Estació de Manlleu la Gleva Manlleu

Excursió que sortint i acabant a l'Estació de Manlleu de la R3 fa cami cap el Santuari de la Mare de Déu de la Gleva fent l'anada pel camí de Palau i la Creu de Mitja via, i la tornada a Manlleu pel Sender GR 210 camí vora el Ter.

Elements d'interes del Recorregut

Ermita de la Mare de Deu de Palau
L’ermita de Santa Maria de Palau està situada al nord del terme municipal de Gurb (Osona) i pertany a la parròquia de Sant Esteve de Granollers la Plana. Es troba en un punt entremig entre les poblacions de Manlleu, Vic i Sant Hipòlit de Voltregà i prop de l’antic camí ral que anava de Barcelona a Puigcerdà; precisament a uns centenars de metres de l’ermita es troba la “creu de mitjavia” que indicava que els viatgers es trobaven just a la meitat de distància en el recorregut de l’esmentat camí.

El nom de Palau d’una antiga vila rural, anomenada en els primitius documents de Palatio, indica, sens dubte, una antiga mansió senyorial que per la seva categoria va rebre el nom de palau. Sembla, per tant, que el lloc de Palau va ser una de les residències comtals del final del segle IX i principi del X”. Posteriorment va ser una pabordia formada per monjos del monestir de Ripoll que va tenir moments de gran importància i domini territorial que va anar perdent a partir del segle XIV fins extingir-se definitivament el 1835.

Actualment, l’església de Santa Maria de Palau és un edifici d’una sola nau, molt reformada. La marededéu de Palau, que es guarda en una masia propera, és una interessant imatge gòtica d’alabastre del segle XV en la qual la Mare de Déu és representada dempeus amb el nen Jesús al braç esquerre.

El primer diumenge de maig se celebra l’aplec de Palau. Antigament, la data establerta era la del quart diumenge de Quaresma . Fa uns anys que el jovent hi anava en gran nombre. La funció social d’aquesta trobada era evident. La Verge de Palau era invocada per les noies que cercaven marit. La corranda que es repetia indicava que eren de bon conformar:

“Mare de Déu de Palau,
doneu-me marit, si us plau;
sigui esguerrat i xacrós,
tan solament marit fos!”

Una altra versió de la mateixa oració adreçada a la Verge de l’ermita deia el següent:

“Marededéu de Palau,
doneu-me marit si us plau,
sigui lleig o coix,
mentre marit fos!”

Creu de Mitjavia
Camí de la Cerdanya:

Sembla ser que aquesta devia ser la segona via romana que, sortint de la ciutat pel nord, comunicava Osona amb la Cerdanya a través del Ripollès. Si bé hi ha molt poques troballes arqueològiques i documentals que en permetin afirmar amb certesa la seva existència (MOLAS, MD:1989:75), hi ha un monument que ens fa pensar tot el contrari. Entre el Mas Puigllonch i la Torre d'en Bosch, a prop de l'ermita de Palau, hi ha un indret anomenta la Creu de Mitjavia. Pel nom, podria correspondre fàcilment a un dels mil.lenaris anteriorment esmentats que marcaven les distàncies des de la ciutat més important. Aquest monument es va cristianitzar posteriorment: s'hi va instal.lar una creu que hi va romandre fins al 1936. En aquest moment seguint l'ambient anticlerical de l'època, uns veïns la van tirar a terra i s'hi va deixar només in situ la base del monument (CODINACHS, M.D.1988). L'any 1988 es va restaurar, donant-li l'aspecte actual.

Text extret del llibre: Un poble arrelat a la terra.

Santuari de la Gleva
La Mare de Déu de la Gleva és un santuari de les Masies de Voltregà, Voltreganes (Osona). L'edifici és una obra protegida com a bé cultural d'interès local. També designa el nom d'una imatge de la Mare de Déu trobada cap al segle XIII a les Masies de Voltregà (Osona). És el segon Santuari més important de Catalunya després del Santuari de Montserrat L'església segueix el model d'espai centralitzat, amb capelles al voltant, amb cúpula, ja iniciat per Josep Morató i Soler a l'església dels Dolors de Vic (1724-28) i utilitzada per Josep Morató i Sellés a l'església de l'Hospital de Vic (1748-1753).

A la façana principal s'hi accedeix a partir d'una gran escala amb dos cossos. El mur presenta a la planta baixa la porta d'ingrés i als seus laterals dues finestres rectangulars de reduïdes proporcions. A sobre d'aquestes dues finestres, s'obren dos balcons de tipologia rectangular i per rematar la façana un ull que se situa al damunt de la porta. Les finestres, els balcons i l'ull presenten decoracions d'esgrafiats als seus marcs, d'inspiració vegetal. La façana apareix rematada per una cornisa poc pronunciada que realitza un disseny simètric, coronada per cinc pinacles acabats en elements esfèrics.

Portal
Segueix el model del de Sant Felip Neri i del de la Capella de la Ciutadella de Barcelona. La porta, d'arc escarser, apareix flanquejada per dos parells de columnes que s'alcen sobre un alt sòcol i sostenen un entaulament molt treballat, amb un timpà curvilini que presenta un escut d'una imatge en alt relleu. Aquesta imatge representa la llegenda de la trobada de la Mare de Déu, protagonitzada per una escultura exempta de la mateixa, situada a la fornícula central. Tot el conjunt de la portada està emmarcat per una decoració en relleus de motius vegetals curvilinis.

Campanar
Es troba tocant l'absis, en una de les arestes de la nau. És de base quadrada i a sobre té dos cossos poligonals amb un cos intermedi que fa de transició. Unes motllures marquen els diferents pisos. Les obertures són petites finestres quadrangulars, excepte les superiors, on hi ha les campanes, que són grans i acaben en arc de mig punt. acaba amb una cornisa motllurada i la coberta té forma piramidal, a cinc aigües.

Cambril
Situat entre la sagristia i el campanar. És una habitació dividida en dos espais: una petita capella d'altar exempt i l'altre amb el tron de la Mare de Déu. El tron està cobert amb voltes esquifades d'arcs carpanells i les motllures i claus de volta estan daurades. Una finestra amb un vitrall il·lumina el cambril. Té dues portes d'accés oposades que comuniquen amb l'església, establint un circuit per venerar a la Mare de Déu. És un dels cambrils més importants del darrer barroc català. La imatge de la Mare de Déu és neoromànica.
Jacint Verdaguer va fer estada al santuari de la Gleva entre 1893-1895, després de la seva expulsió de l'entorn del marquès de Comillas.

Entre 1949 i 1952 Mn. Joan Colom va reconstruir la cova juntament amb l'arquitecte Cèsar Martinell, també historiador. De la reconstrucció cal destacar la consolidació del mosaic del paviment i la substitució de l'altar per un de nou.[

Informació de Viquipèdia