Escletxes de la Freixeneda

Església de Sant Privat d'en Bas

L'Església de Sant Privat d'en Bas és una obra de Sant Privat d'en Bas, al municipi de la Vall d'en Bas (Garrotxa), protegida com a bé cultural d'interès local. Descripció És una església d'una nau coberta amb volta de canó que acaba amb testera plana. A ambdós costats de la nau s'obren capelles mitjançant arcs de mig punt. Les capelles del costat de ponent estan unides entre elles. A l'interior una cornisa que recorre tot el perímetre de la nau marca l'arrencada de la volta i a la zona de l'absis fa una forma mixtilínia. L'edifici original d'època romànica és la nau central que tenia probablement un absis semicircular a migdia però al segle XVIII, moment en què es van afegir les capelles, també es va ampliar la nau cap al sud i es va canviar l'orientació de l'església. L'església conserva una pica baptismal d'immersió romànica. Es troba en una capella lateral als peus de l'església. Té forma troncocònica i fa uns 76 centímetres d'alçada, 105 centímetres de diàmetre exterior i uns 54 centímetres de fondària. Està decorat amb un fris d'arcuacions que ocupen tota la superfície. Història El lloc de Sant Privat d'en Bas apareix per primera vegada l'any 898 en un precepte del rei carolingi Carles el Simple. L'església es documenta l'any 1017, en la carta de dotació del bisbat de Besalú. A partir del segle XII el lloc de Sant privat del Bas passà a mans dels vescomtes de Bas. Està dedicada al bisbe Sant Privat i mostra diverses modificacions realitzades durant el segle XVIII, les qual malmenaren en gran manera la serva antiga estructura romànica. Era d’una nau, però en les modificacions esmentades se li van afegir capelles laterals que van suposar, a la banda de migdia, la creació d’una altra nau. En el costat de llevant de l’edifici, on hi havia l’àbsida, es van fer obres d’allargament que van obligar a capgirar el temple. El frontispici actual, que dóna a la plaça del poble, té una porta de pedra, d’estil neoclàssic, sobre la qual hi ha una fornícula on consta, al peu, l’any 1752. En aquesta mateixa façana hi ha, a l’extrem nord, una pedra cantonera datada el 1750. En el mur del costat del sud es troba, a la part corresponent a la prolongació de la fàbrica, una finestra on una llinda assenyala la data del 8 de març de 1723, època en que era rector un tal Descallar. El campanar de torre, que originàriament quedava fora de la fàbrica romànica del temple i que ara es troba enmig dels recintes afegits a migjorn, va ser modificat també durant el segle XVIII, i mostra al capdamunt i per la banda del nord una pedra cantonera de l’any 1734, força malmesa. La porta d’entrada primitiva dóna actualment accés a la sagristia, afegida a la banda sud de l’església. A ponent i el nord, o es van afegir edificis destinats a habitatge, és on es poden veure més carreus romànics. A l’interior, es guarda una interessant pica baptismal romànica, d’immersió i parcialment encastada a la paret, ornada en tot el seu voltant per dobles arcs que possiblement devien emmarcar en el pretèrit grups escultòrics, relacionats amb el significat del primer dels sagraments de l’Església, que foren repicats en època posterior.

