Estac - Mencui - Estac pels camins vells

D’ESTAC A MENCUI PELS CAMINS VELLS

RESUM
Ruta circular de senderisme que va del poble d’Estac al de Mencui, intentant seguir els antics camins.
Època recomanada: tardor, hivern i principis de primavera. És una zona càlida i relativament resguardada.

EXPLICACIÓ DE LA RUTA
Sortim d’Estac pel camí del Camp, a l’oest. El traçat antic està molt trencat des de la plaga d’oms: quan van morir, les arrels van deixar d’aguantar-lo i el camí es va esllavissar. Però segueix paral•lel per sobre de la pista particular fins que hi desemboca. Seguim pel camí comú fins a trobar el sender a mà esquerra que fa baixada. Encara és empedrat en alguns trossos.
Quan tornem a enllaçar a la pista, de seguida hem de seguir el sender de Marcelui a la dreta. Travessem el toll que baixa de Font de Monja i, més endavant, tenim un mirador d’Estac; sota del poble, les bordes i la masia del Crac. Al fons, el poble d’Arcalís, amb el campanar blanc i, seguint el curs del riu, la roca del Lladre. En algun punt veurem Escós, més enfonsat; i, a sobre d’Escós, Tolzó a la serra de Costoia.
El camí es troba, a trossos, envaït pels esbarzers i les argelagues, però les parets s’endevinen. De vegades, al llarg del recorregut, el deixarem a dreta o esquerra però gairebé sempre podrem endevinar l’antic traçat. Si, per seguir el recorregut, hem de travessar un prat, ens fixarem que no estigui sembrat o que l’herba no sigui massa alta. I sempre passarem per on menys dany podem donar al cultiu, resseguint les ribes, si és possible.
Un cop hem deixat enrere la borda de Mora i les vistes a la roca de l’Àguila, entrem en un sender preciós i bastant marcat. Fa seixanta anys les bèsties de càrrega encara hi passaven. El paisatge canvia. Del prat i l’alzina passem als barrancs, les petites cascades, els roures, els boixos i la molsa. Enmig del bosc, un mirador, d’on podem albirar Escós, al fons de la vall i, just a davant, la borda de Mora i el seu vedat.
Sortint del bosc, al Prat de Mencui, l’antic camí pujava cap a la dreta i seguia una sèquia que arribava, gairebé sense desnivell, al poble. Però avui dia la vegetació dificulta molt el pas. La nostra ruta passa per la part baixa del prat, a l’esquerra.
Per saltar el barranc del Llop hi ha diferents punts: o més amunt o més avall trobarem un lloc fàcil per passar-lo, depenent de la quantitat d’aigua que porti.
El camí esdevé més feréstec amb roques d’argila vermella i vistes immillorables a la borda de Ramon, Estac i, al fons, Tornafort, el Cantó i el massís de l’Orri.
Allí on el camí està impracticable, seguim corriols d’animals, buscant el millor pas entre arbres caiguts pels temporals. Ja som a vora Mencui. Intentem seguir el camí vell per entrar al poble per l’oest, per veure la font i el que s’endevina de l’antic safareig, que no era alt, sinó que calia agenollar-se a terra per rentar la roba. Donem un tomb pel poble vermell, amb l’església i l’escola ja caigudes però amb els carrers arreglats i algunes cases habitades.
Sortim de Mencui per la pista que mena a Escós i aviat trobarem un cartell que ens desvia a l’esquerra. Seguim els corriols que han fet les bèsties: el camí antic és una mica més avall, amb la sèquia, però està força malmès. Quan el que sembla el camí principal gira a la dreta,direcció a Escós, nosaltres anirem cap al bosc, a l’esquerra. Ens endinsem de nou a la roureda i baixarem per un sender, tou de fulles i ben fressat, fent zigazaga. Trobarem un piló indicatiu.
Quan arribarem al punt més baix, tornarem a creuar els barrancs que abans hem travessat per la part alta: el del Llop, vermell d’argila i verd de molsa, el barranc Gros i el de la Solana. Poc a poc, l’alzina guanya terreny i el paisatge s’endureix.
Quan arribem al cartell indicatiu, nosaltres tirem prat amunt i ens queda el camí a la dreta. Som a les Mates. Es pot seguir encara una mica més el camí però arriba un punt que la vegetació l’engoleix. Haurem de passar entre les alzines de l’esquerra, amb un itinerari paral•lel.
La resta de la ruta seguim intermitentment i, on ens deixa la vegetació, l’antic camí: des de la partida de sant Miquel, travessant l’allau de sant Iscle, al camí de Cots, i fins a Robancs. Aviat veurem Estac.
Quan passem per Fontaplà ja arribem al poble. Entrem directes a la plaça. A la dreta, l’antic col•legi, bé cultural d’interés local. Si pugem per un dels carrers de l’esquerra, l’església, dedicada a sant Marçal. Si tenim temps, a la part alta del poble visitarem el safareig de la font de Dalt i, a la sortida, el de la font de Baix. Aquí, si tenim sort i no fem massa soroll potser podrem veure-hi tritons pirinencs, espècie protegida i en perill d’extinció. Sortint del poble per la carretera asfaltada, a mà dreta trobarem l’ermita de sant Sebastià.