Espai Natural de les Guilleries-Savassona: El torrent del Lledoner – Roques d´Albareda - La font de la Riera

Agbar

Ajuntament De Sant Joan De Vialtorta

Ajuntament De Sant Joan De Vialtorta Sant Julià De Vilatorta, ESP

B 01

B 02

B 03

Direcció Font Trobada

B 04

B 05

Direcció Sant Julià de Vilatorta

Cal Guarda

Masia aïllada de planta més o menys rectangular, formada per quatre cossos adossats. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de maons sostingut amb una solera de llates i bigues de fusta, disposat a tot el perímetre de la construcció. La vessant de llevant de la teulada és força més llarga que la de ponent, donat que integra un volum adossat corresponent a una ampliació de la construcció. Està distribuït en planta baixa i pis, amb el parament principal orientat a tramuntana. Presenta un portal d’accés d’arc escarser, amb l’emmarcament bastit amb maons i un marxapeu de pedra. La resta d’obertures es corresponen amb finestres rectangulars, amb el mateix emmarcament que el del portal. A la façana de ponent, hi ha petites finestres rectangulars bastides amb maons. La construcció és de pedra, amb la façana principal bastida amb un mur de paredat amb les juntes relligades i una cadena cantonera bastida amb maons a cada extrem. La façana de ponent presenta un revestiment arrebossat. Adossat a la banda de llevant hi ha un cos rectangular sota la mateixa coberta, que compta amb un gran portal d’arc rebaixat bastit amb maons i, actualment, tapiat i reformat. Està bastit amb pedra de diverses mides lligada amb morter i disposada irregularment. Adossat a la banda de migdia de l’edifici principal hi ha un altre volum rectangular amb teulada de dues vessants, i organitzat en dos nivells. Presenta obertures rectangulars i els paraments arrebossats. La resta de cossos que integren la construcció estan adossats a la banda de llevant i són de factura moderna.

Capella de Sant Roc

Al costat del mas l'Albereda, l'ermita de Sant Roc ha esdevingut un punt de referència per a la gent de Sant Julià. La capella de Sant Roc es va començar aconstruir el 1783 i les darreres obres daten del 1853. Aquest petita ermita es va fer en motiu d'una promesa feta per invocar Sant Roc contra una epidèmia de pesta que va ocasionar molts estralls al poble, d'acord amb l'esperit de religiositat de l'època. Més tard aquesta capella va servir com a lloc d'hostatge de vienants i com a refugi. El 16 d'agost s'hi celebra l'Aplec de Sant Roc.

Castell De Bellpuig

Segons la llegenda, al castell de Vilatorta hi havia dues mines secretes. Una d'elles comunicava la fortalesa amb el pla de la Quintana, i va ser utilitzada durant un llarg setge, per a abastir-lo de provisions. Els enemics, pensant que el castell estaria en una situació precària per falta d'aliments després de tants dies de setge, van demanar al cabdill entrevista per a que firmés el pacte de rendició. Però aquest els van rebre amb una taula plena de menjar i, en veure-ho, van abandonar el setge. L'altra mina comunicava el castell amb el poble, amb can Badosa, al carrer del Montseny. La va construir l'hereu de la casa per a alliberar a Fàtima, la seva estimada, que havia estat empresonada pel cabdill moro del castell, perquè n'estava enamorat però no era correspost, perquè ella s'estimava l'hereu de can Badosa.

