Estació de Balenyà Goitallops Bauma dels Trabucaires Seva

Excursió amb molta història i patrimoni per visitar, però que la desídia i poca sensibilitat de les administracions i algun particular amb la pràctica excursionista , venen a dificultar. Uns detalls d'aquestes dificultats les trobem en els dos trams de carretera que cal fer , no hi ha ni a un costat ni a l'altra cap pas perquè passin els vianants sense risc . Els diversos elements d'interés històric no tenen cap senyalització ni interpretació . Per accedir a la Creu del Carlí , l'últim cop vam passar pel camí de ca l'Amat , ara ja han tancat el pas , i cal anar més amunt, tot voltant la propietat.
Malgrat tot , sortint de l'Estació de Balenyà passem per la Creu del Carlí , el Molí d'en Sors , pont d'en Gatus, Plaça de l'Everest 85 , Goitallops i el monument al gos caçador , el Pi Gros , Bauma dels Trabucaires , Pedró dels Mossos d'Esquadra , Església de Seva , El Riquer , i novament Sant Miquel de Balenyà.

Elements a destacar.

La Creu del Carlí
Ben a prop de la població osonenca de Seva i solitària al mig de la muntanya a l’extrem del Pla de Terrades, hi ha una creu monumental en record del soldat carlí mort el 23 d’agost de 1873 durant la tercera guerra carlina, Fernando Lanzuela.
La Creu de ferro forjada, d’aspecte misteriós i barroc, està aixecada sobre un monticle de pedres al costat dret del camí -vora d’unes torres d’alta tensió- i porta inscrit el nom del soldat mort. No sabem si la creu està feta en aquella època o posteriorment, ni tan sols si la mort del soldat va ser exactament en aquest indret però, el que resulta interessant és que amb la inclusió del topònim de la creu a l’últim mapa de l’Editorial Alpina “Montseny” podrà acostar-se més gent a veure un sorprenent monument que recorda uns greus successos en un paratge aïllat i oblidat. A diferència d’una altra creu recordatòria d’un dramàtic succés de la guerra carlina (la mort de cent deu lliberals de Vic) a Collformic el 1874 i visitada per molta gent, la Creu del Carlí fins ara només era coneguda pels veïns dels pobles del voltant i visita obligada de les caminades populars d’aquesta zona d’Osona. Esperem que poc a poc es vagi coneixent i sortint de l’oblit
( blog Indrets oblidats )

Molí i pont d'en Sors . El primer molí del Gurri es troba a l’indret on aquest riu, entra al terme de Taradell i és el molí dels Sorts, i el segon quan deixa el terme, el molí del Ral.
Del primer gairebé no en queden restes, car aquestes s’han anat degradant en els darrers decennis. Al poble de Taradell fins fa poc hi residia gent que hi havia nascut. El molí dels Sorts tenia aquest nom per formar part del gran domini del mas Sorts, antigament Mas dels Horts de Seva que comprenia els masos de Can Roca, Can Calvet i la Casanova d’en Burell (dins el terme de Seva), i el molí dels Sorts i Castanyola (ambdós de Taradell).
El pont que aquí recordem, que té de nom propi el de “Pont del molí dels Sors”, donava pas per sobre el Gurri a l’antic camí ral de Taradell a Seva. És un pont de dos arcs de desigual amplada, el gran sobre el curs del riu i el segon més enfilat i petit i ja dintre del terme de Seva. Abans era un camí molt fressat perquè era el camí ral de Taradell a Seva, camí per homes i besties de bast i el camí per anar del Sors de Seva al seu molí del Sors, ara escasses ruïnes. El Pont sembla obra del segle XVII. (del blog Taradell. com)

Bauma dels Trabucaires. Com dóna a entendre el seu nom, la història d’aquest bauma va lligada al bandolerisme. Els trabucaires la varen fer servir com un lloc segur on amagar-se després de les seves malifetes. Realment,és un bon amagatall, ja que, una vegada dintre, ningú no et pot veure i resulta inaccessible si es retira l’escala. Asseguts, podria amagar a unes dotzenes de persones. La història de la bauma va lligada a uns fets que varen succeir el 1845 i de resultes dels quals tenim, no gaire lluny d’aquí, un monument commemoratiu: la Pedra dels Trabucaires.

