Espolla: 7a Marxa de la Sussissa

Principi d'any i això vol dir una nova Marxa de la Sussissa, a Espolla. En aquesta edició el recorregut és idèntic a l'edició anterior, però la bellesa del paisatge i l'estima que hi tinc, fan que la torni a penjar. En aquesta edició de 2023 el que sí que hi ha hagut és força fred i el vent que ha acompanyat la primera part del recoregut, després s'ha encalmat.

La sortida és a la zona de l'Era o l'antic camp de futbol, a la part alta d'Espolla i molt propera a l'església. Se surt pel carrer de la Costa, s'enfila el carrer del Relliquer i es puja pel carrer de la Jonquera cap a la zona del Pal. A la sortida d'Espolla hi ha un camí que de seguida va agafant desnivell. S'arriba a una placeta i aquí cal girar a la dreta i tot seguit tornar-ho a fer per un camí menys marcat i sempre amb bona pujada. Al final d'aquesta pujada s'hi pot hi havia una creu, però ha desaparegut. A partir d'aquí es planeja entre parets de pedra seca per iniciar una bona baixada, girar en una successió de camins per arribar a un corriol que torna a pujar.

Aquest corriol primer puja, per anar planejant entre suros i finalment tornar a pujar per acabar en un camí ample, on cal girar a la dreta i baixar un tram molt breu, ja que de seguida es gira per un corriol a l'esquerra. I un cop en aquest corriol es puja entre unes feixes també a l'esquerra. Es passa pel costat d'una barraca de pedra seca i encara cal pujar un bon tram més, per després baixar per un corriol enmig del bosc. Al final d'aquest, un camí estret que cal agafar cap a l'esquerra i voltar una bassa d'aigua ferruginosa. Després de passar diversos corriols, s'arriba a uns camps, on caldrà voltar i s'arriba a una barraca amb una cisterna. Un exemple molt interessant de l'antiga arquitectura popular, com la barraca de pedra seca per on s'ha passat, i que mostra que abans l'aprofitament del territori era un altre.

Ben aviat s'arriba al veïnat dels Vilars, on hi havia l'avituallament. Pràcticament no cal ni entrar-hi, ja qu es gira a l'esquerra i es baixa cap a una riera, es travessa i es fa un corriol molt agradable cap a l'est. El paisatge combina els olivars amb la riera al fons de la vall, en el que és un dels paratges més interessants de la ruta i que a més està marcat com a GR-11. Al final d'aquest tram, la font de Cadecàs.

A la font, es gira per la pista cap a la dreta i es fa una bona estona, de nou entremig d'olivars, fins que cal deixar aquesta pista, girar a la dreta i entrar per un bosc de pins, d'on se surt amb una mica de baixada i es travessen unes vinyes per acabar en un altre camí on cal girar a la dreta, passar pel costat d'una granja i apararèixer de nou entre vinyes i seguir-les una bona estona fins que s'entra al poble i s'arriba al punt de sortida, que queda molt i molt a prop d'on s'entra.

És una ruta que tot i no presentar grans desnivells, sí que aquests són bastant explosius, sobretot la pujada inicial i la zona on hi ha la barraca de pedra seca. Per aquest motiu la qualifico com a moderada. Pel que fa a l'orientació, com heu pogut veure a la descripció, la multitud de pistes, camins i corriols fan indispensable l'ús del track per poder-la seguir amb tranquil·litat. Compteu, a més, que el marcatge només hi és el dia de la cursa, per tant, la resta de l'any no trobareu els senyals. Gràcies a la Sívia Sancho que m'ha ofert alguna de les fotografies de la ruta.