Església Sant Romà de Sau, vall de Balà, Morro de l'Abella, Domus del Pi des de l'aparcament del pantà.

Ruta circular des de l'aparcament de Sau passant per:
- Església Sant Romà de Sau (0.6 km)
- Domus del Pi (7.4 km)
- Font dels Bassalots (7.7 km)
- Mirador del Campanar (7.9 km)

No, No tenim poders per caminar sobre les aigües! Ni hem anat en caiac
El trak sembla endinsar-se al bell mig del pantà. Certament així ha estat, però no ens hem mullat ni mica. Sau està gaire bé sec. Avui la seva capacitat en reserva d’aigua està al 1’8 %.
Ha estat un sentiment contradictori, per una banda estaven passant per zones que fa poc estaven colgades d’aigua i produïa una sensació especial, però la trista realitat de una gran sequera produïa fredor.
No érem els únics que volien contemplar in situ els estralls de la sequera doncs tot i que era un dia de diari hi havia força gent voltant.
Alerta, camineu sempre per terra dur, es distingeix perfectament, Ahir van tenir que rescatar a una persona que va quedar enfonsada en el fang.
El campanar de Sant Romà de Sau, emergint de les aigües del pantà de Sau,
és una de les fotografies emblemàtiques de Catalunya. Aquesta antiga
església va ser construïda en estil romànic llombard al segle XI. Està
formada per una sola nau, amb absis, i té adossat un campanar de planta
quadrada de tres pisos d'alçada, amb coberta a quatre aigües i finestres
geminades al segon pis i d'arcs de mig punt al tercer.
Amb la construcció del pantà el 1962, el temple va quedar parcialment
cobert per les aigües juntament amb el poble de Sant Romà. Avui dia, la
nau de l'església està força arruïnada, mentre que el campanar ha esdevingut
un testimoni d'excepció del nivell de les aigües.
L'església de Sant Romà de Sau, a Osona, és la més antiga del món que es conserva dreta submergida sota l'aigua. També és la que es troba a més profunditat: 23 metres. Així ho ha corroborat un estudi realitzat per l'entitat Official World Record amb la col·laboració del Grup de Recerca de Didàctica del Patrimoni de la Universitat de Barcelona.
Després de fer un bon reportatge fotogràfic ens em endinsat en la vall de la riera de Balà, emmarcada d'1 imponents cingleres com la del pic de la Força, les cingles del Grau i de Santa Cília i la imponent agulla del Morro de l’Abella. El camí de pujada es fa còmodament per una pista que en èpoques normals deu anar a ran de l’aigua, després fa una pujada per arribar a una pista superior amb la que ens arribem fins al peu del Morro de l’Abella i les cingles de la Perereda.
De baixada per la pista, ara una mica més enlairada, contemplem horroritzats com a uns centenars de metres de la presa, ja no hi ha pantà, l’aigua escassa del riu Ter corre suaument per la planúria.
Abans d’arribar a l’aparcament hem visitat el Domus Pi. És un habitatge fortificat considerat dels més antics de Catalunya, construït cap a la fi del segle XII. Va ser propietat de la família Sau, com a feudataris dels Cabrera, fins al segle XIV. Després passà per matrimoni als Vilafreser i posteriorment va estar vinculat a la baronia de Savassona.
Actualment en runes, era un edifici de nau única coberta amb volta de canó, d'una sola planta, amb terrat al capdamunt, tot i que potser hi havia hagut una teulada, adossat a una mena de pati tancat per una muralla i un fossat.
El jaciment de la domus del Pi fou declarat Bé Cultural d'interès Nacional l'any 1949. Tot i que el jaciment podria semblar les restes d'una antiga construcció religiosa, la domus del Pi era en realitat un edifici militar fortificat, del qual es tenen notícies des del segle X.
No es pot visitarar.