Esglèsies, coves i fonts pels voltants de Pontons

Font d’Oriola

Des de la font anem per pista

Zona per la que caminem

Zona per la que anem

Font de st Bernat

Deixem pista per anar a la cova del Molinot

No hi ha camí definit però algunes fites ens ajuden a pujar. La cova està a uns 100 metres de la pista

Cova del Molinot

Text: Jordi de Valles (Espeleo Club de Gràcia) La cova de la Font del Molinot (o cova del Molinot) és una petita cova d'interès arqueològic. Tot seguit reproduïm una part de la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya: Inicialment, abans de que comencessin els treballs d'excavació a mitjans anys 1960, la cova presentava murs interiors de pedra seca, de construcció moderna, per l'acondicionament de la mateixa com a refugi. El descobriment d'aquest jaciment es remunta al període de la guerra civil, quan la cavitat serví de refugi a Josep Galofré, que anys després comunicà la seva localització a J.Ma. Mestres i Pere Giró. A partir d'aleshores es pot distingir dues fases d'intervenció arqueològica: A/ 1964, 1966-1970. Inici dels treballs més importants quant al buidatge de la cavitat. El treball de camp fou dirigit per J.Ma.Masachs i el Dr. Cuadras, sota l'aval de P. Giró i Romeu, com a delegat del Servicio Nacional de Excavaciones Arqueológicas, i amb la participació i col·laboració de membres del Grup Universitari d'Activitats Culturals de Vilafranca del Penedès i altres col·laboradors del Museu de Vilafranca. B/ Setembre de 1974. Davant la importància dels materials arqueològics recuperats en la fase anterior, ja des de l'àmbit professional i de manera sistemàtica es realitzen 2 sondeigs estratigràfics en dos sectors intactes del jaciment. Sota la direcció de Vicenç Baldellou i Josep Mestres, amb la col·laboració d'alumnes del Departament de Prehistòria de la Universitat de Barcelona. També cal esmentar que hi ha hagut d'altres intervencions, molt esporàdiques i poc significatives, de grups excursionistes d'ençà finals dels anys 60-principis dels 70: Agrupació Excursionista "Talaia" (Vilanova i La Geltrú), SIRE de Sants (Barcelona), etc. Pel que fa als resultats i de la primera fase, ja d'entrada s'identificaren l'ús funerari de la cavitat, d'una banda, datable a l'Eneolític i l'ús habitacional de l'altra, durant un moment anterior poc definible en aquells moments. D'altra banda es destaca la presència de materials campaniformes (més endavant es veurà com es tracta d'un error de classificació ceràmica). El que és important de remarcar és que durant aquests treballs el jaciment quedà afectat en unes 3/4 parts, fins al nivell de base: el material recuperat fou ric i abundant, i a l'engròs es determinaren 3 "nivells" (els autors sempre parlen de la manca d'una estratigrafia clara) crono-culturals: - superficial, romà-tardà (amb ceràmiques medievals i paleocristianes). - mitjà, enterrament col·lectiu eneolític. - inferior, amb materials aleshores insuficientment documentats i difícilment classificables. Cronologia, doncs, "anterior a l'Eneolític". Com s'ha comentat anteriorment, en aquesta fase es documenta un important conjunt material: - indústria lítica: 1 punyal de sílex de 9 cm, 1 punyal a mig treballar, 12 ganivet amb un tall retocat bifacialment, una gran làmina-ganivet de sílex blanc de 22.5 cm, puntes de fletxa... - ornament: peces de collaret (denes de varisicita, petxines perforades, etc.), pecten polimentat... - indústria òssia: 1 cornamenta de cèrvol amb un extrem preparat com a punxó (?), 8 punxons d'os, una agulla... - gran quantitat de restes òssies humanes. - restes de fauna. Segons J.Ma.Masachs en aquests treballs s'observa la presència de "cal viva", que és interpretada com a agent químic per a descarnació dels inhumats, i per tant ho associa al nivell sepulcral de la cavitat; segons sembla, l'autor va confondre els granets blancs producte de la dissolució calcària amb cal... Totes aqueste dades materials i d'observacions estratigràfiques i cronològiques s'ajustaren als resultats dels sondeigs estratigràfics realitzats en la següent fase de treballs, de caràcter sistemàtic. En la segona fase d'intervenció arqueològica es relaitzaren dues cales de sondeig estratigràfica en dos sectors intactes i no afectats per la intervenció anterior: la cala 1, a l'esquerra de l'entrada de la cova, contra la mateixa paret, és la que proporcionà la sèria estratigràfica més completa (3.25 m de potència), amb la identificació de 4 nivells fèrtils i 2 d'estèrils, i la cala 2, a la dreta de l'entrada, en el principi d'un petita galeria, on es documentà una potència de 2 m i on tan sols s'identificaren 2 nivells (el primer equivalent al niv. 4 de la seqüència anterior, i el segon amb materials barrejats de diferents èpoques i característiques). Així doncs, amb aquests treballs es documenta la següent estratigrafia: NIVELL I. Potència: 0.95 m. No s'identificà sobre el terreny només es documenta a través de les dades disponibles de la intervenció anterior, i a través dels materials recuperats. Meterials significatius: un plat de ceràmica Derivada Sigillata Paleocristiana (Forma Rigoir 3b/ext. vora 21cm., decoració en la superfície interna de la vora amb punxó tipus columneta-palmeta vegetal i petites incisions en el llavi, grisa monocroma medieval i ceràmica comuna ibèrica a torn. -NIVELL II superior: potència 0'34m. Forta densitat de concrecions calcàries, gran quantitat de restes òssies humanes. Color grisenc. És el nivell sepulcral eneolític; la cavitat fou utilitzada de manera força homogènia a finals del 3er mil·leni (2300-2100 a.C.) Ceràmica: formes carenades obertes, frgm, amb decoració incisa de triangles amb incisions verticals i pastilles repujades a la vora (analogies amb grup de Treilles francès). La indústria lítica és de gran qualitat i varietat: el punyal de sílex marró descrit anteriorment, ganivet de sílex tabular amb retoc bifacial en un dels talls (simple molt profund)làmines de gran longitud (algunes de pàtina de cereals), puntes de segeta foliàcies, etc. Ornament: contes de collaret (esteatita i variscita), 1 penjoll d'esquist (8cm. de long. màx.) etc. Metall: 1 fulla de punyal de coue (ipologia poc coneguda), 1 anell...NIVELL 2 inferior: Potència 0'31 De les mateixes característiques morfològiques que l'anteiror, es diferencia per la major abundància de pedres fortament cimentades per la concrció calària. És estèril arqueològicament.NIVELL 3: potència0'45. Color gris. Sediment compactat. Dissolució calcària. Poca pedra. Correspon a un nivell d'hàbitat del Neolític Mitjà (Cultura dels sepulcres de fossa). Bàsicament es documenta ceràmica: superfícies ben polimentades, predomini de formes esfèriques i carenades, seguides de les ovoides, en casquet esfèric i una cilíndrica de base plana, presència de molt elements de prensió (petites nanses de cinat, vasos carenats, botons, llengüetes,vasos ovoides i esfèrics), un fragment decorat amb decoració multiperforant, 2 framgents amb decoarció gravada esgrafiada (motiu escalariforme, atribuit primerement com a tipus Chassey, avui en dubte, decoarció del Neolític antic?) Quant a la indústria lítica: làmines (la majoria sense retocar), sílex melat, dues destrals polimentades (tipus rella, de basalt) Datació radiocarbònica C14: 5450+_ 90 BP (3500 a. C.) NIVELL4: Potència:0'25 m. sediment entre blocs calcaris de dimensions regulars. Estèril. NIVELL 5: Potència: 0'90 m. Terra marronose, molt fosca, poc compacta, amb alguns blocs de volum regular. estracta d'un potent nivell d'habitació, on per primera vegada s'identifia, en el marc d'un zona del Pnedés i de Catalunya en general, una nova fàcies cultural a partir de la variable ceràmica: Neolític Antic Evolucionat. Pertany a un conjunt material que bàsicament s'enmarcarà en el Penedès geogràfic (Gaià-Llobregat). Les caracteristiques principals de la ceràmica: superfícies polimentades, allisades i raspatllades. Aquesta darrera característica és l'element deferienciador: formes globulars amb coll i esfèriques; casquets esfèrics, vasos oboides i carenats; elements de presió força variats (predomini de grans nanses de cinta i botons rectangulars. Quant a factor comú, les crestes en relleu. També s'han documentat 2 fragments amb bandes pintades de color roig-marronós, cordons i nervadures (superficies polimentades), 2 exemplars carenats de nansa tubular tipus Montboló...Pel que fa a la indústria lítica: làmines retocades, perforadors, microlits trapezoidals, raspadors, ascles, etc (sobre sílex) datació C14: 4600+_ 90BP (=2650 a.C.) Els autors la consideren errònia i inacceptable (mostres contaminades) Es proposa una datació a l'entorn de finals del Vè mil·leni, principis del IV (4200-3800). En darrer lloc cal esmentar un estudi paleoantropològic efectuat sobre les restes òssies humanes determinables de dos nivells: nivell 5 (Neolític Antic Evolucionat) Només es va poder fer una identificació mínima de les restes: cossos infantils i juvenils, i al menys un individu adult. nivell 2/superior (Eneolític) S'identifiquen 5 homes, 4 dones i 1 infant. L'anàlisi aprofundida de dos individus va premetre determinar la presència de dos tipus racials diferents: tipus mediterràni gràcil i tipus mediterrani robust amb trets cromayoides (estudi realitzar per TURBÓN, 1980)

