Estació de Núria - Queralbs (Camí dels Enginyers i Camí de Coma de Vaca) [17/09/2017]

Ruta des de l'Estació de Núria fins a Queralbs, passant per l'Alberg del Pic de l'Àliga, el Torrent de Fontnegra, el refugi forestal de les Pedrisses, el Collet de Guardiola, la Presó, la Mascleta, la Trona de Guardiola, i el refugi de Coma de Vaca en el primer tram (Camí dels Enginyers), i per les Marrades, el Pont de les Marrades, el Salt del Grill, el Prat de Gatillepes, la central hidroelèctrica de Daió, i la central hidroelèctrica de la Farga en el segon tram (Camí de Coma de Vaca), fent el trajecte només d'anada.

La ruta comença a l'Estació de Núria, després d'haver pujat des de Queralbs amb el primer cremallera. La nit anterior ha plogut, i només arribar al Santuari es fa evident que aquí a dalt, a més a més, també ha nevat. Les teulades estan ben enfarinades, i el camí s'alterna entre trams de neu verge i de gel cruixent sota les xiruques. Creuant la via, de seguida s'enfila el camí amb pendent pronunciat en direcció cap a l'Alberg del Pic de l'Àliga. Durant l'ascens, sovint es decideix caminar per la vora del camí cimentat, on la neu verge fa de coixí i les xiruques s'hi adhereixen molt millor que no pas en les capes invisibles de glaç que es troben sobre la part cimentada. De fet, durant bona part de la ruta s'opta per aquesta alternativa. A mig camí de l'ascens, la vista de la Vall de Núria tota nevada és espectacular. En arribar a l'Alberg del Pic de l'Àliga, es descansa una estona tot decidint quin camí és millor emprendre, tenint en compte que cal evitar baixades pronunciades per no relliscar com a conseqüència del gel. En aquest punt també es fa palès que el Camí dels Enginyers (part del GR 11-7), que és el recorregut que es busca, començava en un altre desviament just a l'Estació, passant pel Viacrucis, que hagués sigut molt més preferible pel que fa al pendent. Des de l'alberg, doncs, hi ha dos possibles camins per enganxar de nou el Camí dels Enginyers: el primer, el de la dreta, hi arriba de seguida mitjançant un descens força pronunciat; i el segon, el de l'esquerra, triga una mica més però és més segur. Per tant, es decideix continuar per la segona opció, la de l'esquerra. Cal dir també que a fora l'alberg hi ha una font per refrescar-se, tot i que la fred no ha convidat a fer-ho en aquest cas. Tot just reiniciada la ruta, es poden observar alguns isards tímids a la llunyania, tot saltant pel pendent nevat. Una mica més endavant, mentre es gaudeix del camí enfarinat de neu verge, també es troben cavalls. Amb compte, i just en aquest punt, es creua el Torrent de Fontnegra, que no porta massa aigua però esdevé complicat de travessar per la possibilitat de relliscades. A partir d'aquí, el camí continua per la Baga de la Coma del Clot, en una zona ombrívola que afavoreix una major presència de neu. La vista de l'Alberg del Pic de l'Àliga tot nevat, i amb les muntanyes de fons també nevades, és magnífica. La neu fresca que s'estén pendent amunt a l'esquerra sembla un mar d'escuma blanca. A mesura que el recorregut es va aproximant a la conjunció amb el Camí dels Enginyers, la vista de fons del Taga, una mica nevat al cim, però ni de bon tros tant com el terra que es trepitja, és cada cop més bonica; de fet, sembla molt més a la vora del que realment és. També en aquest punt es tornen a trobar més cavalls, aquest cop lluint l'espectacular color salvatge gràcies a l'impacte del sol. Finalment, pocs metres més endavant i custodiada per unes vaques indiferents, s'arriba a la intersecció amb el Camí dels Enginyers, el qual se seguirà a partir d'ara. El camí és senzill de seguir, i el primer punt d'interès que es troba és el refugi forestal de les Pedrisses, un refugi obert i ara poc cuidat, on es para per esmorzar i gaudir de les excel·lents vistes (entre elles, les muntanyes de Montserrat). Seguint el recorregut, es fa habitual la imatge d'un pendent binari, amb un tros nevat i l'altre ben sec. La imatge de moltes vaques pasturant per la part de solell, també. El camí segueix i arriba fins a la Trona de Castell Cervós, on fa gràcia una de les moltes vaques que treu el cap per un forat entre les roques. També des d'aquest punt s'observen el Balandrau i el Puig de Fontlletera ben nevats, en una imatge que corprèn. Resseguint la muntanya, es creua el Torrent de la Coma del Gispet i, a l'alçada de la Jaça Roja, l'entorn comença a ser més accidentat. El camí no presenta massa problemes fins que s'arriba prop del Torrent de la Balma, on uns ganxos clavats a les roques ajuden a superar un dels trams complicats. El recorregut baixa lleugerament fins arribar al Collet de Guardiola, on s'ofereix la vista del Balandrau com a recompensa. A partir d'aquí, el camí s'enfila una mica fins arribar a la Presó, on es troba una curiosa roca punxeguda que fa de fita. Aquests són els trams més accidentats del recorregut, i això es fa més evident just abans d'arribar al creuament del torrent que baixa pel Clot de Malinfern. En aquest punt hi ha disposats diversos cables d'acer per fer més fàcil la baixada; tanmateix, cal anar amb compte perquè els cables no ofereixen la màxima seguretat. Passat aquest tram complicat, el recorregut és més còmode i arriba fins la Mascleta, on el Balandrau, imponent, torna a fer acte de presència, i també fins la Trona de Guardiola, un mirador natural des d'on es poden observar la Serra del Catllar, les Borregues, i fins i tot el Gra de Fajol, en aquest cas tots ben nevats. Finalment, el Camí dels Enginyers acaba al refugi de Coma de Vaca, situat en una plana preciosa on convergeixen diversos rius, entre ells el Freser. En aquest punt, on també s'observa com es van desfent tres ninots de neu prou simpàtics, es decideix descansar una estona i fer un mos.

