Estació Sta Perpètua La Florida Mas Rampinyo Sta Perpètua

Excursió que sortint de l'estació de santa Perpètua de Mogoda la Florida de la R3 fa un recorregut circular per l'últim nucli rural i verd del Vallès a tocar de Barcelona. Es una zona rural completament envoltada i quasi trinxada per grans vials, ferroviaris, autopistes , carreteres, poligons industrials, urbanitzacions que l'ofeguen i que son ben presents al llarg de tot el recorregut, però que malgrat tot encara conserva paratges ben atractius.

Elements d'interes del recorregut

Santa Perpètua es un municipi del Vallès Occidental, L'actual terme municipal de Santa Perpètua de Mogoda és el resultat de la unió dels pobles de Santa Maria l'Antiga i Santa Perpètua de Mogoda l'any 1847, fruit de la reordenació administrativa impulsada per l'administració central de l'Estat que va agregar aquells pobles de poca població als seus veïns més grans.

Tant a Santa Perpètua com a Santa Maria l'antiga es conserven importants restes de viles romanes.

A sobre de les pedres i la cultura romana va construir-se al llarg dels segles X-XII la Santa Perpètua medieval, el nucli de la qual és l'actual barriada de Mogoda, als peus de la riera de Caldes. Allà s'aixecà el castell de Mogoda.

La primera referència escrita de Mogoda data de l'any 990 i pel que fa a Santiga del 983. Des de llavors, al voltant de les sagreres de les esglésies de Santa Perpètua s'han desenvolupat els dos nuclis de població, amb més èxit pel que fa al de Santa Perpètua, ja que a partir del segle XVIII crea al seu voltant una xarxa urbana, origen de l'actual nucli. Santiga, però, mantingué el seu aspecte definit per una plaça amb el safareig, el castell i les cases adossades dels treballadors i l'església, que encara avui en dia es pot observar. Durant el període medieval, nasqueren els més de 30 masos i masies localitzats al terme municipal.

Un dels fets històrics esdevinguts al terme és una batalla dins de la Guerra del Francès el 1810 esdevinguda entre Santa Perpètua i Mollet, que perderen els francesos .El 1857 Claudi Arañó (industrial barceloní i membre del Foment del Treball) instal·là un vapor tèxtil als afores del poble. Fou l'inici de l'establiment d'indústries a Santa Perpètua i del creixement urbà.[8] El segle XX multiplicaria aquest fenomen en crear-se nous polígons industrials que provoquen un augment accelerat de població, molta d'ella d'origen immigrant, bàsicament espanyola. Al segle XXI continua la mateixa inèrcia, aquest cop amb immigrants de fora de l'estat espanyol.

Barri de la Florida
No es pot permetre que un barri com la Florida tingui pals propis del tercer món i que impedeixi la gent amb mobilitat reduïda poder passejar i desplaçar-se amb comoditat i seguretat. D’altra banda també cal reivindicar millores en la neteja urbana a la Florida, la ampliació dels serveis al segon CAP, el comerç de proximitat al barri i les places d’escola pública.
Com era el barri?
Era com un poble i hi havia més convivència entre els veïns. Ara, la societat és més individualista i els nens han deixat de jugar als carrers com ho feien abans. Hem de treballar per recuperar els carrers del barri i fomentar la convivència. Una de les propostes en la qual treballem és el programa Imagina’t entre rieres, un espai de participació ciutadana on els veïns poden fir de quina manera els hi agradaria que fos el barri entre les rieres seca i de Caldes. Encara estem dissenyant com farem tot aquest espai de participació però el volem endegar el proper any.
Com t’ho imagines tu, viure entre rieres?
Amb un espai de vianants i sense la R3. Recuperar tot aquest espai en benefici del ciutadà seria com jo m’ho imagino.
Com s’hi viu ara a la Florida?
És un barri molt amigable, tothom es coneix i s’hi viu molt bé. Hi ha qualitat de vida i a la Florida tenim el millor Centre Cívic de Santa Perpètua, no només per la seva fantàstica ubicació sinó per tots els serveis que ofereix.
Es diu que la Florida va ser dels primers barris residencials del país.
Hi ha veus que diuen que va ser el primer d’Espanya i d’altres dels primers. Sigui com sigui, la Florida és un barri singular. Hi ha cases que són autèntiques meravelles arquitectòniques. Urbanísticament també és un barri molt característic i cal recuperar aquest orgull de ser de la Florida, donar a conèixer el barri i realçar el seu interès.

Castell de can Taió
El Castell de Can Taió és un veritable capritx de Miquel Gomis i Güell, el seu propietari. Contagiat pel romanticisme del segle XIX, Gomis va decidir construir un castell com els antics, i la seva construcció es va allargar fins a 1929.

