Estació del Papiol Puig Madrona La Salut Les Escletxes

Excursió del Papiol a Puig Madrona
Aquest cim es troba situat a l’extrem de ponent de la serra de Collserola, separant les comarques del Baix Llobregat i la del Vallès Occidental. Les aigües meridionals van a parar directament al Llobregat, mentre que les del nord i ponent també ho fan, a través de la riera de Batzac. A llevant les aigües marxen cap a la riera de Rubí i també al Llobregat.
L’excursió és curta, senzilla i fàcil per un terreny de llicorelles (pissarres) i argiles, formades per sediments que recobreixen algunes antigues roques eruptives que hi ha per tota la serralada. La vegetació és la típica de la mediterrània i la ruta pràcticament es desenvolupa per pista forestal.
Interessant recorregut per la seva vegetació típica mediterrània. Des del cim gaire bé no podrem veure res del que hi ha a llevant, però cap al nord tindrem bones vistes sobre Sant Llorenç del Munt, Montserrat i tota la plana del Vallès, amb les seves viles i comunicacions. Al sud, la serra de Collserola i tota la plana i delta del Llobregat, mentre que cap a ponent veurem el massissos del Garraf i de l’Ordal i bona part de les viles riberenques al Llobregat.
El clima és Mediterrani, molt influenciat per la marinada i força temperat. Terreny humit on no hi sol glaçar mai i amb forta xafogor a l’estiu. La vegetació també és típica de la mediterrània amb abundor de pi i alzines.
El Puig Madrona és un cim de 341 msnm ubicat entre els municipis del Papiol i Sant Cugat del Vallès, dins la serra de Collserola. A la part més alta hi ha una torre de vigilància d'incendis de 16 metres d'alçada, i al seu peu hi ha l'ermita de la Salut i el vèrtex geodèsic 286123001. A més es tenen coneixements d'un poblat ibèric a dalt del turó. Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.

Ermita de la Salut
L'Ermita de la Salut és una església ubicada a la serra de Collserola vora el Puig Madrona, al municipi del Papiol, que està protegida com a bé cultural d'interès local. Els vilatans del Papiol hi celebren un aplec el segon diumenge de setembre. També cada 12 d'octubre els ciutadans de Valldoreix hi celebren el seu Aplec.
Consta d'un edifici d'una sola nau, amb una part preromànica de cap al segle X que abasta les dues terceres parts de ponent de la nau i que se suposa que devia estar coberta amb encavallades de fusta. La coberta és de volta de canó sostinguda per diversos arcs torals. D'aquesta fase és la finestra geminada de la façana de ponent i la finestra esqueixada senzilla del costat de la porta. L'absis i les absidioles, semicirculars i amb decoració llombarda, són romàniques del segle XI, del mateix moment en què s'allargà la nau i es cobrí amb volta de canó amb arcs torals i s'hi afegiren els contraforts.

La porta d'accés, situada a migdia, és més tardana, possiblement de finals del segle XII, i està resolta amb dos arcs dovellats i un timpà llis. És romànica però se suposa que s'obre al mateix lloc que s'obria la porta original del temple preromànic. Les parets de l'antiga construcció preromànica eren més primes i foren reformades interiorment a la reforma romànica. Els pocs elements conservats d'època preromànica (a part de l'estructura de la planta) són dues finestres, una doble separada per una petita columna de capitell corinti i una altra finestra que va quedar mig tapada per haver-s'hi afegit posteriorment un petit contrafort que en tapa just la meitat.

La seva existència, com a parròquia, està documentada des finals del segle IX (1060), dedicada a Santa Eulàlia de Mèrida, però el 1315 es va traslladar la parròquia i la dedicació a la capella del castell del Papiol, quedant l'ermita dedicada a Sant Pere fins que el 1717 es canvià per la Mare de Déu de la Salut. Galceran Despapiol (senyor del lloc i del castell) autoritzà el trasllat de la parròquia al nucli habitat que s'havia format vora el castell. Llavors l'antic edifici va romandre com a capella rural sota l'advocació de Sant Pere de Madrona i al s. XVIII fou dedicat a la Verge de la Salut com a santuari Fou restaurada pel Servei de Conservació i Catalogació de Monuments de la Diputació.

Les Escletxes
Les Escletxes al municipi del Papiol són unes esquerdes naturals de certa espectacularitat situades a la serra de Collserola vora el Puig Madrona.
Obertes en un massís rocós mesozoic, han sigut ocasionades per l'assentament damunt un terreny argilós i estovat per filtracions naturals.
Tenien renom internacional, però foren gairebé destruïdes els anys cinquanta, en fer ciment de la seva pedra, malgrat l'oposició de l'ajuntament. Algunes d'elles són actualment visitables pel seu interior. No cal anar sempre lluny per veure accidents geólogics dignes de ser tinguts en compte. Dins làrea de Collserola i en el munitipi del Papiol, Baix Llobregat, s´hi troben les famoses esquerdes conegudes com les escletxes de Papiol. No son altra cosa que desplaçaments naturals de les capes superiors del sòl com a resultat d'un lliscament dels materials calcaris sobre una base argilosa. Com a resultata final, formen passadissos d'uns vuitanta metres de longitud i una profunditat entre sis i deu metres. A mes de ser un curios fènomen digne de ser estudiat, la visita amb nens desde 8 o 10 anys será una forma divertida de prende contacte amb esdeveniments pocs freqüents a la muntanya. Es trova a la mateixa sortida est del poble de Papiol passat el cementiri municipal i el cotxe et deixa practicament a l'entrada de les escletxes.
Antigament l'area d'aquesta zona era molt mes extensa, però l'explotació d'una pedrera per fer ciment i la pressió urbana de l'entorn van deteriorant el conjunt, el qual fa preveure que dels set o vuit passadissos longitudinals que hi havien en un principi, dels que actualmente en queden la meitat, en un temps poc llunyà el destí d'aquesta reliquia geológica acabara desapareixent. A fin d'orientar en aquest laberint espeleològic s'ha posat nom a les esquerdes. La Figuera, La Rambla, la Mariana, la Zig Zag, etc. segons croquis del C.E. Terrassa l'any 1987.
Cal posar atenció en entrar-hi perquè dins d'aquestes escletxes sovint s'hi practica l'escalada, principalment a la Rambla que és la que presenta millors possibilitats tant per l'amplada com per l'alçada. Per entrar-hi a peu pla són factibles quatre esquerdes o escletxes. Per una exploració més completa farà falta material i cordes.
Jaume Suñol (CEB)

Informació de Viquipèdia