Església Sant Martí de Querós - Turó del Mal Sopar - Mirador Secret de Mondois - Santuari de Mondois (Susqueda al 59,85%)
near Susqueda, Catalunya (España)
Viewed 2229 times, downloaded 101 times
Trail photos
Itinerary description
06/03/2022 Des de finals d'agost del 2016 que no havia tornat a estar a Sant Martí de Querós, la veritable capital de les Guilleries, a més d'estar situada en un lloc idíl·lic i únic. Tot el seu entorn és fascinant. Realment estàs rodejat d'un paisatge de natura espectacular. L'excusa per a tornar-hi ha estat que l'embassament de Susqueda està per sota del 60% de la seva capacitat, i això vol dir que es pot creuar fins al Turó del Mal Sopar sense mullar-se els peus. Querós és un lloc carregat d'història i actualment amb bona part de les seves millors terres sota les aigües de l'embassament. Sortosament, l'església es va salvar de quedar inundada, però el temps, l'oblit de les administracions i la seva llunyania acabaran per sempre més amb el record de temps passats que ja no tornaran. Avui em poden dir i amb raó: "Sembla que vens de Querós!"
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
L' història de Querós:
Querós era un petit nucli rural amb cases disperses que va quedat sota les aigües de l’embassament de Susqueda des de 1968. De l'antic ”poble” de Querós només en resten dempeus l'església de Sant Martí, que va salvar-se pels pèls, i alguns casals enfilats a les muntanyes veïnes, actualment abandonats.
La parròquia de Sant Martí de Querós és una església romànica d'alt valor arquitectònic que va ésser objecte de diferents campanyes arqueològiques entre els anys 2003 i 2007 endegades pel Consell Comarcal de la Selva i l'ajuntament de Sant Hilari, municipi al qual pertany. En aquest cas, més hagués valgut començar la casa per la teulada, no pas gastar-se els diners en “gratar” el terra. Com a mínim s’hauria pogut mantenir uns anys, cosa que amb els degoters, humitats i l’actual esfondrament de la coberta del campanar, aquest nivell de degradació constant, s’accelerarà en poc temps, arribant a l’estat de ruïna total, si les administracions no hi posen remei. El Servei de Monuments de la Diputació de Girona va arribar a redactar un projecte de restauració de l'església, però sense que mai s’hagi portat a terme...
L'església apareix documentada per primera vegada en l'any 1104, tot i que es creu que va ser construïda a finals del segle XI. Abandonada des del 1966, conserva tota l'edificació romànica, amb absis ornat de frisos i arcuacions llombardes. Hi havia un retaule pintat per Joan Gascó a l’any 1508.
A la segona meitat del segle XVII fou el rector de la parròquia Antoni de Serrallonga, fill del conegut bandoler, que va narrar en el “Llibre de Notes” les aventures del seu pare per la comarca.
L'edifici està format per una nau rectangular, acabada en un absis semicircular. Aquesta està coberta amb una volta de canó reforçada amb tres arcs torals. Exteriorment està decorat segons els cànons llombards amb arcs cecs i lesenes. En el mur sud, en el sector més occidental, s'obre la porta original d'accés al temple. Està formada per un senzill arc de mig punt. El campanar es de torre i fins fa una setmana era cobert a dues aigües.
Davant per davant de l'església s'hi troba el turó del Mal Sopar, que emergeix com un illot enmig del pantà. Escenari d'una de les llegendes més conegudes del bandoler Serrallonga, ja que es diu que des d'aquest penyal en Joan Sala, amb la seva amistançada a coll va saltar a l'altre costat del Ter per fugir dels soldats que l'assetjaven.
La demarcació parroquial de Querós, pertany al terme de Sant Hilari. El 1553 només hi havia 7 famílies, i arribà a un màxim de 37 famílies el 1860. El fort despoblament, accentuat en 1940-50, esdevingué absolut el 1964, quan, en la imminència de la inundació de la vall pel pantà de Susqueda, les darreres famílies abandonaren el poble.
La majoria dels masos s'estenien per la vall del Ter, i també per la serra de Serrallonga, que va del Ter al coll de Querós. Els masos històrics són l'Abadia, el Gombau, Sangles, el Lluc, Coromines, el Bosquet i Serrallonga, el del famós bandoler.
El pantà de Susqueda negà el pont romànic bastit en 1532-34. Un element arquitectònic destacat que comunicava Querós amb la riba dreta del Ter, que es pot creuar en anys de molta sequera, i també les millors terres del molí, la fàbrica de pipes i moltes cases antigues, com el Gombau, la Fàbrega, Salibert, la Caseta i Sangles, que ha provocat l'abandonament de la resta.
