Espolla: ruta megalítica

Arribem a Espolla i aparquem davant el Celler Cooperatiu. Anant per la vorera de l'esquerra, en direcció al poble, tombem pel camí en pujada a l'esquerra. Anem caminant pel costat de les vinyes, direcció a Sant Climent Sescebes. En un moment donat veiem un rètol amb una fletxa groga que ens mena cap a la dreta, però de moment hem de seguir recte per una pista asfaltada, amb oliveres a banda i banda, i en uns metres sí que hem de prendre el camí de terra de la dreta. Per orientar-nos anirem caminant arran de la paret de pedra, però de seguida haurem d'anar a la dreta fins travessar la carretera. Un cop a l'altra banda passem per la pineda anant desviant-nos a l'esquerra, fins trobar un sender al costat de les vinyes. L'anem seguint i en no res veiem una cabana de pastor feta de pedra seca. Hem d'anar en compte perquè hi ha un cable d'electricitat que ha caigut just a sobre.
Tot prenent un camí a la dreta podem gaudir de les vistes del poble de Espolla.
Anem seguint per un camí molt bonic envoltat d'oliveres.
Arribem al Dolmen de la Cabana Arqueta. Es tracta d'un sepulcre de corredor amb cambra llarga i passadís estret de finals del quart mil·lenni A.C., fet de pissarra i granit. La cambra és trapezoïdal, amb cinc suports i una coberta. El túmul era circular, format amb un reblert de pedres i terra. A finals del S. XIX ja es coneixia amb el nom de cova dels Alarbs. Al 1879, Antoni Balmanya Ros, el donà a conèixer amb el nom de Cabana Arqueta, convertint-se en un dels primers dòlmens coneguts a Catalunya.
Seguim pel camí que comença just darrera el sepulcre. Està cobert de petites pedres. Passem pel costat del camp d'oliveres encatifat d'unes petites plantes vermelles.
Arribem a la barraca del Pla dels Solers i tombarem a la dreta, per després seguir cap a l'esquerra. Són curioses les roques que semblen emergir d'entre les oliveres.
A partir d'aquí anirem trobant senyals amb representacions en blau de dòlmens i menhirs, que ens faran de guia.
Deixem momentàniament el camí per desviar-nos a l'esquerra i, de seguida, som al Dolmen del Prat Tancat. Aquest fou identificat i citat per primera vegada el 1890 per Joan Avilés i Arnau. És un sepulcre de corredor de cambra rectangular que presenta a la llosa de coberta 16 cassoletes rituals, però actualment es troba en molt mal estat.
Refem el sender i enllacem amb el que ja en veníem. Continuem cap a l'esquerra i passem de llarg el Corral del Mas Torres, mentre ens van observant les ovelles.
Ara, i també més endavant, trobarem una altra cabana de pedra seca. Passada aquesta arribem al Dolmen de les Tires Llargues. A la seva excavació, s'hi van trobar moltes i variades restes, que ubiquen la utilització del sepulcre des del neolític mig fins a l'edat del bronze, erigint-se cap al 4000 - 3500 A.C. Aquestes restes es van trobar sobretot en el seu corredor, que amida 2.40 metres de llarg, una amplada de 0.80 i una alçada de 0.65 metres. D'altra banda, les dimensions de la cambra són 2.10 metres de longitud, 1.70 d'amplada i 1.30 metres d'alçada.
Passem pel seu darrera i seguim la fletxa que ens indica a la dreta. Veiem una nova cabana i en no gaires metres pugem un petit promontori a l'esquerra per assolir el Dolmen de la Gutina. És un sepulcre de corredor de pedra de granit construït en un suau pendent. Està documentat des del S.XIX, primer per un ciutadà francès al 1866, però Antoni Balmanya fou el primer de publicar-ne dades al 1879. El dolmen va ser restaurat al 1985.
Seguint la ruta fem cas de la indicació amb el dibuix d'un menhir i anem ja al darrer monument que visitarem. Arribem al menhir de la Murtra, una gran roca granítica fal·liforme i de secció triangular de 3,45m d'alçada i 1,7m d'amplada, amb un gruix de 45cm, datada entre els 3500 i 3000 aC, entre els períodes del neolític mitjà i del calcolític. Al seu costat també s'hi alça un petit menhir (1,17m d'alçada), redreçat en temps contemporanis probablement en una localització inexacta, però que delata l'existència d'un cromlec del que el Menhir de la Murtra en seria la peça principal. Així, cal suposar que el menhir era envoltat de diversos menhirs de menor talla, disposats en cercle a uns 5-8 metres del centre.
Ara ja hem de emprendre la tornada cap a Espolla. Primer recularem una mica per prendre un sender que no sembla gaire transitat, a l'esquerra. Arribem a una tanca pel bestiar que travessarem per continuar per una amplíssima pista. l'Anem seguint i més endavant tombem a la dreta. Com que anem distrets ens passem de llarg d'on volíem anar i en el track es veu la confusió. Reculem i pensem que hem de pujar per un camí arran de les vinyes, però tampoc és per allà. Al final deduïm que hem de creuar els camps de l'esquerra fins arribar al bosc, on trobem, ara sí, un petit sender que ens permet anar a la dreta. Més endavant el camí va tombant a l'esquerra i ja és més ample. Només ens caldrà anar tot recte per arribar de nou a Espolla.