Esgavellats i Xaragalls de la Riera de les Bruixes Sta Margarida Montbui

Les Serres de Vilanova del Camí es van formar en l’era terciària. En l’era terciària Catalunya era un mar interior al qual anaven a parar tots els materials que arrossegaven els rius, aquests materials van anar formant les masses de conglomerats que envolten la depressió Central. Les Serres de Vilanova del Camí, son d’aquella època, i els Esgavellats es la zona que mes sobresurt de tota la serra i s’anomena així perquè en aquesta part la serra està com trencada, com esgavellada. Es un lloc que es troba força amagat i el seu recorregut es angost. Els amants d’aquest indret el descriuen com un laberint natural. Un Xaragall es una incisió erosiva que produeix l’aigua de la pluja en escórrer-se per un terreny inclinat, deixant la zona desproveïda de vegetació, exposant el fons pedregós. A la riera de les Bruixes que baixa de la Tossa de Montbui fins al riu Anoia n’hi ha uns transitables per dins, on es poden observar les formes capricioses que l’aigua dona a les fràgils parets del torrent. Intentem fer una excursió unint els dos indrets natural. Un cop feta pensem que els Esgavellats, de per si mereixen una excussió per a si mateixos i els Xaragalls es poden combinar amb una pujada a la Tossa.

Ruta: Santa Margarida de Montbui-nucli antic (392 m) – Camí de Collbàs (414 m) – Torrent de Can Bernades (375 m) – Cruïlla PR C-138 (377 m) – Turó de l’Aromir (528 m) – Escletxes dels Esgavellats (450 m) – Can Bernades (353 m) – Camí de la Serra de Santa Margarida (357 m) – Extrem de la Serra de Santa Margarida (403 m) – Camí Vell de Vilanoveta (370 m) – Font Trobada (336 m) – Sant Maure (329 m) – Santa Margarida de Montbui (307 m) - Torrent de les Bruixes (310 m) – Xaragalls (335 m) – Camí a Els Xaragalls i els Ermots (375 m) – Camí de la Font del Llop (396 m) – Camí de la Serra (423 m) – Pont de Garrigosa (375 m) – Santa Margarida-nucli antic (392 m)

Accés: El Nucli antic de Santa Margarida de Montbui es troba al Km 62,5 de la carretera C-37 Valls-Manresa, a tan sols 3 quilometres d’Igualada.

Caminada Sortim del nucli antic de Santa Margarida de Montbui en direcció sud per el camí de Collbàs que coincideix amb el GR-172. En arribar al torrent de Can Bernades, ens hi endinsem i baixem uns metres pel seu interior que coincideix amb una pista que anem seguint, paral·lela al torrent per el seu marge dret fins a trobar el PR C-138. Deixem la pista i ens enfilem pel corriol fins arribar a assolir el Turó de l’Aromir. Baixem seguint el PR vers el NE i aviat trobem un senyal informatiu on es bifurquen el PR C-138 i el PR C-119. Nosaltres seguim pel 138 que baixa vers NNO i ens dirigim als Esgavellats. Abans de trobar una línia elèctrica deixem el PR, seguim uns metres per pista fent atenció a fites i alguna senyal de pintura a l’esquerra del camí que ens guiaran al les properes però amagades escletxes dels Esgavellats. Seguim baixant i passem pel pas encantat, amb les seves escales de fusta. Tornarem a trobar el PR, però abans val la pena perdre’s una estona per la zona, gaudint de les formes de les roques. Acabada la descoberta i de nou al PR seguim baixant fins a trobar aviat una pista que, rumb al O, anirem seguint fins arribar a la masia de Can Bernades. Tornem a trobar el PR que ara voreja la masia i baixa de nou al torrent per on transita uns metres fins a sortir-ne per l’esquerra seguint un corriol que arriba al Camí de la Serra de Santa Margarida. Cal prestar atenció a l’aigua que pugui dur el torrent, ja que pot dificultar-ne el pas, com ens va passar a nosaltres. En el camí de la Serra deixem definitivament el PR i girem al SO seguint una pista. Aviat la deixem i ens enfilem pel mig del bosc, seguint el que sembla un camí, per anar a assolir l’Extrem de la Serra de Santa Margarida. Aquest 40 metres de desnivell son un xic ferragosos per la manca de camí. Un cop dalt la carena trobem una estesa de pins tallats i abandonats que fan que haguem de vorejar rumb NE i SE per anar a trobar un corriol que travessa la serra. Un cop al corriol, ara vers el SO el seguim uns metres fins a trobar un antic camí (força perdut) que vers el NNE ens baixa fins a trobar la pista del Camí Vell de Vilanoveta. Seguint un seguit de pistes ens dirigim a Santa Margarida de Montbui, passant per la font Trobada. Entrem al Nucli de Santa Margarida, passem pel costat de l’ermita de Sant Maure i seguint un camí paral·lel al torrent de Can Rafeques arribem fins prop del centre. Sortim del torrent girant al O, travessem la carretera i per el carrer Primer de Maig sortim al final de la població. Baixem al Torrent de les Bruixes, que porta força aigua degut a les recents pluges, i l’anem remuntant fins a trobar la zona dels Xaragalls, gaudint de les estranyes i sinuoses formes del grisos terreny. Desprès dels Xaragalls hi ha la zona dels Ermots, però l’aigua ja no ens permet passar mes i acabem sortint per l’esquerra remuntant fins a trobar un camp conreats, que voregem fins a trobar el camí que s’endinsa de nou al torrent. Acabem sortint, ara ja per camí, fins a trobar el camí de la Font. Entre camps d’oliveres anem a buscar el camí de la Serra per on retornem a Santa Margarida-nucli antic.

Cartografia: Conca d’Òdena. Escala 1:20.000. Editorial Piolet