D 01

D 02

D 03

D 04

D 05

D 06

D 07

Dirección Font de la Riera

D 08

D 09

Direcció Centre de Informació

D 10

Direcció Font d´en Pau

Església De Sant Julià De Vilatorta

L'església parroquial de Sant Julia és un edifici on s'agermanen diversos estils. S'aixeca en el mateix setial d'un primer temple bastit vers els anys 901-914, que alhora va ser substituit per una nova església consagrada el 1050. L'actual temple encara aprofita l'absis, part del mur sud i el campanar d'aquesta església romanica del segle XI, amb els típics motius lombards d'arquets cecs, bandes i frisos de dent de serra. La transformació vers l'edifici actual, de tres naus, començà al final del segle XVI i es perllongà al Ilarg dels segles següents. La nova facana s'acabà el 1661 i també es feren importants obres cap al 1682. Posteriorment es modificà la part superior del campanar i es devia construir l'actual teulada piramidal, segurament el 1728, any que sembla llegir-se encara en una inscripció en la cornisa actual. Al principi del segle XIX es sobremuntà la nau central i l'absis, en estil neoclässic. Finalment, el 1895-1896 s'afegi al sector nord la capella neogotica del Santíssim. A l'interior del temple es conserven dos notables retaules barrocs, el de la Mare de Déu del Roser (1610), de jaume Rubió, i el de Sant Isidre (vers 1690), de Pau Costa. En els murs de l'esclésia s'hi reflecteixen tres moments d'or de la historia del poble de Sant Julià: els segles del romanic; els segles XVII-XVIII, en què es viu l'esplet dels oficis artesanals; i el final del segle XIX i l'inici del XX, amb l'arribada de l'estiueig que coincideix amb la construcció de la capella del Santissim. Text: Carles Pulterrat i Oliva

Firma Verdaguer

Peça d’art natura (land art) consistent en la correcció del torrent de Folgueroles amb el traç de la signatura del poeta folguerolenc Jacint Verdaguer, de tal manera que mostri la immensitat de l’obra del poeta i la incapacitat humana de copsar-la sencera. Aquesta intervenció, disposada damunt d’una superfície d’una hectàrea, és obra de l’artista Perejaume i fou realitzada l’any 2002 en commemoració del centenari de la mort de Verdaguer. A la banda nord-oest de la peça, entre l’Àrea d’esplai de la font Trobada i la carretera, hi ha un mirador disposat a mitja alçada des del que es pot observar la intervenció. Aquest espai compta amb un plafó explicatiu de la intervenció i una peça circular de pedra anclada al sól amb la següent inscripció: “DE COM EL TORRENT DE FOLGUEROLES HA ESTAT ALLERAT DE MANERA QUE L’AIGUA SEGUEIXI LA SIGNATURA DE VERDAGUER, DE MANERA QUE L’AIGUA ESCRIGUI, FRESSEGI I REGUI EL NOM DE FOLGUEROLES AMB EL NOM DE VERDAGUER. PEREJAUME. FONT TROBADA 2002”. Una mica d´història: Aquesta obra forma part d’un seguit d’intervencions artístiques que, sota el nom “De com posar Verdaguer a Folgueroles”, es realitzaren físicament en el paisatge del terme de municipal, juntament amb la instal·lació dels quatre claus fiters als extrems del terme municipal i la lectura de les obres completes del poeta mitjançant diversos lectors disposats per tot el terme municipal.

Font De Cal Guarda

La font era utilitzada pels masovers de cal Guarda per anar a buscar-hi l’aigua. El mes d’abril de l’any 2009 fou objecte d’unes intervencions de restauració dins del “Programa de millora de fonts i basses”, promogut pel Consorci de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Aquestes intervencions, de caire complementari, consistiren en treballs de desbrossament de l’entorn i els accessos, neteja i impermeabilització parcial del dipòsit de recollida, construcció de passos amb pedra per sobre dels recs i canvi de l’aixeta.

Font de la Riera

La font de la Riera és una de les més populars i concorregudes de Sant Julià de Vilatorta. És una font arranjada i amb un cabal copiós, emmarcada en un mur de pedra. El broll d'aigua d'aquesta font prové de la riera de Sant Julià i raja per un broc de pedra cap a un rec que omple l'antiga bassa allargada. A les proximitats de la font hi ha una taula feta amb una gran llosa de pedra treballada, amb l'any 1908 inscrit, al voltant de la qual hi ha diverses pedres a mode de seients. La font està situada a un indret amb vegetació de ribera, plàtans, verns, boixos, roures, pollancres i castanyers d'índies. Una mica d´història: L'any 2011, les obres de desdoblament de l'Eix Transversal al pas per aquest paratge posaven en perill la conservació de la font. Gràcies a la insistència d'un grup de veïns que van denunciar que les obres en preveien la seva destrucció, la font va ser traslladada al seu emplaçament actual, a l'altura de l'antiga bassa.