Es reemprèn la ruta en direcció a Queralbs, i per fer-ho es creua el Freser mitjançant un pont de ferro i, seguint el rètol que indica la direcció de Queralbs i Ribes de Freser, s'inicia el Camí de Coma de Vaca. A aquesta alçada, i després que ja hagi passat un temps des de la nevada i alguns excursionistes ja hagin trepitjat el mateix camí, la neu verge s'ha convertit en gel i força trams són complicats. Cal caminar amb molt de compte, evitar les plaques de gel, i procurar trepitjar sempre zones seques o amb neu encara verge. Enfilant amunt, el camí ofereix la vista de la vall entre el Torreneules i el Balandrau, observant, molt al fons, el Cap de la Gallina Pelada. A més a més, la mateixa vall escarpada mostra constantment els salts d'aigua del Freser. Després d'aquest tram més aviat plàcid pel que fa al desnivell, s'inicien les Marrades, un tram en ziga-zaga que en poc recorregut baixa força desnivell. Anant amb compte de no relliscar, s'arriba finalment al Pont de les Marrades, un altre pont de ferro que porta a l'altra banda del Freser. Resseguint les Gorges del Freser, el camí deixa la neu per donar pas al terra sec i a les fulles de l'imminent tardor. Un parell de quilòmetres més endavant, i després de passar per un tram sorprenent amb sostre de roques, s'arriba al Salt del Grill, un espectacular salt d'aigua d'uns 30 metres d'alçada que acaba desembocant al Freser. Paral·lel al Freser, doncs, el recorregut arriba fins al Prat de Gatillepes i, just després, apareix la central hidroelèctrica de Daió. Creuant de nou el Freser per un pont de fusta, es continua per la carretera habilitada per vehicles fins arribar a la central hidroelèctrica de la Farga. Finalment, en aquest punt se segueix, tan sols durant uns 500 metres, la carretera asfaltada que condueix a Queralbs, sempre vigilant els vehicles que hi circulen perquè la carretera és força estreta. La ruta acaba a l'aparcament de l'Estació de Queralbs, on s'ha deixat el cotxe inicialment.

Es tracta d'una ruta que gairebé només té desnivell negatiu, i que, per tant, pot carregar més els genolls. Alguns dels trams poden presentar dificultats tècniques, com ara la presència de ganxos i cables d'acer, o el fet de lliscar sobre alguna roca, sobretot si el camí està nevat o glaçat. Tot i això, si la quantitat de neu o glaç no és molt abundant (tal com ha passat en aquest cas), és fàcilment superable per algú habituat a aquest tipus d'excursions. Tampoc hi ha massa pèrdua pel que fa a la senyalització; el camí no ofereix massa alternatives, i els punts conflictius solen estar marcats. De totes maneres, disposar de mapa o GPS és molt més segur. El més important, però, són les magnífiques vistes que ofereix la ruta, tant de la Vall de Núria, com del Torreneules, el Balandrau i la Serra del Catllar. La neu ajuda a crear un paisatge diferent, però l'entorn ha de ser igual d'espectacular quan no n'hi ha. Una ruta absolutament recomanable.