Fa tres segles, la Vall de Querós era coneguda com la capital de les Guilleries
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Nota: distància des d'Anglès 59,4 km fins a l'inici de la ruta
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
L' història de Querós:
Querós era un petit nucli rural amb cases disperses que va quedat sota les aigües de l’embassament de Susqueda des de 1968. De l'antic ”poble” de Querós només en resten dempeus l'església de Sant Martí, que va salvar-se pels pèls, i alguns casals enfilats a les muntanyes veïnes, actualment abandonats.
La parròquia de Sant Martí de Querós és una església romànica d'alt valor arquitectònic que va ésser objecte de diferents campanyes arqueològiques entre els anys 2003 i 2007 endegades pel Consell Comarcal de la Selva i l'ajuntament de Sant Hilari, municipi al qual pertany. En aquest cas, més hagués valgut començar la casa per la teulada, no pas gastar-se els diners en “gratar” el terra. Com a mínim s’hauria pogut mantenir uns anys, cosa que amb els degoters, humitats i l’actual esfondrament de la coberta del campanar, aquest nivell de degradació constant, s’accelerarà en poc temps, arribant a l’estat de ruïna total, si les administracions no hi posen remei. El Servei de Monuments de la Diputació de Girona va arribar a redactar un projecte de restauració de l'església, però sense que mai s’hagi portat a terme...
L'església apareix documentada per primera vegada en l'any 1104, tot i que es creu que va ser construïda a finals del segle XI. Abandonada des del 1966, conserva tota l'edificació romànica, amb absis ornat de frisos i arcuacions llombardes. Hi havia un retaule pintat per Joan Gascó a l’any 1508.
A la segona meitat del segle XVII fou el rector de la parròquia Antoni de Serrallonga, fill del conegut bandoler, que va narrar en el “Llibre de Notes” les aventures del seu pare per la comarca.
L'edifici està format per una nau rectangular, acabada en un absis semicircular. Aquesta està coberta amb una volta de canó reforçada amb tres arcs torals. Exteriorment està decorat segons els cànons llombards amb arcs cecs i lesenes. En el mur sud, en el sector més occidental, s'obre la porta original d'accés al temple. Està formada per un senzill arc de mig punt. El campanar es de torre i fins fa una setmana era cobert a dues aigües.
Davant per davant de l'església s'hi troba el turó del Mal Sopar, que emergeix com un illot enmig del pantà. Escenari d'una de les llegendes més conegudes del bandoler Serrallonga, ja que es diu que des d'aquest penyal en Joan Sala, amb la seva amistançada a coll va saltar a l'altre costat del Ter per fugir dels soldats que l'assetjaven.
La demarcació parroquial de Querós, pertany al terme de Sant Hilari. El 1553 només hi havia 7 famílies, i arribà a un màxim de 37 famílies el 1860. El fort despoblament, accentuat en 1940-50, esdevingué absolut el 1964, quan, en la imminència de la inundació de la vall pel pantà de Susqueda, les darreres famílies abandonaren el poble.
La majoria dels masos s'estenien per la vall del Ter, i també per la serra de Serrallonga, que va del Ter al coll de Querós. Els masos històrics són l'Abadia, el Gombau, Sangles, el Lluc, Coromines, el Bosquet i Serrallonga, el del famós bandoler.
El pantà de Susqueda negà el pont romànic bastit en 1532-34. Un element arquitectònic destacat que comunicava Querós amb la riba dreta del Ter, que es pot creuar en anys de molta sequera, i també les millors terres del molí, la fàbrica de pipes i moltes cases antigues, com el Gombau, la Fàbrega, Salibert, la Caseta i Sangles, que ha provocat l'abandonament de la resta.
Fa tres segles, la Vall de Querós era coneguda com la capital de les Guilleries
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Nota: distància des d'Anglès 59,4 km fins a l'inici de la ruta
Waypoints
Intersection
2,474 ft
Encreuament (Querós a la dreta)
Intersection
3,002 ft
Encreuament Mirador
Dead-end street
2,119 ft
Final pista / Inici corriol final
31-OCT-15 11:20:34
Car park
2,884 ft
Inici / Final de ruta
Mountain hut
0 ft
La Casanova de Mondois
Religious site
1,168 ft
Sant Martí de Querós
“Visitar Querós significa retrocedir en el passat un munt d’anys. És un lloc on el temps resta absolutament aturat. L’itinerari permet seguir un recorregut d’un altre temps. L’atractiu i alhora tortuós i costerut camí que permet accedir a Querós, era la millor via de comunicació que tenia aquest nucli per arribar fins el cor d’una zona de natura encara indòmita” Xavier Junquera i Segarra en el llibre “El present d’un passat”
Comments (12)
You can add a comment or review this trail
Hola, molt bon track.