Font Del Molí

Font aïllada situada en un dels marges que formen els camps i els horts de la Sala, arrecerada sota d’un gros pi i envoltada de vegetació. S’hi accedeix per un estret corriol que neix al sender SL-C 122 i travessa els horts. Està formada per un mur horitzontal encastat en un talús del terreny, bastit amb pedra sense treballar de diverses mides disposada en filades. Presenta dos brocs metàl·lics per on brolla l’aigua, disposats a dos nivells i encastats en una llosa de pedra plana integrada al mur. S’observen diversos arranjaments efectuats amb morter, un d’ells gravat amb l’any 1994. L’aigua cau a l’interior d’una pica rectangular excavada al sòl rocós de la zona. Al seu costat, i adossat al mur, hi ha un petit banc bastit amb lloses de pedra. En l’actualitat, la font està connectada a la xarxa pública. Una mica d´història: La font del Molí forma part de les hortes de la Sala, que en l’actualitat ocupen el marge dret del torrent de Folgueroles, des de la capçalera del Pantà fins a l’alçada de la masia de la Sala. Aquesta font ja era coneguda a l’edat mitjana i rep el nom del Molí pel fet d’estar molt a prop d’un antic molí fariner que era propietat del mas la Sala i que actualment ha desaparegut (de fet, al segle XVIII ja estava en runes). Pel que fa a les hortes, i més concretament a la denominada Horta del Molí, cal dir que estava situada a tocar del torrent, on hi havia les restes del molí i que fou parcel·lada per arrendar durant el primer terç del segle XVIII. L’aigua de la font era molt apreciada per a l’aparell digestiu i era freqüentada tant per la gent del poble com per la resta de la comarca.

Font dels Pecadors

Font aïllada situada a la riba de migdia del torrent de Folgueroles, al costat de l’aiguabarreig amb el torrent del Lledoner, a la banda de migdia de les hortes de Folgueroles. Està formada per un gran bloc de pedra desbastat i de forma apuntada, anclat a la riba del torrent de Folgueroles. Presenta una aixeta de polsador a la part inferior i una inscripció gravada a la cara frontal i pintada de color vermell: “FONT DELS PESCADORS / A LA BONA MEMORIA D’EN EMILI FONT I CODONY / INQUIET FOLGUEROLENC I HOME / DE BÉ QUE SEMPRE FEU POBLE / EN ELS SEUS ACTES I EN LES / SEVES AFECCIONS / 8-9-1990”. L’aigua cau a l’interior d’una pica de pedra de planta rectangular, que presenta un desaigüe circular connectat amb un canal excavat al sòl i que desemboca al torrent. L’aigua és clorada i procedeix de la xarxa pública. Una mica d´història: La font està dedicada al sr. Emili Font i Codony, que sempre es feu càrrec del torrent i dels seus voltants. Quan va morir se li va dedicar aquesta font.

Font Dels Pecats

Font aïllada situada sota el pla de les Cabres, a la riba de migdia del torrent, en una zona boscosa. Es tracta d’una deu natural que emana del marge rocós de la zona i presenta un petit mur bastit amb pedra que la delimita. Està força coberta per l’abundant vegetació que cobreix la zona, impedint veure el possible broc per on raja l’aigua. Està integrada dins de l’itinerari del torrent del Lledoner i compta amb una moderna passera per creuar el torrent i unes escales bastides amb pedra que donen accés a la font. S’observen les restes d’una taula de fusta malmesa i diversos seients fets amb troncs tallats. També hi ha una petita basseta rectangular excavada al sòl del paratge, davant de la font. Una mica d´història: La font és coneguda amb aquest nom per ser un paratge molt amagat on anaven les parelles del poble a festejar. El mes d’abril de l’any 2009, la font fou objecte d’unes intervencions de restauració dins del “Programa de millora de fonts i basses”, promogut pel Consorci de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Aquestes intervencions consistiren tant a la millora de la surgència i dels sistemes de recollida i desguàs de l’aigua, com a la millora dels seus entorns.