Font del Molinot

Riera i cami (2 ona fotografia)

Passant la riera

Hem de deixar camí per anar a buscar Salt Molinot

Corriol

Petit salt d’aigua. El camí està plé de bardissa

Fonts de Sant Bernat, Gatelleta i Esquerrà

Tres fonts juntes

Caminant per Pontons

Font d’en Casellas

Esglèsia

Hem entrat a pista. Sol a tope

Deixem pista per anar per aquest corriol

Cova del Batlle Vell

Cavitat de tipus sepulcral, coneguda de temps immemorial i que segons sembla havia estat feta servir d'amagatall durant la guerra civil, havent posat una paret de pedra seca que obturava la boca. Descoberta per Antoni Masanell (de Vilafranca del Penedès) que, junt am altres aficionats, van començar a excarvar-la l'agost del 1947, trobant maternals lítics, ceràmics i de metall del neolític, a més de diferents restes humanes, molt barrejades i deteriorades, de les que tant sols es va poder estudiar un crani. El febrer del 1972 va ser visitada per membres de la SIE--CEA que van topografiar'la ( topografia inèdita fins ara). Finalment, al març del 2014, membres de L'EC Gràcia i del GE Badalona actualitzen les dades de la cavitat.

Barraca de pedra seca

Mirador a Sant Joan de la Muntanya

Un preciós indret, dels millors d’aquesta caminada

Corriol amb molta vegetació

Es un tram molt curt que ens porta del Mirador de Sant Joan cap a la pista

Ermita de Sant Joan de la Muntanya

Romànica, ubicada en un indret preciós

Vista de l’ermita de Sant Joan de la Muntanya

Tram de Pista asfaltada

Curt, un km o menys

A la casa de colònies de Penyafort

Corriol despres penyaforr

Arribant

Foto