Escornalbou: Santa Bàrbara i Puigferrós

Més enllà de les populoses platges de Mont-Roig, Cambrils i Salou i dels camps i indústries de l’entorn de Reus el Baix Camp té una extensa zona muntanyosa amb les serres de Llaberia, la mola de Colldejou i les serres del Pradell, Prades i La Mussara com elements més destacats d’un paisatge aspre i rebregat que enllaça amb les muntanyes del Baix Ebre, Priorat i Conca de Barberà. Un territori amb petits pobles i mil-i-un racons amagats del gran públic, reservats per als que no temen les carreteres estretes i de revolts.
Un dels elements característica d’aquest paisatge és un punxó de roca vermellosa amb un castell al capdamunt, el castell d’Escornalbou.
El castell (i monestir) d’Escornalbou, fou la seu d’una antiga baronia creada al s. XII i important centre de poder a la contrada fins que a mitjans del XIX va ser abandonat i ocupa una posició central en un cercle de petits pobles com Riudecanyes, Duesaigües, Argentera i Vilanova d’Escornalbou. Des de cadascun d’aquests pobles hi pugen camins forestals o carreteretes fins al castell pels que hi van en cotxe, però també senders per als que opten per pujar-hi a peu. Que hi ha gent per a tot.

NOTA: El castell d’Escornalbou és un monument històric i té un horari de visites que reproduïm en una de les imatges adjuntes. Fora d’aquest horari, no podreu accedir a visitar el castell (visita molt limitada hores d’ara doncs està en obres) ni al cim de la muntanya on hi ha la capella de Santa Bàrbara. Els elements del monument fora muralla, prou recomanables, sí que es poden visitar fora d’horari però us perdreu bona part de l’encant de la visita.

Nosaltres hem pujat al castell d’Escornalbou des de Duesaigües, seguint el sender PR-C 28, retornar pel PR-C 88 fins a l’Argentera i tancar el cercle pel Camí Ral entre l’Argentera i Duesaigües.

Arribem a Duesaigües des de la plana (A7, AP7 o N-340) per la carretera C-315 (T-312) fins a Montbrió del Camp des d’on continuem per la T-313 cap a Riudecanyes, que deixem a l’esquerra, continuem pel marge del Pantà de Riudecanyes durant 4 km per, encara un quilòmetre més enllà, arribar a Duesaigües on prenem, a mà esquerra, la carretera T-343 cap a l’Argentera. A la sortida de Duesaigües, a ran de carretera, hi ha petits espais on aparcar tres o quatre cotxes sense fer nosa.
Comencem a caminar pel camí del castell d’Escornalbou [254 m], apte per vehicles i senyalitzat, que arrenca al costat del cementiri municipal. Creuem el barranc de l’Argentera i, tot seguit, passem pels antics rentadors del poble [4 min; 246 m]. En aquest punt podem optar per continuar pel camí per on anem o seguir pel sender a l’esquerra dels safareigs, tant ne fa doncs ambdós acaben reunint-se poc més endavant. Nosaltres optem per la primera opció, al costat del barranc fins una nova cruïlla [5 min; 248 m]. Deixem, enfront, el Cami Ral a L’Argentera, per on tornarem, i comencem a pujar seguint les indicacions cap al castell. Ens retrobem amb el camí que hem deixat als rentadors [9 min; 281 m], passem per la font de Vilamanya [23 min; 360 m] i continuem endavant pel camí principal, seguint escadusseres marques groc/blanc de PR i deixant, a banda i banda, alguns camins secundaris.
En arribar a una placeta al bosc [26 min; 386 m] les marques de PR s’enfilen per un corriol a mà esquerra, les seguim. El sender fitat puja decidit pel bosc i desemboca en una corba del camí del castell [32 min; 455 m] que seguim, poc més de 100 m de pujada més amable, fins al Coll dels Pins Vens on se’ns uneix per l’esquerra la carretera TP-3211 que vé de Riudecanyes [35 min; 493 m] que seguim a la dreta.
Planegem per la carretera fins a un nou coll amb suros (Coll de les Alzines Sureres) punt on hi arriba el camí rural des de L’Argentera i Vilanova d’Escornalbou [40 min; 510 m]. Des d’aquí la carretera puja de valent per a salvar, en un parell de llaçades, els 50 m de desnivell que ens manquen fins a l’explanada d’aparcament [45 min; 552 m].
L’aparcament ocupa el coll entre els dos cims de la muntanya: al NE, el Puigferrós (583 m), amb un mirador premi de consolació per als que no puguin accedir al recinte del castell i, al SO, Santa Bàrbara d’Escornalbou (641 m). A l’aparcament, a més de diversos cartells informatius sobre el castell, la seva història i els elements de l’entorn natural, hi ha una estació de càrrega de bicicletes elèctriques, un equipament sorprenent doncs, des d’aquí, qualsevol equip elèctric es carregarà sense ajuda, per simple acció de la gravetat.

Com el nostre objectiu és dins del castell, prenem el camí pavimentat que hi dóna accés i, un cop dins del recinte emmurallat, ens dirigim a la plaça del castell [48 min; 570 m] per a prendre el sender senyalitzat cap a Santa Bàrbara. El camí, a trams empedrat, puja en dues llaçades per continuar, en tirabuixó, amb un balcó cap al SE [54 min; 622 m] amb vistes cap a Colldejou i Llaberia i, una mica més amunt, un altre cap al NE, a la porta de l’esglesiola [55 min; 637 m], amb vistes cap al Pradell darrera del qual treu el nas la Roca Corbatera (Montsant) i, més a llevant, la Miranda de Puigcerver, les cingleres de la Mussara, la plana tarragonina, el cap de Salou i el mar.
Per baixar del cim, farem una variant respecte a la pujada. Després del tirabuixó, al primer revolt a l’esquerra, prenem un senderó sense senyalitzar a mà dreta [57 min; 613 m]. Seguim per un replà suspès entre el cim i els horts dels monjos (boniques formacions erosives) i davallem entre uns blocs de roca fins un passeig amb bancs i papereres [1h 1 min; 589 m]. Continuem pel passeig, girant a la dreta per aquest camí entre un caos de roques fins a la plaça del castell, ara en obres [1h 5 min; 570 m]. Sortim del recinte per la porta principal. Bon moment per a completar la visita turística pels horts dels monjos, fora de la muralla del castell-monestir o per pujar al mirador de Puigferrós [1h 13 min; 573 m].
Acabada la visita prenem el sender senyalitzat que arrenca de la plaça just enfront de la carretera per on hem arribat. El sender davalla decididament pel bosc cap a Armentera. A mitja baixada [1h 28 min; 429 m] un cartell indicador ens marca la proximitat de la font dels Pèlags que acostuma a estar completament eixuta. No té massa interès llevat que estigueu molt apurats per trobar aigua però l’anar i tornar no us durà massa més de 5 minuts.
Seguim la baixada fins a Armentera on arribarem creuant la riera d’Armentera [1h 42 min; 308 m]. A tocar de les primeres cases girem a mà dreta pel Camí Ral i seguirem, ara per l’esquerra, ara per la dreta, la llera de la riera fins a Duesaigües [2h 10 min; 254 m].