Font d´en Pau

La Font d'en Pau es troba al camí que du des de la carretera BV-5202 al castell de Bellpuig, a pocs metres d'aquest. És una font arranjada, emmarcada en un gran carreu de pedra. El broll d'aigua raja per un broc de cop, metàl·lic, i cau a una pica monolítica quadrada, que forma un semicercle a l'interior. La font queda resguardada sota una gran roca, de la que penja un rètol de ferro amb el nom. Al costat de la font hi ha una taula i uns bancs de pedra, formats per lloses i d'altres elements petris, probablement provinents de l'antic castell. Una mica d´història: Aquesta font es va fer en homenatge a Pau Costa Alcubierre, nascut a Sant Julià de Vilatorta, bomber del Grup d'Actuacions Forestals (GRAF) del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya. Va morir en acte de servei en l'incendi d'Horta de Sant Joan (Terra Alta), al juliol de l'any 2009.

Font Trobada

Font aïllada situada dins de l’Àrea d’esplai de la font Trobada, a pocs metres de distància del torrent de Folgueroles. Està soterrada respecte al nivell de circulació del paratge, en un petit talús del terreny, i s’hi accedeix mitjançant unes escales dobles bastides amb lloses de pedra. La font està formada per tres grans lloses rectangulars de pedra, adossades al talús i disposades en vertical, creant una planta semicircular. Les lloses laterals fan de respatllers de dos bancs de pedra simples, bastits amb grans blocs de pedra desbastats. La llosa central està gravada amb la inscripció “LA FONT TROBADA / Rest. 1979” i decorada amb l’escut de Folgueroles repicat a la pedra. A la part inferior de la llosa hi ha el broc de ferro per on surt l'aigua, format per una vella boixa de roda de carro. L’aigua cau a l’interior d’un registre enreixat de ferro que la desguassa cap al torrent. Damunt del broc hi ha gravada la data 1931. Al costat del broc, i encastada en una de les lloses laterals, hi ha una aixeta de polsador que subministra aigua potable de la xarxa municipal. El paratge que envolta la font, destinat al lleure i l’esbarjo, disposa de taules de pícnic, bancs per seure i una zona d’aparcament. Aquest paratge gaudeix d’una important riquesa biològica, amb nombroses espècies d’arbres i arbusts majoritàriament de bosc de ribera. Entre d’altres espècimens hi ha el pollancre, el plàtan, el salze blanc, l’auró, l’avellaner i el roure, com a espècies arbòries, acompanyades pel gatell, l’arç blanc, el sanguinyol, el saüc, les violetes, el jonc boval, la sarriassa i la cua de cavall, entre d’altres. Una mica d´història: Es tracta d'una de les grans fonts del terme municipal de Folgueroles. Probablement fou bastida l’any 1931 i restaurada el 1979. Tot i això tenim constància que l’any 1876, en aquest paratge ja es localitzava una font i un petit pont anomenats del Patafi (actualment es conserva el topònim de pont del Patafi). També tenim notícia que pels voltants de l’any 1925, prop de la font hi havia dos pous que eren propietat de Josep Maria Bru de Sala i que subministraven aigua potable a les cases del poble (l’any 1925, per iniciativa de Josep Maria Bru de Sala i Serra, es va constituir l’empresa Aguas Potables de Folgarolas, que va rebre la concessió per portar l’aigua a les cases del poble procedent de les seves fonts i pous). També sabem que temps enrera, a l’entorn de la font, s’hi celebrava la tornaboda de la Festa Major de Folgueroles i, actualment, en aquest paratge s’hi va a buscar el pollancre que es planta a la plaça de Mossèn Cinto Verdaguer per la Festa Verdaguer. L’espai de la font trobada forma part d’una finca d’unes tres hectàrees propietat, des de l’any 2001, del Consorci de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona. L’any 2017, la font fou connectada a la xarxa municipal d’aigua de Folgueroles.

Mas Albareda

Masia de planta rectangular, orientada a migdia, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula àrab a quatre vessants. A un lateral, sobresurt un porxo amb coberta a una vessant. Les façanes són de pedres lligades amb morter, arrebossades i pintades de color marronós-ataronjat, amb pedres cantoneres desbastades. El portal d'entrada és d'arc de mig punt adovellat. Les obertures són petites i encercades amb llindes i brancals de pedra carejada, algunes de les quals de tipus goticitzant. L'edificació està tancada per un gran mur de pedres lligades amb morter, amb dos portals d'accés. El portal situat a la banda sud, té inscrita la data "1584" i el de la banda nord, té inscrita la data "1710". A la part posterior de la casa hi ha un pou cisterna, amb la data "1793" al coll del pou. El seu estat de conservació és bo, ja que ha estat recentment restaurada, i ampliada amb altres cossos annexionats a la masia. Una mica d´història: Les primeres notícies històriques de l'Albereda són del segle XIII, tot i que la seva fisonomia actual respon a les reformes de les que fou objecte durant el segle XVII. Fou durant aquest mateix segle, quan es construí una capella dedicada a Sant Roc, a pocs metres del mas.

