Espolla: Font de la Verna - Coll de la Dona Morta - Memorial als Maquis - Puig de Padrets (sostre municipal d'Espolla)

Sovint es parla de sostres comarcals i sostres estatals, però s'oblida bastant el sostre municipal, sovint muntanyes desconegudes que tenen més encant que d'altres més famoses. Un d'aquests casos és aquesta proposta, pujar el sostre municpal d'Espolla, el meu poble, que és el puig dels Pastors o de Padrets amb uns no menyspreables 1176 metres. A més, el camí per arribar-hi és d'una gran bellesa i varietat.

El punt d'inici és la font de la Verna, on s'hi arriba sortint d'Espolla pel nord fins al veïnat dels Vilars (camí asfaltat) i continuar cap al nord per una pista que fa necessari un cotxe alt. Des dels Vilars hi ha uns 2,5 quilòmetres. A la Verna, una barraca i una esplanada indiquen el punt de partida.

El primer que cal fer és visitar la font, ara no està en gaire bon estat, però té una taula a més de la font pròpiament dita. De nou al camí, es continua recte per una pista que va baixant, amb una barraca de pedra seca a l'esquerra, fins que creua una riera i llavors inicia una bona pujada. Aviat, un trencall a la dreta porta fins a la font del Roure, molt propera i on cal fer un anar i tornar. Es continua per la pista i de seguida ja es troba el dolmen de la Font del Roure, un exemplar molt interessant del megalitisme de la zona.

Aquí cal prendre un sender, una mica brut, que està indicat i que permet fer una drecera i enfilar-se fins a la pista que puja a la muntanya de la Roureda. Un cop a la pista, es gira a l'esquerra i es comença a fer la bona pujada que permet unes bones vistes sobre Requesens i la plana altempordanesa. Al final, dos roures flanquegen el camí i cal girar a l'esquerra per un corriol amb marques del GR i unes altres de color groc.

El sender continua pujant una mica, fins que arriba a un collet amb una portella. Després es torna més planer i ràpid. Es passa un segon coll, més obert, anomenat de la Llosarda i tot seguit el sender entra en un bosc espès de roures. És un tram molt bonic i ombrívol. El sender arriba fins a un trencall del GR (indicat), a l'esquerra serveix per baixar a Requesens i a la dreta, el que cal prendre, puja cap a la serra i enllaça amb el GR-10. Aquí comença una mica de pujantó fins que es troba el coll de la Dona Morta, amb una fita molt característica.

Després del coll comença el tram més complicat de la ruta. Primer perquè el pendent agafa força i després perquè el sender, a mesura que avança, es torna més perdedor. Hi ha marques grogues, però costa seguir-les i cal estar molt atent. Si se segueixen bé i després de superar diverses afloracions rocoses, s'arriba al memorial dels Maquis, on una placa recorda com el 26 d'agost de 1949 en aquest punt foren abatuts dos combatents antifranquistes. Al costat del monument, hi ha una barraca de pedra seca.

Passat el monument, jo he perdut les marques grogues, però he pogut continuar en paral·lel a la filferrada que m'ha portat fins al capdamunt de la serra, això sí, travessant-la per sota. A la carena es gira a la dreta i es va fins al coll de l'Estaca, on hi ha una fita de frontera i diversos indicadors.

Queda encara la darrera pujada, al davant, fins a assolir el puig dels Pastors, que no té cap element que el singularitzi, excepte unes afloracions rocoses. Ara bé, la vista que s'hi té, no és gens menyspreables, amb els dos costats, el Rosselló al nord i l'Alt Empordà al sud.

La baixada es fa pel mateix camí. Al coll de l'estaca he seguit unes marques grogues que han desaparegut bastant ràpid i no les he tornades a trobar fins al memorial dels Maquis, però he pogut baixar bastant bé. Així que podeu seguir tranquil·lament el track que el camí està bé.

A partir d'aquí, desfer completament el camí que s'ha fet a l'anada. Ara, però, és molt més favorable i el temps s'escurça molt, com també el desgast físic.

Qualifico la ruta com a moderada. De fet, el desnivell acumulat és de 900 metres, cosa que no és gens menyspreable i la distància són gairebé 17 quilòmetres. Pel que fa a l'orientació, aquesta ruta s'ha de fer amb GPS i un bon track, sobretot per la part final, que és bastant perdedora. La resta no, hi ha marques grogues i de GR a gairebé tot el recorregut i també rètols indicadors, però el tram final de pujada a la carena és molt perdedor.