Es pla de ses Basses (península de Formentor)

Sa nostra intenció era visitar es Pla de ses Basses i a continuació seguir es Camí Vell d’es Far de Formentor, seguint ses passes marcades al excel·lent blog “Aires de la Serra Mallorquina” (https://airesdelaserramallorquina.blogspot.com/2014/03/el-recondit-pla-de-ses-basses-formentor.html?m=1). Malauradament i encara que s’excursió no entranya massa dificultats, una de ses nostres companyes va tenir una “pàjara” que mos va fer desistir d‘ arribar al far, deixant sa darrera part d’aquesta magnífica excursió per unaltre ocasió.

------------------

Iniciam sa marxa des de un petit aparcament a sa carretera d’es Far, aproximadament 1 km després de passat es túnel. És un pàrquing molt petit i de forma triangular, per lo que en èpoques de molta afluència de turistes pot ser un problema aparcar a determinades hores.

No es pot perdre s’ocasió de guaitar al mirador des pla de sa Punta d’en Tomàs (wp.01) on, des de 140 de caiguda vertical cap a la mar, podem contemplar els espectaculars penya-segats que s’extenen fins a l’aparentment llunyà far.

Per baixar a Cala en Gossalba hem d’agafar es canal que du es mateix nom i que, en seva part alta, te dos ramals: un que comença a devora es pàrquing i un altre uns metres en direcció al túnel (wp.02), prop del penyals de sa Roca Blanca (wp.03), on es pot veure una paret que tanca una balma, probablement per refugi de bestiar. Preferim agafar aquest darrer, a fi de passar per devora un aljub (wp.04). Aquest ramal es junta amb l’altre dins un bosquet on es torna un vertader camí (wp.05) amb un marge de sosteniment a gran part d’ell. Passant per devora unes runes de una petita construcció (wp.07), fins arribar a una cala de macs blancs, que es Cala en Gossalba) (wp.08).

Per pujar al Pla de ses Basses, hem de tornar enrera uns 30 m., travessar es torrent i cercar un caminoi que va pujant per s’altre costat. Es fàcil perdre es camí, perquè està pràcticament desaparegut i molt ocult per es càrritx, però amb una mica de bona voluntat, sa pujada no entranya massa dificultat. Girant sa vista cap enrere, podem veure altres perspectives de sa cala (wp.09), així com sa costa en direcció sud-oest on, per darrera es Puig de Ses Butzes guaita un escull coronat de pins, anomenat es Castellet de Cala Murta (wp.10). En arribar a dalt, si seguíssim una mica en direcció sud, ens acostariem al Morro d’es Pont, on es troba una pont natural que li dona nom. No hi anàrem, perquè sa nostra companya ja es començava a trobar malament.

D’aquí, baixam cap al canal de s’Avenc, en direcció a uns pins que es veuen dins sa mateixa canal. Allà es troba una construcció més de mig derruïda i una petita paret que enrevolta s’Avenc (wp.12), dins el qual hi ha arrelat un petit pi. Segons sembla, aquest avenc es va fer servir un temps com a pou, lo que explica una pica que es troba aferrada a sa paret.

Un antic camí va pujant per s’altra costat de sa Canal de s’Avenc fins arribar al Pla de Ses Basses. Es un camí reforçat per marges de sosteniment, però que està en bastant mal estat, parcialment enderrocat o tapat per mates o càrritx. Es poden trobar fites que ajuden a seguir-lo però, tal com passa a altres llocs, no sempre estan ben situades perquè els ha posat per algú ben intencionat, però desconeixedor de la zona. En tot cas, no té pèrdua: basta anar sempre per amunt!

El Pla de ses Basses és una superfície plana, al mig de la qual es troba un pinarro just a devora un avenc (wp.13), bon lloc per reposar a s’ombre i prendre forces per continuar. A s’altre costat de Ses Basses i en sa mateixa direcció per on hem arribat al pi, es troba un camí ample en direcció nord-oest (wp.14), en molt mal estat, però que mos durà sense cap problema fins a sa carretera d’es Far. A uns 200 m, trobam un indicador que senyala es camí vell d’es Far cap a l’esquerra de sa carretera.

El camí te trams desfets per la falta de conservació o espenyats per la construcció de sa carretera, ja que s’hi apropa o la creua en diversos punts. En pocs minuts, arribam al mirador d’es Recó des Xot (wp.15), a uns 165 de caiguda quasi vertical cap a la mar. En direcció nord-est es veu el camí que, seguint un traçat en zig-zag va pujant per el coster del Puig de la Pinya, gratificant-nos amb espectaculars vistes panoràmiques.

En aquest punt, decidirem interrompre s’excursió, perquè s’estat de sa nostra companya no millorava, i feia aconsellable posposar-la fins a una ocasió millor. El pàrquing on havíem deixat els cotxes estava a menys de 2 km, per lo que es una opció per escurçar sa ruta.

Queda pendent tornar al camí vell d’es Far, tal vegada començant per l’inici d’aquest (a Cala Murta) i pujant al Fumat (una immillorable excusa per tornar a visitar aquests indrets).