Pedra dels Trabucaires . “Diu la història que l’hivern de l’any 1845 va ser molt dur a les rodalies de Taradell, especialment el 25 de març. Era dimarts de Pasqua i el masover de Can Moreu, una casa de pagès situada a la quadra de Terrassola, va veure gent estranya a les afores de la masia veïna de Can Pere Sala i va posar en sobre avís als Mossos d’Esquadra.
Era l’època dels trabucaires i per les faldes del Montseny sovintejaven quadrilles de malfactors que malvivien després de la primera Guerra Carlina a base de segrestos i robaments i s’espavilaven contínuament per buscar un lloc on menjar i on dormir. Precisament feia just un mes, el 27 de febrer, una quadrilla havia assaltat a Tordera el carruatge que feia la ruta de Girona a Barcelona i havia fet tres presoners: En Massot de Darnius, en Roger de l’Empordà i en Bellver de Girona.
En rebre l’avís, quatre Mossos d’Esquadra van anar cap a la Masia. Després de picar fort la porta amb insistència es van veure atacats per una vintena de trabucaires armats que van sortir en estampida de la casa. En el creuament de tirs inicial els trabucaires van matar a dos mossos d’esquadra molt joves i novells, en Vernet i l’Isidre. Els mossos per contrapartida van matar un jove que no era un malfactor sinó que era precisament en Roger de l’Empordà, un dels tres presoners que havia estat utilitzat d’escut.Els trabucaires van fugir direcció a Can Moreu i just davant de les pedres murteres es van endinsar al bosc per anar a cercar el seu amagatall: una Bauma amagada al mig del bosc on només s’hi arribava mitjançant un pi esporgat. A la Bauma hi cabien ben be unes 12 o 14 persones. La quadrilla encara portava un noiet segrestat que es deia Massot de Darnius i va recollir el material amagat i van marxar ràpid cap a Creu de pedra, el Vilar del Bosc, Puiglagulla i cap al coll de Romegats.
Els dos mossos vius van fugir cap a Seva a avisar el sometent. Una bona colla de joves de Seva van començar la persecució dels bandolers a qui se’ls hi va ajuntar una altra colla de Taradell. Van pujar al bosc del Masó, van passar per davant de Can Pere Sala on van poder veure els tres morts i van seguir els bandolers fins a Sant Julià a on feren nit.
Malgrat que els trabucaires van poder escapar-se, va ser una sort fer nit a Sant Julià perquè al coll de Romagats els esperaven amb un emboscada molt ben preparada. Els bandolers van arribar a França on desprès de tallar les dues orelles del jove Darnius per demanar-ne el rescat el varen matar. Respecte al Bellver de Girona sembla que va ser el primer de morir, tenia 70 anys i el van abandonar al mig del Montseny, poc desprès d’haver-lo segrestat.
La història diu que a França en van detenir 17, tots amb la barretina catalana al cap, i el Tribunal Reial de Montpeller els va ajusticiar. Sembla que 4 d’ells van anar a la forca i la resta a la presó.
Com a testimoni de tota aquesta historia ens resten els espais que es poden visitar i que es troben al què abans era la Quadra de Terrassola, tot baixant cap a Sobrevia des del cim de Goitallops.
És una bonica caminada on encara es pot veure la Bauma dels Trabucaires, les restes de la Masia del Bosc del Masó, de Can Moreu i de Can Pere Sala, el paisatge de les pedres murteres i un monument que la Diputació de Barcelona va aixecar en record dels mossos i on podem llegir:
“25 de marzo MDCCCXLV. Cumpliendo con su deber y luchando contra los trabucaires murieron en este lugar los Mozos de Escuadra Isidro Pallarés y Juan Barnet”.
I que l'any 2015 han restaurat. ( blog Catalunya Subterrània )