Informació Rutes

Inici al carrer de l'onze de Setembre

Monuments als Terrissers de Catalunya

La fabricació d'objectes de terrissa va constituir, des del segle XVI, una de les activitats més característiques i importants del poble. Per això era conegut popularment amb el nom de "Sant Julia de les Olles' En aquesta época a Sant Julià de Vilatorta hi havia 32 obradors i 27 forns. L'any 2008 va morir joan Capdevila Boixassa, T'últim terrisser de Sant Julia de Vilatorta Sant Julia de Vilatorta • Fira del Tupi maig de 2016 Escultora: Marta Solsona

Panoràmica

Panoràmica Sant Julià de Vilatorta

Parc De Les Set Fonts

El Parc de les Set Fonts és un paratge emblemàtic de la vila. És obra de Miquel Pallàs, que va remodelar l'any 1933 l'antiga Font Noguera i el seu entorn, durant l'alcaldia de Josep Junoy. El seu nom prové dels set brolls d'aigua de la font, que surten d'un gran mur fet de carreus lligats amb morter. Al mur hi ha la següent inscripció: "DONO GENEROSA TOTA LA MEVA AIGVA ENCARA QVE AMB VNES GOTES EN TINDRIES PROV TV QVE VENS ASSEDEGAT". A les proximitats de la font hi ha un lledoner centenari, que es manté de l'espai original. Són valuosos els elements construïts amb pedra treballada, com els bancs i ornaments, la Taula Rodona, la Font del Peix, que té forma d'espiral, una glorieta circular, i l'Estanyol. En destaca un monòlit amb la inscripció: "RESPECTA TOTS ELS POBLES ESTIMA EL TEU". També hi ha l'edifici de l'antic escorxador, obra de Miquel Pallàs. El parc compta amb una zona de pícnic, una zona infantil, un bar-restaurant i el punt d'informació de l'espai natural Guilleries-Savassona.

Parquing del Parc de les Set Fonts

Pont de la font dels Pescadors

Pont aïllat i reformat situat al costat de la font dels Pescadors, just a l’aiguabarreig entre el torrent del Lledoner i el torrent de Folgueroles. Està format per una volta d’arc de mig punt bastida amb maons disposats a sardinell i sostinguda amb dos murs laterals bastits amb pedra disposada irregularment. Amida uns 7 metres de longitud i permet la circulació dels vianants pel seu interior. Els extrems de la volta presenten els brancals bastits amb maons. Per la banda de migdia, als laterals de l’obertura, es conserven dos contraforts bastits amb pedra que reforçaven l’estructura. Tant els contraforts com la part superior de l’obertura estan embellits amb una filada de maons. Aquesta part ha estat reformada amb uns murs de formigó superposats als contraforts i la volta, mentre que per la banda de tramuntana, l’estructura de formigó amplia la llargada de l’estructura. Una mica d´història: El pont forma part del traçat de la carretera N-141d, que comunica Vic amb el pantà de Sau passant per la banda sud del terme municipal de Folgueroles. Fou construïda l’any 1917 i en té cura la Diputació de Barcelona. En l’actualitat, aquesta estructura està integrada dins de l’itinerari del torrent del Lledoner i s’utilitza com a pas subterrani per creuar la carretera.