No saps pas a quin nivell ha d'estar el pantà perquè es vegi el Pont de Querós?
Entenc que quan hi vas anar tu encara estava cobert per l'aigua.
Gràcies!
pinenca Susqueda avui (23/07/2022) està al 49,17% i segueix baixant. El pont emergeix a partir del 36%. Encara falta per començar a veure'l!
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
La ruta és atipica, doncs a l’anada, hem fet tota la baixada que hem remuntat a la tornada a l’hora d'una calor xafogosa tipica d'enguany; tanmateix, la bellesa del bosc, les vistes al pantà de Susqueda i la solitud d’aquests paratges, han compensat amb escreix aquest inconvenient. Llàstima del mal regust que ens ha quedat pel lamentable estat de Sant Martí. Encara tinc la visió del cementiri profanat amb ossos i cranis escampats per terra.
Gràcies per compartir-la i documentar-la
arimanyjoan gràcies a tu per comentar-la i valorar-la. Per cert, has fet una ressenya fantàstica de la ruta! Salut per la colla "A toc de Pito". Segur que l'heu gaudit d'allò més!
Bones! Demà voldriem fer aquesta ruta.Saps si es podrà creuar el pantà de Susqueda? Si no m equivoco segueix per sota de 60%...
Gisela Ferré en principi es podria arribar fins al Turó del Mal sopar sense mullar-vos. Susqueda està practicament al 50%. Si pugeu al pedragar del Mal Sopar, feu-ho pel costat esquerra. Salut i bona caminada!
Hola, molt bones.
Voldriem fer aquesta ruta de aquí a un parell de setmanes, i a més arribar-nos fins el pont de Querós. He vist que hi vas anar el passat 22 de gener. En aquests moments en pantà ja es troba al 36%. Creus que ja es pot accedir al pont pel camí? I si no es així, es imprescindible portar codes i arnès? Estem acostumats a grimpar i desgrimpar...
I encara una darrera pregunta... Per arribar al punt d'inici, s'hi arriba amb qualsevol turisme,o ha de ser cotxe alt?
Moltes gracies!!
clarilla, actualment l'aigua ja torna a arribar a la base del pont. Per un dels dos laterals, ja només és possible creuar sense mullar-se iniciant el creuament per sobre d'una de les baranes de pedra. Sau està buidant-se i en 2 setmanes segur que canviarà el nivell. Possiblement ja no es podrà creuar. Tan la pista que ve de Sau com la que arriba a Mondois es poden fer amb un turisme, tot i que millor si és una mica alt. Pel que fa a la baixada pel marge des de l'ermita de Querós, he vist gent que ho ha fet sense cordes. Crec que es pot fer anant amb compte. Jo vaig voler assegurar-me per baixar més tranquil. Salut i ja comentaràs com t'ha anat!
Gràcies a tots pels detalls sobre aquesta ruta. En breu espero anar-hi amb un interès especial perquè recenment he sapigut que part dels meus avanpassats materns tenen origen al mas Busquets. En la partida de naixement del meu avi matern de cognom Bayer, nascut a Sant Hilari el 1896, consta que el seu avi (el meu rebesavi) era "Pedro de Querós", i també en el document "Els massos de la vall de Querós" hi consta que el mas Busquets de Querós en 1818 era propietat de Pere Bayer Busquets, el 1880 figura com propietari un altre Pere Bayer (el rebesavi) i en 1886 pertany a Isidre Bayer que el ven. O sigui que entorn del 1800 ja hi havia "Bayers" a les Guilleries.
Busquets va estar habitat fins els anys 60. Ara està totalment aterrat.
Si les condicions ho permeten, procurarem travessar el pont de Querós que segurament aquests avanpassats haurien trepitjat unes quantes vegades.
Jaume Guasch Bayer molt bona recerca! Et passo el track per arribar a Can Bosquets de Querós. Espero que et serveixi d'ajuda: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/crta-dosor-sant-francesc-del-carbonell-coll-de-queros-7026632 Salut!
Per Can Busquets he passa't en una excursió circular per anar al mas Serrallonga i un altre de pas cap a Osor. Per descomptat cada vegada en pitjor estat.
Gràcies per l'interès, Albert.
Jaume Guasch Bayer no hi ha de què! Salut company!