Espolla: Pujada als castellars

El Castellar Gros i el Castellar Petit són un parell de muntanyes bessones, de no massa alçada, però que tenen una prominència prou destacada per poder ser vistes i, alhora, tenir una molt bona vista des del capdamunt. Estan situades al terme d'Espolla i dominen totes les fotografies que es prenen del poble. Aquí es proposa una excursió circular per ascendir-les i alhora visitar el patrimoni natural i cultural de la zona.

Se surt del poble pel nord, pel llarg carrer del Relliquer, al final del qual hi ha el restaurant Can Cassoletes. Es marxa per una pista encimentada que després es torna asfaltada i que, a l'alçada d'una granja, cal girar a la dreta i deixar-lo, per pendre ara una pista amb un ciment irregular. Al davant ja es té la muntanya. Es va avançant i s'arriba a la font de la Víuda, un bonic paratge que queda a l'esquerra del camí.

A partir d'aquí i sempre en pujada, s'entra a la zona militar de Sant Climent Sescebes, en principi no hi ha perill perquè si hi ha pràctiques tanquen el camí. El paisatge ha canviat i ara és granític. Es passa pel costat del menhir de les Roques Blanques, que també queda a l'esquerra. Es deixa una pista també a l'esquerra i quan en torna a sortir una altra a l'esquerra, cal prendre un sender a la dreta.

Aquest sender, que està una mica brut, puja per darrere al coll que hi ha entre les dues muntanyes. Caldrà girar cap a la dreta, per ara sí, un sender molt poc visible, per ascendir primer al Castellar Gros, de 526 metres, on hi ha un vèrtex geodèsic i molt poc visibles i interpetrables, el que semblen les restes d'un castrum visigòtic. Un cop feta la visita, cal baixar de nou al coll per iniciar l'ascensió al Castellar Petit, que és més curta però més dificultosa, ja que aquí pràcticament no hi ha ni sender i caldrà seguir bastant la intuició. Al cim d'aquesta segona muntanya, un pessebre dins d'una cantimplora ens marca el punt màxim.

Es continua cap al nord, de nou per un pla sense massa camí marcat. Al davant, unes afloracions granítiques són el punt de referència, on cal anar. Un cop atravessades es veu una altra afloració amb un 13 pintat, és una parada de caçadors, a sota de la qual hi ha un sender que porta a una pista que es veu al davant. Un cop trobat el sender, el descens és ràpid i còmode.

A la pista, cal girar a la dreta, passar pel costat de la font de la Verna, seguir la pista pel collet de l'Esparreguera i al cap d'uns centenars de metres, un senyal marca els Vilars a 700 metres (foto 5). Cal agafar aquest sender i baixar cap aquest veïnat, on s'arriba en relativa poca estona. A l'entrada hi ha una font d'aigua de xarxa.

En aquest punt, cal prendre la carretera que puja des d'Espolla i sense més complicacions fer el parell de quilòmetres que queda de ruta fins a arribar al punt de partida.

És una ruta moderada perquè hi ha ascensions una mica dures sobretot perquè els camins no són mai evidents i sovint molt bruts de vegetació mediterrània: els pantalons llargs són indispensables. Hi ha, a més, poques indicacions, així que el track esdevé indispensable.