Estació de Vic Sant Andreu Sant Roc Creu de Gurb Vic

Excursió que sortint i acabant a l'estació de Vic de Rodalies R3 fa camí cap a la Creu de Gurb (100 cims de la FEEC) passant per la zona esportiva de Vic, creuar els vials de la C-17 i la C-25, i continuar fins a Sant Andreu de Gurb, creuar el torrent de Sitjar i seguir per l'ermita de Sant Roc, entrar a la zona de les Margues Grisses que juntament amb la zona boscosa ja no deixarem fins assolir el Cim de la Creu i Castell de Gurb, cim molt panoràmic sobre les Planes i Serres de l'entorn, però que avui no hem pogut gaudir, ja que tota la Plana romania sota un mar de boires.
Iniciem la baixada per l'altre vessant més dreta i erosionada, ja que bona part d'ella no està protegida per massa forestal. Passem pel Romeu i Vilafreser, seguim un tram del Rec de l'Esperança, entrem novament a l'àrea urbana de Vic i acabem la ruta de nou a l'Estació.

Sant Andreu de Gurb és una església amb elements romànics i neoclàssics situada al municipi de Gurb.
És la parròquia més gran de les quatre que hi ha al terme municipal de Gurb. Està situada al peu mateix del característic turó del castell de Gurb, a 563 m d'altitud. Aquesta església apareix documentada l'any 942 i devia pertànyer primerament als senyors del castell, els vicaris comtals de la família dels Gurb-Queralt, però des del seu inici exercí com a parroquial.
Església molt reformada al llarg dels segles, pel que presenta unes formes molt heterogènies, cada una d'elles vinculada a un sistema constructiu i a una època.
En general té planta de creu llatina amb un absis semicircular a la capçalera i la façana adossada a una de les naus laterals, totalment neoclàssica.
Presenta una torre de defensa inserida als murs del campanar i l'església.
Història
L'edifici actual data del segle XII, aprofitant de l'anterior només el campanar preromànic, molt probablement del segle X. L'exterior de l'absis està molt ben conservat. Està format de carreus de pedra sorrenca, ben tallats i disposats ordenadament en filades uniformes. Està il·luminat per una finestra amb un fris emmotllurat. La coberta de la nau es va refer posteriorment amb una volta apuntada i reforçada per uns tímids arcs torals.
Durant els segles XVII i XVIII l'església sofrí importants modificacions: les obertures per les capelles laterals i la sagristia; també la portada que es vestí amb pedra noble a l'estil neoclàssic. Tot l'interior fou decorat amb pilastres i cornises d'execució molt correcta i que confereixen a l'església un aspecte totalment unitari.
L'any 1993 es va retornar a l'absis, al seu lloc originari, els fragments que quedaven de l'altar barroc destruït durant la guerra civil.

Ermita de Sant Roc és una església eclèctica de Gurb (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Edifici religiós. Capella de planta de nau única amb l'absis orientat a llevant. A la part nord hi ha una capella lateral. La façana està decorada amb motllures que dibuixen formes semicirculars i volutes. El portal és d'arc de mig punt i al damunt hi ha un trencaaigües de forma triangular. Es culmina la façana amb un petit campanaret d'espadanya, el qual encara conserva la campana i dos pinacles a l'extrem de cada vessant del teulat. La capella no té absis. S'il·lumina per les finestres dels murs laterals i l'òcul de la façana.
És construïda amb pedra i morter i la part de la façana és arrebossada i pintada. L'estat de conservació és mitjà.
Història
L'ermita de Sant Roc està situada dalt d'un turó de marges des del qual es divisa la Plana. Es tracta d'una església votiva dedicada a Sant Roc amb motiu de la pesta.
La varen fer construir els propietaris dels masos veïns, els Puig i els Saits, i foren ajudats també per altres masos de les rodalies.Està decorada amb uns medallons pintats per la ilustradora Pilarin Bayés

El castell de Gurb està situat al centre (841 m) del municipi de Gurb, al cim del característic turó conegut pel seu nom homònim, i s'alça darrere mateix de la vella església parroquial de Sant Andreu (563 m). Està coronat per una gran creu de ferro. és un edifici de Gurb (Osona) declarat bé cultural d'interès nacional.

Descripció
Queden només les bases dels murs, d'una torre i de la cisterna dalt del cim conegut com a castell de Gurb. Restes del castell, d'una torre circular, fragments de muralla i corredor i l'arrencament d'un arc. Situat a 845 m sobre nivell del mar i a 300 m sobre el nivell de la Plana. Avui el cim és senyat amb una creu de ferro.

Història
La història de Gurb comença amb la història del castell. La documentació vigatana fa esment del castrum Gorbi o Gurbi a partir del 886. Des de l'any 942, el castell consta en poder del vicari o governador comtal Ansulf, que actuà entre els anys 942 i el 990, i va comprar alous del terme al comte Borrell els anys 961 i 972, per ampliar el patrimoni familiar. Després passà a una branca dels Queralt.

Apareix esmentat ja a partir del 886 com a "castrum Gorbi". La dinastia del senyor del castell de Gurb és força coneguda, ja que es tracta de la mateixa família que va conquerir el castell de Queralt als límits del bisbat amb Tarragona i altres territoris d'aquelles contrades, i de la que deriven els llinatges dels Cervelló i els Queralt.
Hi ha documentada una capella al castell, dedicada a Sant Esteve (1273), que el 1321 tenia capellà propi. Cap al segle XV probablement va ser abandonat com habitatge.
Després de la seva ruïna pràcticament des del segle XIV, en una excavació del 1968 feta per un grup de gent de Gurb hi aparegué la base d'una gran torre circular, fragments de muralla, els inicis d'un arc i la cisterna. També es van trobar les restes de la capella de Sant Esteve, que al segle XIV tenia capellà i benefici propi.

Informació extreta de Viquipèdia