Pas Torrent de Folgueroles

Passarel.la

Pont de la carretera de Vilanova de Sau

Pont aïllat situat damunt del torrent de Folgueroles i del camí que comunica el nucli urbà i els horts de la Sala amb la font Trobada. La part original de l’estructura està situada a la banda de llevant. Està formada per un gran arc rebaixat disposat en esbiaix, bastit amb maons disposats a sardinell i amb una dovella central de pedra. Els pilars que el sostenen són de pedra, amb les impostes motllurades i les cantonades embellides amb maons disposats a mode de carreus. La resta de l'estructura està bastida amb pedra i presenta un contrafort de reforç de pedra també. La banda de ponent del pont es correspon amb una ampliació efectuada entre els anys 2020 i 2021, bastida amb acer tipus “corten” i la contenció amb un mur de gabió de pedra. El tauler superior està asfaltat i delimitat amb baranes metàl·liques. Una mica d´història: El pont forma part del traçat de la carretera N-141d, que comunica Vic amb el pantà de Sau passant per la banda sud del terme municipal de Folgueroles. Fou construïda l’any 1917 i en té cura la Diputació de Barcelona. El pont fou objecte d’una important rehabilitació i ampliació entre els anys 2020 i 2021, com a conseqüència d’un accident de trànsit ocorregut l’any 2017 i que va malmetre les proteccions de l’estructura. Es van eixamplar els estreps i es van modificar les dues corbes d’entrada i sortida. Amb aquesta intervenció, la carretera fou ampliada facilitant el pas de dos vehicles.

Presa de la Font Trobada

Resclosa aïllada situada damunt del torrent de Folgueroles, a l’extrem sud-oest del paratge de la font Trobada, prop del pont de la carretera de Vilanova de Sau i formant part del sender SL-C 122. Es tracta d’una estructura de planta semicircular, assentada damunt de la llera rocosa del torrent, just en el punt d’unió entre el Pantà i el desnivell del torrent. Presenta uns cinc metres d’alçada aproximada i està bastida amb pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades regulars. Al bell mig de l’estructura hi ha una petita passera de fusta disposada damunt d’un registre rectangular que deixa passar l’aigua. A la banda de tramuntana presenta una encadireta rectangular de pedra, que enllaça amb un canal bastit amb pedra. Aquest canal marxa en direcció oest cap a la zona d’horta situada a l’altra banda de la carretera. Damunt de l’encadireta hi ha un altre registre de planta rectangular, tancat amb dues portelles de ferro. Una mica d´història: La presa o resclosa de la font Trobada o del Pantà s’utilitza per retenir l’aigua del torrent de Folgueroles per a les fonts, els horts, els conreus i les plantacions de les ribes del torrent. En època moderna, el Pantà era utilitzat com la bassa del molí fariner propietat del mas la Sala, que estava situat a poca distància i que a mitjans del segle XVIII ja estava en runes. L’any 1770, les parcel·les d’horta per arrendar situades en els terrenys del mas la Sala foren ampliades. Es van distribuir un centenar de parcel·les regades per canals i séquies, des de la zona del Pantà i fins al paratge de la font Trobada. Des de la presa, l’aigua era canalitzada mitjançant la regadora, que la distribuïa a través d’una sèquia a les diferents parcel·les. A mitjans del segle XIX es van habilitar les parcel·les anomenades del Pantà, que podien arribar a tenir uns 800 metres quadrats aproximadament. Es va establir una xarxa de canalitzacions de pedra de 2,5 quilòmetres de longitud des del Pantà i fins als horts, tot i que a les hortes del Pantà els arrendataris extreien l’aigua directament de l’embassament amb galledes. En l’actualitat, les hortes de la Sala han quedat reduïdes a les de la font del Molí, que ocupen el marge dret del torrent des de la capçalera del Pantà fins a l’alçada de la masia de la Sala (Ponce et al., 2011).

Punt d´interès

Infomació NaturaLocal: Aquesta roca sedimentaria, de gres calcari presenta capes menys cimentades que altres. La diferència de duresa provoca que un mateix bloc pugui erosionar-se de manera diferencial formant cavitats, balmes i curioses formes. Els fòssils són també presents en aquests sediments.

R 01

Roques d´Albareda

Les Roques de l'Albereda es troben al nord-est del nucli urbà de Sant Julià de Vilatorta, a la zona boscosa pròxima a l'Albereda. S'hi pot accedir pel corriol que surt a mà dreta, al final del Passeig de Mossèn Cinto Verdaguer. Es tracta d'un indret boscos i ombrívol, on hi afloren a la superfície unes formacions rocoses, corresponents a enormes blocs amb formes curioses.

R 02

R 03

Dirección Font de la Riera

R 04

Dirección Font de la Riera

STOP

Imprudents fent foc a la muntanya i deixant la seva brutícia (burilles i paquet de tabac)