra massa forestal ens acostem a Cala Boix. Quatre valents dins de l’ aigua i un xiringuito sense feina en un moment de cel gris i vent agegantat. Quaranta o cinquanta graons en condueixen a aquesta platja molt atractiva en circumstàncies climatològiques normals i amb oferta gastronòmica en diversos locals de restauració. És el moment de l’ asfalt i d’ apremiar el pas. Torne a pensar en la Ventafocs i en les 14 hores, 14 hores… Segurament a la caldera ja bull el peix amb una combustió de llenya de pi. El restaurant tocant l’ aigua, literal. Els clients de les taules més pròximes a la mar delcalços, literal també. Ens sobren 15 minuts, les 13,45. Hem arribat a la meta.
A la taula i al llit….al primer crit.
Etapa entre fàcil i moderada. A tindre en conte el vent, si a Pou des Lleó hi ha calma a Cala Mastella estarà moguda i a l’ inrevés. Paraula de Frederic, un eivissenc adoptiu.
Quatre quilos d’ arròs La Fallera es precipiten sobre la caldera bullint, el que ve tot seguit se l’ imagineu.