La guia excursionista El Rodal de Sabadell (1936) escrita per Josep Rossell descriu el Castell de Can Taiò com “una construcció moderna i per bé que és un recull d’imitacions dels monuments catalans més famosos, és interessant resseguir-lo i estudiar-ne la seva significació evocadora. La porta d’entrada és còpia fidel de la de Poblet i les muralles són fragments de la cité de Carcassona; una part lateral de l’edifici és igual a la bonica façana gòtica de la galeria de la Generalitat i algunes portalades i finestrals són reproduccions d’altres joies arquitectòniques de diferents llocs. Tot plegat és un edifici grandiós, ric en detalls i de costosa execució i molt vistós”. Aquest edifici eclèctic però inhòspit, sembla ser que només tenia una cambra de bany i no tenia ni calefacció ni aigua calenta.

La finca sobre la qual es va construir el castell té el seu origen en el segle XVIII i tenia dues construccions, una coneguda com a casa Miró sobre la qual s’edificaria el castell i can Taió, la del masover que donaria el nom a la finca i a l’actual barri en el qual està integrada.

Durant la guerra civil va ser ocupat primer per efectius del partit independentista Estat Català que va ser desallotjat a trets pel “Batallón de la Muerte” de CNT-FAI que formava part de les milícies internacionals. A finals de la guerra, la Generalitat va estudiar la possibilitat de crear un camp de concentració entre els seus murs.

La fi de la guerra va retornar la propietat a mans dels Gomis que van malvendre l’edifici a la Junta Provincial de Menores. Amb la democràcia passàa mans de la Generalitat que té hi un centre de protecció de menors.

L’espai natural del Parc de La Llacuna de Can Duran de Montcada
Fa unes setmanes, us vaig presentar la Llacuna de Can Duran situada al barri de Mas Rampinyo de Montcada i Reixac. En aquesta ocasió, fem una visita al Parc de la Llacuna o del Guru-Gú, que esta situat en un costat de la Llacuna , amb una extensió molt gran, mes de 55.000 metres quadrats, forma part dels jardins de l’antiga finca i altres terrenys de les rodalies, delimita amb la mateixa Llacuna , el torrent, la carretera a Ripollet i fins el camp. Es bàsicament un terreny planer, no esta gaire enjardinat, tot el contrari, hi han zones obertes que la vegetació neix lliurament.Trobarem plàtans centenaris, que en dos llocs diferenciats formen com uns cercles entre ells amb explanades interiors. El recorregut per aquest Parc, es apte per a gent amb cadira de rodes, amb accessibilitat còmoda per pràcticament tot el recinte. Bancs i seients de fusta o pedra hi han per les rodalies de la Llacuna, a la resta no ni han gaires. Alguna resta d’escales, murs, enrajolats al terra i una capella sense imatges, podrem veure encara de l’antiga finca. Trobarem alguna font d’aigua de xarxa publica i un quiosc a l’entrada principal on podrem comprar entrepans, pastes dolses, begudes … Aquest lloc, en el seu moment va estar amenaçat amb el creixement de blocs de pisos de les rodalies a principis de la dècada del 2000, l’Avinguda d’Europa fa de fre o barrera de contenció a l’expansió de nous edificis. Si no el coneixeu, val la pena a l’estar a prop de Barcelona, fer un tom per aquest espai Natural. Per conèixer com va ser inaugurat aquest Parc Text i Fotografies : Ramon Solé

El Parc de la Llacuna, amb una llacuna d'important valor ecològic, disposa de 55.231,36 m2, als quals cal afegir prop de 40.000 m2 del Pla Parcial del Martinet, que prolonguen el parc fins a Ripollet.

Aquest espai d'alt valor ambiental i paisatgístic es compagina amb zones per al lleure de la població i itineraris mediambientals amb un objectiu educatiu. Per tal que la ciutadania pugui gaudir del parc, s'ha habilitat un camí que fa la funció de distribuïdor i mirador.

En tots els espais s'utilitzen espècies vegetals autòctones, que requereixen de poc rec i permeten donar a conèixer als usuaris del parc les seves característiques i les raons de la seva importància. En total, s'hi han plantat uns 2.000 arbres i vegetació variada.

Al Parc s'hi han instal·lat observatoris i miradors en llocs estratègics, amb pannells informatius, per poder observar la dinàmica de la llacuna natural. També s'hi ha col·locat una plataforma que possibilitarà l'accés puntual a un recorregut restringit vers la vora de la llacuna.

Informació de Viquipedia