Església de Sant Cebrià de la Móra per Collformic i el Pla de la Calma (Osona-Vallès Oriental)

Església de Sant Cebrià de la Móra per Collformic i el Pla de la Calma (Osona-Vallès Oriental)

Dos anys després ens acostem al Montseny per tornar a visitar l’Església de Sant Cebrià de la Móra i rodalies. Com la previsió del temps és negativa, avui no trobem massa gent als aparcaments de Collformic. En arribar al coll, per estalviar-nos el primer tram, seguim per la pista que surt per la dreta del restaurant de Collformic en direcció al Pla de de la Calma. En menys d’un parell de quilòmetres arribem al Pla de l’Ase Mort, on deixem el cotxe a la zona d’aparcament habilitada.

Tot i que es comença a tapar pel nord, des de l’aparcament encara tenim molt bones vistes al Turó d’en Bessa, el Pla de la Barraca, el Turó Gros, el Matagalls, Les Agudes i el Turó de l’Home. En direcció sud-oest tenim bones vistes de la Plana de Vic i, més enllà, de la Mola i Montserrat.

Comencem la ruta per la pista senyalitzada del GR 5-2, amb marques blanques i vermelles. Aquest tram també coincideix amb la Matagalls-Montserrat i la Ruta Verdaguer.

El primer tram és per una pista de terra molt planera i de bon caminar. Trobem molts bassals per les intenses pluges de divendres.

En arribar al Pla del Bassau trobem una cruïlla de pistes. Per la dreta, com vam fer fa un parell d’anys, baixaríem directes a l’Església de Sant Cebrià de la Móra. Avui decidim seguir per l’esquerra per fer per una circular en sentit horari que ens tornarà a aquest punt.

Seguim doncs, per la pista principal de l’esquerra travessant el Pla de la Calma. Passem el Pla del Clot i, a l’alçada del Pla del Llamp, girem a la dreta per un corriol no senyalitzat i avui molt enfangat.

Seguim aquest corriol durant uns 600 metres i, en una cruïlla de pistes un xic perdedora, seguim per la banda dreta en lleuger descens. De fet, com es veu al trac, en estar molt enfangat, nosaltres ens vam passar aquest punt i vam haver de girar cua als pocs metres.

Una vegada recuperat el camí correcte, seguirem baixant per aquest corriol molt desfet per les pluges. De fet, avui encara podem veure un petit rierol que passa pel mig del camí que habitualment està sec i entapissat de fulles.

Vigilant de no relliscar, seguim el descens per aquest camí que travessa el Bosc de Cambrodon, farcit d’alzines i roures. També hi ha trams empedrats molt macos. En aquest tram ens comença a ploure, primer de forma lleugera i després amb més intensitat.

Poc a poc seguim baixant fins arribar a una cruïlla amb la pista principal anomenada Camí del Clot, que seguirem a la dreta. Travessem el Torrent o Soc de la Pedrera i, una mica més enllà, el Torrent o Soc de la Font Negra, per on avui baixa molta aigua.

En pocs minuts, tot just abans d’arribar al Mas del Clot, deixem la pista per pujar a la ben visible església de Sant Cebrià de la Móra, sobre un turonet.

És una església romànica, documentada el 1099, construïda amb la pedra rogenca típica d’aquesta zona. Aquí fem l’aturada per dinar sota la gran alzina del pati interior que ens protegeix de la pluja. Bones vistes al sud i sud-oest i, en primer terme, al proper Mas del Clot. Però, evidentment, els referents visuals són Montserrat i la Mola que podem veure perfectament quan escampa.

Quan deixa de ploure voltem per les rodalies de l’ermita fent fotos a tot el que es belluga.

Després, iniciem el camí de tornada per un corriol que puja progressivament al nord i va guanyant alçada travessant els petits plans herbats que anem trobant.

Arribem a La Caseta, un mas envoltat de tancats pel bestiar i amb grans alzines per les rodalies.

Aquí descansem una estona per recuperar l’alè i fer algunes fotos més. Després seguim per la pista de terra, passem a tocar de la Bassa de La Caseta i seguim amunt pels marges de la pista per evitar els trams més enfangats.

En pocs minuts arribem a la cruïlla de pistes on tanquem la circular que hem fet. Aquí retrobem el GR 5-2 i ara el seguim a l’esquerra per desfer el camí del matí fins la zona d’aparcament del Pla de l’Ase Mort, on tenim el cotxe. Recollida i cap a casa.

Ruta molt fàcil i planera que, majoritàriament, segueix pistes de terra. Només alguns trams de corriol no senyalitzat amb l’única dificultat del fang provocat per les últimes pluges.

Distància i desnivell aptes per a tots els públics.

Salut i bona caminada !