Estació d'Aiguafreda Cingles de Bertí Estació de la Garriga

Excursió clàssica pels Cingles de Bertí que sortint de l'estació d'Aiguafreda i seguint el traçat del GR-5 i a continuació el PR C-33 fa un recorregut cap a Valldeneu , s'enfila pel Grau dels Avellaners , l'única dificultat de l'itinerari , pel desnivell que cal superar i algún tram molt erosionat , segueix pels Cingles i Puiggraciós , i per la vall dels Tremolencs fa la baixada a la Garriga per acabar a l'estació per si cal tornar en tren al punt de partida.

Punts d'interés del recorregut.

Sant Pere de Valldeneu, es un edifici romànic de la fi del segle XI o del principi del següent, l'església consta d'una nau capçada per un absis semicircular, mentre que en èpoques posteriors van afegir-s'hi tota una sèrie de capelles laterals. L'absis, orientat a l'est com en la majoria de construccions romàniques, té una sèrie de tretze arcuacions cegues, de les que només deu en són visibles, i annexat hi ha una absidiola sense decoració ni finestres. La nau, coberta per una volta d'ametlla, no dóna senyals de l'existència tant de l'absis com de l'absidiola.
Va partir tota una sèrie de modificacions durant el segle XVI, l'element més destacat de les quals sembla ser que és el campanar de torre que es troba a ponent de l'edificació, al costat de la façana d'entrada, de planta quadrada i força rabassut. El portal d'accés a l'església és d'arc de mig punt adovellat, coronat per una rosassa.
Es conserven algunes tombes antigues prop de l'entrada del temple, com a testimoni del que fou sens dubte l’antic fossar, l’actual cementiri situat davant de Sant Pere de Valldeneu – comparteixen l’accés - , em crida particularment l’atenció la figura del panteó central. (blog Conèixer Catalunya)

Grau dels Avellaners , un altre dels senders dels diversos graus que d'Aiguafreda s'enfilen cap els Cingles , en aquest cas hi transita el GR-5 , s'inicia a les proximitats de la masia de Valldeneu , te la dificultat de que puja molt bruscament en un tram molt erosionat , i sols fa alguna llaçada gairebé a dalt . La dificultat i el risc de caiguda s'accentua fent-lo de baixada .

La Taula de Pedra , lloc de parada i descans arran de cinglera i alhora excel·lent mirador de les vistes de l'entorn. Te una pedra gravada instant a l'excursionista a respectar i mantenir la netedat de l'indret.

Grau Mercader . Pas que guanya els cingles de Bertí, damunt Puiggraciós, als límits dels termes de Sant Quirze Safaja i de Bigues i Riells. Conegut originàriament com a grau de Can Mestret, el grau Mercader rep aquest nom perquè servia per anar els dijous al mercat de Granollers i perquè l'utilitzaven els mercaders per comerciar amb els pagesos dels Cingles. Era el grau més important del poble de Bertí, ja que en el coll de can Tripeta (abans coll de l'Ampolla perquè hi havia una casa amb aquest nom) és on es creuen tots els camins: el de Puig-Graciós cap a l'Ametlla, el de Riells i el de Figaró.
L'antic grau Mercader va quedar inutilitzat per la construcció del que havia de ser la carretera de l'Ametlla cap a Centelles pel poble de Bertí, que finalment s'ha quedat en pista. Aquesta carretera va construir-se entre els anys 1942 i 1944 a càrrec d'un empresari de Granollers anomenat Torres i a pic i pala, ja que els únics ajuts eren carros, cavalls i mules. Hi van treballar una trentena de persones de Granollers i jornalers de les cases del Serrat. El pressupost fou de 500000 pessetes de l'època (poc més de 3000 €), dividides en 300000 (1800 €) pel tram de l'Ametlla al coll de can Tripeta i en 200000 (1200 €) des del peu de la cinglera fins a Bertí, que van ser aportades per Jaume Lleonart, l'amo del Traver de Bertí. El pressupost va quedar curt i l'empresari que la va construir va haver d'afegir-hi 40000 pessetes (240 €) més. Per tenir una referència monetària d'aquests imports, segons un article publicat a la revista Presència, que surt amb El 9 Nou, el 22 de febrer del 2002, el valor adquisitiu d'1 pesseta de l'any 1942 era l'equivalent al de 0'573 euros l'any 2002.
Les obres van ser tota una odissea, a causa dels importants desnivells a salvar i de les condicions de treball. Serveixi com a exemple que per barrinar la cinglera, per poder posar la dinamita i fer esclatar les roques, era habitual haver de penjar un home d'una corda i un altre anar-hi tirant aigua al forat perquè pogués avançar amb la barrina. Aquestes explosions van provocar que el grau original quedés mort per culpa de les pedres que van enterrar-lo, però 50 anys més tard va ser rehabilitat per una colla de gent de Bigues. Si ens fixem, en alguns trams es poden veure clarament els murs en sec, sense ciment, que van construir-se.
La pista del grau Mercader és, també, un magnífic mirador del Vallès. A mesura que es va guanyant alçada la vista va obrint-se i, en dies molt clars, s'arriba a veure la serralada Litoral i Barcelona, amb Collserola i Montjuïc i la mar Mediterrània al fons . (blog Els Cingles de Bertí , Jesús Cano Sánchez)

