Esglésies de Barcelona (EdB)

Amb la sèrie “Esglésies de Barcelona” es pretén que l’usuari pugui localitzar totes les esglésies de confessió catòlica de la part barcelonina de l’Arquebisbat de Barcelona (que inclou també altres poblacions) a fi de fer-ne punts de pas de possibles caminades urbanes.
Els arquebisbats, com els bisbats, es divideixen en arxiprestats, i aquesta és la demarcació territorial que farem servir per penjar les diferents esglésies. Aclarim que la divisió territorial eclesiàstica no té res a veure –en principi– amb la divisió civil, és a dir, els arxiprestats no es corresponen amb el barris, per exemple. L’excepció d’aquesta evidència històrica la trobem en les actuacions franquistes, tardofranquistes i postfranquistes de la Conferencia Episcopal Española per segregar les parròquies de la Franja del Bisbat de Lleida, amb 800 anys de tradició, ajustar-les a “los límites autonómicos” i fer possible, entre altres coses, l’espoli de les obres de Sixena del Museu Diocesà de Lleida. Però és que aquella colla de fatxes tenen la “Patria” al punt àlgid de la seva jerarquia de valors; després, la resta (Déu inclòs, segurament).
La cerca s’ha fet, doncs, per als arxiprestats següents: 1) Catedral, 2) Puríssima Concepció, 3) Rambles - Poble Sec, 4) Sagrada Família, 5) Sant Josep Oriol, 6) Sants - la Marina, 7) Gràcia, 8) Guinardó, 9) Horta, 10) Sant Gervasi, 11) Sarrià, 12) Vall d’Hebron, 13) Vilapicina, 14) Poblenou, 15) Provençals, 16) Sant Andreu, 17) Sant Martí i 18) Trinitat - Roquetes.
Aclarim que, tot i que l’epígraf general és “Esglésies de Barcelona”, hom hi trobarà esglésies, efectivament, algunes amb el rang de parròquies, però també ermites, capelles, oratoris, convents, monestirs, basíliques... I a tot plegat cal afegir-hi un seguit de casos particulars, com ara esglésies que ja no estan consagrades al culte o esglésies que van existir però de les quals tan sols en queda algun vestigi arquitectònic.
La diversitat d’estils és notable: romànic, gòtic, gòtic tardà, neogòtic, renaixentista, neoclàssic i el barrija-barreja que s’amaga sota termes com historicisme i eclecticisme. I encara tot el que són mostres d’arquitectura contemporània, algunes de sumptuoses, algunes de reeixides, algunes altres que no les hi trobareu gaire i encara aquelles que són tan modestes que, bo i ocupant uns baixos, tant podrien ser un garatge de veïns com el taller d’un menestral.
Quant a les possibilitats de visitar-les, sovint no serà possible perquè són tancades. Algunes, sempre; altres, fora d’horaris força restringits. I també n’hi ha alguna que, per bé que la podreu arribar a veure, no hi podreu accedir, com l’ermita de Santa Madrona, la darrera de les ermites que hi havia hagut a Montjuïc, tancada per un perímetre de reixa dins dels Jardins de Joan Maragall, o l’església del Santíssim Sagrament del carrer d’Aragó, a la qual només podríeu entrar-hi en horari vespertí, per fer-hi adoració nocturna i si fóssiu una dona.
Una última anotació. Tot i la voluntat de ser exhaustius, aquesta empresa està gairebé inevitablement condemnada al fracàs. Amb tota seguretat hi ha infinitat de llocs de culte que ens són inaccessibles: cada escola confessional té la seva capella; cada convent, el seu altar del Santíssim; cada residència, el seu altaret de tal o tal altra advocació...

El sintagma de cerca que qui hi estigui interessat ha de posar a l'opció "Cerca rutes" és:
EdB-##. Arxiprestat de...