Estació de Torelló Rocaprevera Puig Agut Estació de Manlleu

Itinerari per la comarca d'Osona que uneix dues Estacions de la linia de Rodalies R·3, passant a la vegada per dos santuaris que gaudeixen de molta devoció per aquestes contrades. Es pot fer en ambdos sentits però es mes planera i agradable , sortir de Torelló i acabar a Manlleu. També te talaies espectaculars sobre el paisatge de l'entorn.

Punts a destacar del recorregut

Santuari de Rocaprevera
El Santuari de la Mare de Déu de Rocaprevera és un conjunt religiós situat al Puig de les Tres Creus sobre la vila de Torelló en la comarca d'Osona. Originalment un oratori del segle xiii, ha estat reconstruïda tres vegades, com a capella romànica al segle xv i com a capella popular al segle xviii. El santuari actual, format per l'església i l'habitatge de l'ermità, és una obra noucentista de l'arquitecte Josep Maria Pericas i Morros.

L'aplec de Rocaprevera se celebra el tercer diumenge de setembre, considerat com una segona festa major.
Al segle xviii es trobava en estat ruïnós i la capella va ser enderrocada i construïda de nou per iniciativa popular. Les obres van durar entre 1780 i 1805.

L'arquitecte Josep M. Pericas va dictaminar greus deficiències en l'edifici i va proposar una nova reconstrucció. L'obra es va dur a terme entre 1923 i 1924. Durant la Guerra Civil Espanyola el temple es va utilitzar com a corral de bestiar i es va destruir la imatge de la Mare de Déu, els retaules i la decoració. Després de la guerra es va restaurar l'edifici, finalitzant el campanar projectat per Pericas.

Etimologia
Localment s'anomena Rocapervera per deformació popular. Existeixen dues versions versemblants per explicar l'origen del nom Rocaprevera. El campanar del segle xv tenia la inscripció "Oratori fet en MCCLXXXIV a cost de mossèn març de Roca prevera". D'aquesta forma el nom es referiria al prevere Roca. Segons una altra interpretació, el nom prové de la roca on creixia l'arbre pebrer (Schinus molle), significant «roca pebrera

Arquitectura
És un temple de planta de creu amb capçalera semicircular i campanar adossat, de planta quadrada al primer nivell i circular al segon, amb obertures de mig punt. A la base de l'absis hi ha un recobriment de carreus de pedra ben tallats i polits, i està coronat per unes filades d'arcades amb vitralls i una sanefa imitant les dents de serra. Té un creuer amb cimbori, a l'exterior quadrat, cobert amb una teulada de ceràmica verda.

Puig de les Tres Creus
l Puig de les Tres Creus és una obra de Torelló (Osona) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
S'accedeix al puig de les tres creus per un camí tortuós que coincideix en part amb el Via Crucis que surt del santuari de Rocaprevera. El cim del turó és totalment aplanat i s'ha construït una terrassa de lloses de pedra. El perfil té una barana de pilons de pedra que sustenten un passamà de ferro. A la banda est hi ha les tres creus sobre una base d'obra. La creu central és la més gran que les altres. És una representació del Calvari, amb Jesús al centre i els dos lladres a cada banda. Les creus són de ferro i tenen una base de pedra picada amb una columna i un capitell poligonal. Les creus són gregues amb un cercle que uneix les aspes.

En el paviment hi ha representada la rosa dels vents i marca la situació dels pobles i cims propers.

Història
Sembla que ja abans del 1686 hi havia tres creus de fusta en aquest mateix indret. Aquí s'hi celebrava el trobament de la Santa Creu el 3 de maig. Es feia un via crucis que sortia de l'església de Sant Feliu fins a arribar aquest cim. Després van passar a fer una processó amb cants de lletanies.

El 1736 es va fer una reparació de les creus, que al ser de fusta es malmetien amb facilitat.
A principis del segle XX la creu principal era de fusta i les altres eren de ferro i sobre una columna d'obra.
L'any 1913 es celebraren les festes constantinianes i es col·locaren les noves creus que es van pagar amb una subscripció popular.

Santuari de Puig Agut
Santuari de Puig-agut és un santuari d'estil neogòtic de Manlleu (Osona) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Va ser el primer santuari dedicat al Sagrat Cor de Jesús. Ramon Madirolas va promoure la construcció del santuari de Puig-agut acabat l'any 1886. Actualment hi ha una escola fundada l'any 1972 a Manlleu anomenada CEIP Puig-Agut.

Descripció
És una ermita dedicada al Sagrat Cor de Jesús, a la Verge de Lurdes i a sant Josep. Està situada dalt d'un turó de marges de 696 metres d'altitud, el punt més alt del terme de Manlleu. L'edifici és de planta de creu grega; per bé que els braços verticals no són gaire prolongats formant (amb voltes per aresta) dues capelles: la de la dreta dedicada a Sant Josep i la de l'esquerra a la Verge. Al creuer s'hi eleven uns arcs en forma d'ogiva, i damunt petxines s'erigeix una cúpula prismàtica als murs de la qual s'hi obren finestres ogivals decorades amb vitralls. Exteriorment la cúpula és coberta per una piràmide ortogonal. Als peus de l'església s'hi situa el cor. La façana es troba orientada a migdia i presenta decoracions amb arquets cecs distribuïts de forma graonada, una rosassa amb vitrall i un portal rectangular. Els braços de la creu són coberts a dues vessants i decorats amb pinacles.[4] Les parets exterior són ornamentades amb simulació de carreus i pedres cantoneres.

Història
L'edifici el va projectar l'arquitecte agost Font entre els anys 1883 i 1886 a instàncies del pietós Ramon Madiroles i Codina, hereu d'un mas situat en terme de Manlleu a poca distància de l'ermita. El 18 de febrer de 1886 va ser beneït pel bisbe Morgades. Segons una nota de l'interior de l'església, aquest fou el primer temple expiatori dedicat al Sagrat Cor a l'Estat.

El fundador va tenir cura de mantenir-ne la tradició mitjançant el butlletí "El faro de Puig-agut". La primera època va arribar fins a finals de la dècada de 1910 i era una elaboració personal del promotor de Puig-agut, Ramon Madirolas i Codina. Després de la Guerra Civil, el santuari va passar per un llarg procés de reconstrucció després de resultar molt afectat per l'acció anticlerical del període de confrontació bèl·lica. Aleshores, l'administrador Lluís Masoliver i col·laboradors, van emprendre la pacient labor de recuperar l'esperit i empenta de Madirolas. Una d’aquestes tasques fou la de publicar, de nou, "El Far de Puig-agut". Amb tècniques molt rudimentàries, com el ciclostil, Masoliver difonia fulls solts amb la informació corresponent. La mort de Lluís Masoliver, l'any 1983, va deixar orfes al butlletí i el grup humà de Puig-agut. Xavier Valls, que ja duia força anys implicat en el col·lectiu, va assumir el paper d’administrador del santuari i Francesc d’A. Pujol va fer-ho amb el butlletí. D’aquesta manera, s’encetava una nova època, la tercera, que encara perdura. Després de Pujol, fins al present, ha estat Àlex Roca qui ha actuat de coordinador de la publicació.

Informació de Viquipèdia.