Santuari de Puiggraciós .
L'any 1701 s'iniciaren els tràmits per a la construcció del Santuari molt a prop d'on, segons la llegenda, es va trobar la imatge de la Mare de Déu. El 1711 s'obrí al culte i el 1737 estava ja enllestit el retaule de l'altar major. No es coneix la data del bastiment del cambril, però sí que en consta l'existència l'any 1771. Durant uns anys els parroquians de Montmany utilitzaren el santuari com a temple parroquial, atès el mal estat de l'església de Sant Pau de Montmany. Ben aviat s'hi va construir també la casa de l'ermità, que més endavant es convertí en hostatgeria .
Durant la guerra civil espanyola, el 25 de juliol de 1936 va ser cremat el santuari i destruït el magnífic retaule barroc, a més de moltes altres destrosses a l'edifici. La imatge de la Mare de Déu es va poder salvar gràcies al coratge d'uns veïns que la van amagar en diversos indrets. Actualment, i des de l'any 1946, per disposició de l'Ordinari del bisbat de Barcelona, el Santuari passà a la jurisdicció de la parròquia de Sant Genís de l'Ametlla.
Ja a partir del 1939 s'inicià la reconstrucció de l'església, atès que només hi havien quedat les parets. És, però, des del 1951 que es va fer un nou i decidit impuls per continuar l'obra de restauració, sota la direcció de l'arquitecte Lluís Bonet i Garí i l'empenta del rector de l'Ametlla, mossèn Jesús Ventura. El diumenge 8 de setembre de l'any 1957, acabades les obres, es féu la inauguració solemne en una diada de gran festa i amb nodrida presència dels pobles de la comarca. S'entronitzà la Santa Imatge pel bisbe de Barcelona Gregorio Modrego Casaus.
La planta és de creu llatina. Sobre el creuer hi ha una cúpula. Les voltes estan decorades amb motius florals. L'absis actual és nou i correspon a l'entrada de l'església primitiva. Disposa d'un cambril on s'exposa la imatge de la Mare de Déu de Puiggraciós i un petit cor amb balustrada de fusta. La porta d'entrada és quadrada, amb una motllura al voltant. Per sobre, un ull de bou. Corona la façana una petita espadanya amb un arc de mig punt.
A partir del 1973 ocupa l'antiga casa dels ermitans una comunitat de monges benedictines, que des d'aleshores tenen cura del Santuari. (Viquipèdia)

Vall dels Tremolencs . En un espai geogràfic unitari, la vall dels Tremolencs, de recorregut no gaire llarg, podem observar les diverses comunitats vegetals, així com els canvis que la mà humana hi ha anat introduint al llarg dels segles.
El recorregut coincideix en part , encara que en sentit invers , al que hi te senyalitzat el Centre de Visitants de la Garriga , que pròpiament, comença al parc dels Pinetons, en direcció a la vall dels Tremolencs. Al llarg del recorregut ascendireu suaument des del fons de la vall fins als peus de la carena alterosa que la tanca, Puiggraciós.
Can Sunyer i can Boget sorprenen per la seva situació i el seu aïllament. Després, podreu fer parada i refrescar-vos a la font dels Tremolencs . (blog del Centre de Visitants de la Garriga)