Casal de Sant Domenec Savio

Pla d'en Xurri

Font de Can xurrí

Ríu Gurn

Gorg de Gorners

Gorges de Ca l´Amat

Gorg de Gorners

Gorga Blava de Gorners

Gorg petit de Gorners

Pas equipat amb corda

Sortim a fageda cap a pista ample

Can Freixeneda

Freixe de Freixeneda

Prat de Freixeneda

Intersección

Escletxes de la Freixeneda

Escletxes de la Freixeneda

Corriol de baixada

Intersección

Salt de Sallent

El salt de Sallent és el salt d'aigua amb major caiguda vertical de Catalunya, amb una caiguda lliure d'uns 115m (R1-5m+R2-30m+R3-30m+R4-50m), apart de que en època de pluja causa una gran impressió, ja no per la seva altura, sinó pel gran cabal d'aigua que cau a la gorga creada a la seva base per l'erosió de l'aigua sobre la pedra durant milers d'anys. Està localitzat a la riera de Rupit dins del terme municipal de Rupit, població situada a la comarca d'Osona, al nord de la província de Barcelona. La riera de Rupit és un afluent del riu Ter pel seu costat esquerre, que neix d'un conjunt de fonts i torrents originats a les zones altes de la serra de Collsacabra. Es tracta d'una cascada d'uns 115 metres d'altura molt popular entre els barranquistes. El salt és pràcticament vertical i separa Collsacabra de Les Guilleries. Després de néixer en un entorn d'arenisca, la riera es precipita per una alta balconada calcària la meitat inferior de la qual és de travertí. La baixada s'ha dividit en dues parts d'uns 50 m cadascuna, amb línies de ràpel a la dreta de la cascada. La riera, des de la serra de Collsacabra, comença a prendre forma després de creuar el pont dels Tres Ulls, en el molí del Soler, on forma una gorga. Sobre la riera a Rupit hi ha un pont penjat que va ser construït l'any 1945 i reconstruït el 1994. Després de creuar el poble de Rupit, passant per la cascada del Rodó i la Pomareda, les seves aigües s'estimben des de d'alt del cingle formant el salt d'aigua. Sota el salt s'hi forma la gorga del Diable seguint la riera fins desembocar a l'embassament de Susqueda.

Mirador del Salt de Sallent

Els Restobles 1040 m

Restaurant Can Turo

Un restaurant que es troba situat al terme municipal de Sant Privat d'en Bas, al peu de la muntanya de Santa Magdalena. Tot i el seu accés per pista forestal, val la pena arribar-s'hi per gaudir de l'entorn. A més, a l'estiiu hi fa calor, i qui ho vulgui pot aprofitar per banyar-se a les gorgues de Sant Privat, situades just a mig camí del restaurant. Des del restaurant s'hi poden fer diverses excursions: a la verge de les Olletes, a Santa Magdalena, al salt del Sallent, i els més esportistes poden arribar-se fins al Puigsacalm. Ofereixen servei de carta i menú especial per a grups. Disposen de petits menjadors per a reservats, i una sala gran amb capacitat per a 60 persones. A l'estiu es pot menjar a l'aire lliure a la terrassa del restaurant. Aparcament gratuït, accés per a minusvàlids i parc infantil. Horaris: De l'1 de juliol a l'11 de setembre obert de diumenge a dijous al migdia, i divendres i dissabtes tot el dia. La resta de l'any obert els caps de setmana, vigília i festius. Gener i febrer tancat per vacances.

Gorg del Gurn

Plaça Major de Sant Privat

Sant Privat d'en Bas és un antic municipi de la comarca de la Garrotxa, que el 1968 va ser integrat dins de la Vall d'en Bas. El 1811 hi nasqué Josep Estartús i Aiguabella, mariscal de camp carlí que participà en les tres guerres carlines. El 2006 la seva població era de 908 habitants. El nucli més primitiu s’assenta en un fons muntanyós de gran bellesa natural. Presideix l’horitzó un altiu penyassegat on es recullen les aigües de boscos i cingleres, donant lloc a un espectacular salt d’aigua, conegut com el Salt del Sallent. Les aigües segueixen el seu curs riu avall -riu Gurn- que fent saltirons sobre les pedres forma gorgues o piscines naturals que conviden a banyar-s’hi. L’església i un reduït grup de cases encerclen estratègicament la plaça, que queda tancada i a la qual s’hi accedeix per un pòrtic amb volta, per sota d’una de les cases. La primera referència documentada que es posseeix de l’església de Sant Privat data de l’any 1017.