Esqueis del Bagís, Ermita de Santa Victòria de Sauleda, Cim de Roca Guillera i Cova del Bagís des de Cladells

Ruta circular des de Cladells passant per:
- Font de Coll Estret (0.1 km)
- Esqueis del Bagís (1.5 km)
- Ruïnes Can Barló (3.5 km)
- Pedrera antiga (4.4 km)
- Ermita de Santa Victòria de Sauleda (5.2 km)
- Cim de Roca Guillera (6.3 km)
- Cova del Bagís (11.7 km)
- Font del Bagís (12.6 km)

Per fer aquesta caminada sortim de les comarques gironines per la C25 en direcció a Vic i agafem la sortida 217, de St. Miquel de Cladells. Tot just sortir de l’eix transversal trobem la carretera vella de Santa Coloma a Farners a St. Hilari Sacalm i trenquem a la dreta en direcció a Santa Coloma, travessem per sota i en diagonal el viaducte del Bagís de la C25 i seguim paral·lels a la C25, però a un nivell inferior, uns dos-cents metres fins al trencant del monestir de St. Salvi. En aquest indret, a mà dreta hi ha espai per aparcar uns 8 o 10 cotxes.
Des d’aquí comencem la ruta. Anem per la carretera en direcció a Sta. Coloma i a uns cent metres del punt d’inici visitem la font de Coll Estret, just a peu de carretera baixant per un petit corriol. Tornem a la carretera i uns cent metres més endavant, just al punt quilomètric 12 trenquem a la dreta i seguidament travessem la riera de Santa Coloma. Estem en temps de sequera extrema i encara hi passa aigua. En temps de pluges hi pot haver problemes seriosos per travessar-la fins al punt d’haver-hi de renunciar.
No esmentaré tots els punts on hi ha cruïlles, camins i corriols perquè són innombrables i és pràcticament impossible detallar-los tots. Però qualsevol persona avesada a seguir tracks amb el wikiloc es pot veure amb cor de seguir el traç sense massa problemes. Com a punts una mica complicats hi ha l’accés als esqueis del Bagís caracteritzat per un corriol mig perdut amb pujada forta i en alguns punts relliscosa, que dona un component extra d’aventura a la ruta. Val a dir que aquesta pujada és opcional perquè es pot arribar el mateix lloc per pista en bon estat però fent una mica més de volta. Un altre punt on cal estar atent és a uns cinc-cents metres abans d’arribar a les ruïnes de can Barló, on cal travessar un riera per enllaçar amb un corriol proper poc transitat, si hem de jutjar per l’estat del corriol. La resta transcorre bàsicament per pista i corriols en bon estat, gens perdedors.
Són per destacar els esqueis del Bagís, uns immensos blocs granítics on són visibles algunes vies d’escalada de les moltes que hi ha. Arribem a l’esquei est per un corriol costerut poc definit però intuïble, del qual ja hem parlat anteriorment. Només el més intrèpid de la colla acaba enfilant-se fins al cim de l’esquei est. Els altres ens quedem a mig camí, entre l’esquei est i l’esquei oest. Continuem vorejant l’esquei oest fins a trobar un punt on podem fer-ne el cim amb una certa facilitat, però anant amb molt de compte perquè el lloc no és precisament exempt de risc. Està totalment desaconsellat per a persones amb vertigen. A partir d’aquí ja entrem a una pista en bon estat, que ens porta a un altre esquei, al qual es pot pujar fàcilment.
També és interessant la desviació que fem del camí principal per anar a veure una pedrera antiga i, més endavant, al pla dels camps de Bellveí Vell, uns amuntegaments rocosos peculiars en una zona de bosc bastant net, al costat de la pista i visibles des de la mateixa pista.
Un altre dels llocs que cal destacar és l’ermita de Sant Iscle i Santa Victòria de Sauleda, edifici històric de Santa Coloma de Farners, edificat al segle XI, que forma part de la ruta de les 10 ermites, una ruta de 66 km que uneix les 10 ermites que hi ha al voltant de la capital de la Selva i transcorre pels termes municipals de Santa Coloma de Farners, Riudarenes, Sant Hilari, Sacalm, Osor i Anglès.
El punt més alt de la ruta i el que té la vista més espectacular és la Roca Guillera, una talaia a 670 metres d'altitud amb una vista que abasta des de la desbocadura de la Tordera fins a Sant Miquel de les Formigues i que domina tota la plana de la Selva i les Gavarres, i s’estén fins a Roses mateix. Aquesta massa granítica compta amb fins a 15 vies d’escalada.
A partir de la Roca Guillera, aviat comencem la baixada majoritàriament per pista pel vessant nord, entremig de boscos de pins i algun castanyer i en molts llocs amb bones vistes i esqueis diversos entre el quals destaca el del pi, amb el pi que li dona nom tallat arran a tocar de l’esquei. Veiem també d’altres formacions granítiques en llocs alts i inaccessibles que no paren de deixar-nos amb la boca oberta. Ja gairebé arribats a baix fem una anada i tornada fins a la cova del Bagís, un forat a la roca en un lloc enlairat, que segons sembla va ser utilitzada en èpoques prehistòriques.
Finalment, només ens queda arribar fins al Bagís, una masia de grans dimensions, catalogada dins l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, i la seva font.
La pista ens porta de nou a prop dels esqueis del Bagís fins a connectar amb el tram que havíem fet a l’anada, que compartim una estona, fins a travessar de nou la riera de Sta. Coloma i fer els 200 metres que ens queden per arribar als cotxes i donar per tancada aquesta bonica matinal.
Em queda comentar que al tram final d'aquesta ruta vaig tenir problemes amb el mòbil i el wikiloc es va tornar una mica boig i enllaçava punts llunyans amb línies rectes. Aquests errors del track els he pogut corregir majoritàriament però hi ha alguna falla que no l'he pogut arranjar. Tot i així em sembla que es pot seguir sense dificultats.