Esglésies Romàniques Marganell

Fauna

Església de Santa Cecília de Marganell

Panoràmica

Panoràmica

Panoràmica

Sant Esteve de Marganell

Sant Esteve de Marganell és una obra del municipi de Marganell (Bages) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es tracta d'una construcció que, encara que ha estat força reformada, conserva gran part de la seva antiga estructura romànica. Es tracta d'una església d'una única nau, amb un únic absis situat a llevant, sense cap mena de decoració i desproveïts d'obertures. Al cantó de ponent s'obre una porta que fou construïda el 1824 com indica la llinda. En aquest mateix mur també hi ha una finestra circular. A l'extrem sud s'alça el campanar de factura moderna i d'estructura quadrada, ben conservat. L'aparell de l'edifici és obrat amb carreus regulars disposats en filades. Actualment la coberta està esfondrada. L'estat de conservació és de total ruïna. El lloc de Marganell és documentat des del 924, i malgrat que es considera existent al s. XI, les notícies documenten l'església el 1143, data en què Ramon Gaufred, bisbe de Vic, i el seu capítol donaren al monestir de Santa Cecília i a l'abat Guillem, l'església de Sant Esteve de Marganell. Al estar unida a Santa Cecília seguí les vicissituds d'aquest monestir, que el 1539 passà a dependre de Santa Maria de Montserrat. El 1880 fou unida al bisbat de Barcelona, com el monestir. Encara que sofrí diverses reformes, solament es té datada la de 1824 però el 1936 fou profanada. Actualment es troba totalment abandonada, en estat ruïnós. Ni la porta es pot obrir conseqüència dels enderrocs.

Font del Carner

Font natural ubicada a la llera dreta del torrent del Carner, després de baixar per una plataforma de pedra natural. Per accedir-hi cal agafar el camí que baixa pel costat de la bauma dels pobres, al pla del Mas Roig fins al Carner. Al capdavall del camí hi transcorre el torrent que després s'enfila fins al Carner. Un cop arribats a baix al torrent, cal baixar a peu, a mà dreta uns 150 metres. La grava deixa pas a una plataforma rocosa que un cop travessada ja dona pas a un eixamplament del torrent. A mà dreta hi ha uns plataners amb bancs i seients de pedra i la font, arran de terra. La gran quantitat de fulles i la manca de manteniment no deixen veure el broc. A mà esquerra de la font hi ha una caseta d'obra amb un motor que pujava encara fa poc l'aigua fins a cal Penedès. Una vintena de metres per sota de la caseta, a mà dreta, abans d'arribar a una resclosa, entre el bardissar s'endevinen els murs d'una bassa o safareig que segurament permetien emmagatzemar aigua per regar els conreus dels voltants (la vegetació no permet veure si tenia rentadora per a fer la bugada).

Bauma dels pobres

Bauma natural situada damunt el cingle del torrent del Carner, sota el pla del Mas Roig. Es diu, que aprofitant l'isolament del lloc i la cavitat natural, el matrimoni Monjonell, propietaris de Sant Jaume i de l'emplaçament, construeixen un edifici de planta circular que recorda les barraques de vinya, amb el parament de pedra vista. A l'interior provist de cuina, llar de foc, taula i lliteres, comunicava mitjançant una escala de cargol de fusta amb la bauma.

Bauma dels Pobres

Intersecció

Sant Cristòfol de Castellbell

Sant Cristòfol de Castellbell és una caseria i entitat de població del municipi de Castellbell i el Vilar, a la comarca catalana del Bages. L'edifici està situat a la part occidental del terme en una petita serra, al peu del vessant nord de Montserrat, al marge dret del torrent de Cal Cileta, tributari de la riera de Marganell. La carretera local BV-1122 comunica Sant Cristòfol amb la carretera BV-1123, entre Marganell i el Burés. A través de pistes comunica amb les carreteres comarcals BP-1121 i BP-1103 entre Montserrat i Monistrol. Hi passa el sender de gran recorregut GR-4. És una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es tracta d'una construcció típicament romànica, malgrat les modificacions que sofrí al llarg del temps i que amagaren la genuïnitat de l'antiga església. Avui, gràcies a les restauracions, ha recuperat la seva fesomia. És un edifici d'una sola nau amb absis semicircular situat al nord i no a sol naixent com és costum en aquestes construccions. Exteriorment l'absis és decorat amb arcuacions llombardes escarceres i lesenes. Al centre d'aquest s'obre una finestra de doble esqueixada, de mig punt i adovellada. La nau és coberta amb un embigat de fusta, que es recolza sobre tres arcs diafragmes, de mig punt. Aquesta coberta es posà al descobert al repicar el sostre i esfondrar-se la fals volta. L'aparell és força regular i els carreus estan disposats en filades. Aquesta església es trobava dins l'antic terme del castell de Castellbell (Castelobello) esmentat l'any 924. l'església no surt citada fins a l'any 1294, amb el nom de Sant Cristòfol de Castellbell. És una obra de finals del segle xi o de principis del segle xii, però durant el segle XVII s'hi feren força modificacions; s'allargà la nau, s'obrí una portalada al mur de ponent i es coronà amb un campanar d'espadanya. Posteriorment s'hi adossà una rectoria que amagava gran part de l'absis i l'interior fou enguixat i cobert amb una falsa volta de canó. Aquesta església ha estat restaurada en dues etapes. Una primera s'inicià l'any 1979 i la segona el 1981. l'estat de conservació després d'aquestes restauracions és molt bo

Torrent de Cal Sileta

Pla del Mas Roig

Panoràmica

Racó de Cal Macari

Sant Jaume de Castellbell

Ermita romànica situada a la riba dreta de la riera de Marganell, en un pla de la vall orientada al nord-oest del municipi, en un trencall a mà dreta de la carretera que mena al nucli de Sant Cristòfol de Castellbell. Consta d'una única nau rectangular amb volta de canó, rematada per un absis a llevant, semicircular i cobert per un quart d'esfera i una teulada de lloses de pedra. Els murs de pinyó a llevant i a ponent s'aixequen per sobre el nivell de la teulada. Dalt del cimal del primer s'alça una petita creu de pedra; mentre que en el segon hi trobem el campanar, de cadireta. Tot i que en part de la bibliografia s'anomena Sant Jaume de Marganell, el seu nom correcte és Sant Jaume de Castellbell. Al davant de la façana principal, hi ha un terra de lloses, moltes d'elles gravades en xifres romanes que devien permetre seguir un ordre determinat de col·locació. Durant el terraplenat de l'exterior es va localitzar els esquelets d'un adult i un adolescent. Varen ser dipositades en un sarcòfag de pedra, col·locat a l'interior de l'ermita, per damunt del portal d'accés. A la part baixa del retaule cremat hi havia una imatge de Sant Jaume matant moros encapçalat pel nom del seu antic propietari, Jaume Oller, 1873. Després la propietat va passar a mans de la família Monjonell-Prat i després de la seva mort ho va adquirir el senyor Juan Araquistain.

Lloc religiós

Panoràmica

Panoràmica

Panoràmica Montserrat

Panoràmica