Estaña - Ermita de Sta Sofia - Caserras del Castillo - Lagunas de Estaña - Ermita de San Esteban - Estaña

Quan mesos enrere vàrem dur a terme la ruta pel paratge de Les Roques de Finestres (conegudes com ‘La Muralla China’), ens havíem assabentat de l’existència d’un altre lloc relativament proper i força singular, format per un conjunt d’estanys d’origen càrstic i conegut com “Las Lagunas de Estaña”.
En fi, una bona excusa per tornar a programar una altra passejada per aquesta sorprenent zona catalanoparlant de la comarca aragonesa de la Baixa Ribagorça. A més a més, la ruta de les Llacunes d’Estanya ens permetrà arribar fins a Casserres del Castell (poble que fou abandonat degut a la construcció del pantà de Canelles l’any 1960) i visitar les ermites d’origen romànic de Santa Sofia i Sant Esteve.
Per arribar al punt d'inici de la sortida, vàrem agafar la N-230, carretera que surt de Lleida direcció Vielha. Passat el port de Saganta i al mig d’una llarguíssima resta, trobarem a la dreta la cruïlla de la N-230 amb HU-V-9301, una carretera en molt bon estat que porta al poble d’Estopanyà (Estopiñan del Castillo). Al cap d’una mica més de 2,5 kms, a mà esquerra, surt la pista asfaltada que va cap a Estanya/Estaña, lloc on vàrem aparcar el cotxe i des d’on vàrem iniciar l’excursió.
Així doncs, vàrem iniciar el recorregut tot sortint d’Estanya per la mateixa pista asfaltada amb la que hi havíem accedit. En poc més de 300 metres, al peu del poble, trobàvem un plafó informatiu de les Llacunes i un pal indicador assenyalant Casserres del Castell/Balsas de Estaña.
Al cap d’uns 100 metres però, deixàvem el PR-HU 45 (pista que uneix Estanya amb Casserres del Castell) i ens desviàvem a l’esquerra seguint un camí que, després de vorejar uns camps de conreu, ens permetia arribar fins l’Estany de Dalt/Estanque de Arriba (2 ha de superfície d’inundació).
Una volta gairebé completa per la riba de l’estany i tornàvem al PR-HU 45 que es dirigia cap a Casserres del Castell. Una vegada a la pista però, reculàvem uns metres per atansar-nos a un mirador interpretatiu dels aiguamolls situat en una zona de carrasca entre l’Estany de Dalt/Estanque de Arriba i l'Estany Gran de Baix/Estanque Grande de Abajo.
Tornàvem al PR-HU 45 i, direcció a Casserres, la seguíem durant uns 2,3 kms fins arribar a una altra cruïlla de pistes. En aquest punt tornàvem a trobar un plafó informatiu amb la història de Casserres del Castell i un pal indicador assenyalant Estaña (d’on veníem)/Casserres del Castell/Estopiñan-Finestres/Balsas de Estaña.
Deixem la pista que es dirigia cap a Casserres del Castell i ens desviem a l’esquerra tot seguint una altra pista que, vorejant el barranc de Revoll, baixa cap al poble d’Entença/Antenza i passa a tocar de l’ermita d’origen romànic de Santa Sofia (s. XIII).
Tot i l’estat de deixadesa en què es troba el seu interior, és l’única de les tres ermites de Casserres del Castell que es manté dempeus. S’explica que déu la seva advocació (inusual a la zona), al desig d’algun cavaller o pelegrí del contorn que va voler deixar constància de la seva visita a la catedral de Santa Sofia d’Istanbul.
Continuem endavant tot seguint el PR-HU-202, un sender senyalitzat que surt a tocar de l’ermita de Santa Sofia i que, després de creuar el barranc de Revoll per la zona de la ‘Balsa de Revoll’ (aljub excavat a la roca destinat a recollir l'aigua que capta la placa rocosa), condueix a Casserres del Castell.
Arribats a Casserres del Castell ens trobem davant d’un dels exemples més cridaners de pobles deshabitats dins de la província d'Osca; i és que en les primeres dècades del passat segle XX va arribar a tenir prop d'un miler d'habitants. La construcció però, de l'embassament de Canelles (any 1960), va fer que les seva gent haguessin d'abandonar el poble i emigrar a altres llocs.
Actualment Casserres es troba en un estat de ruïna gairebé total i és una autèntica odissea passejar pels seus carrers plens d'enderrocs. A la part alta encara s’hi poden trobar les restes de l’església d’origen romànic de Santa María (s. XII) i, per damunt seu, encimbellada dalt del turó, podem arribar-nos fins la torre campanar, símbol i emblema dels habitants de Casserres.
Sortim de Casserres per la pista que, direcció oest, es dirigeix cap a Estanya i en poc més d’1 km tornem a ser a la cruïlla en la que ens havíem desviat per anar cap a l’ermita de Santa Sofia. Ara però, ens desviem en sentit contrari seguint les indicacions del pal que ens assenyala Estopiñan-Finestres/Balsas de Estaña.
Seguim direcció sud per un camí que comença per un tram suau però, que ben aviat va perdent altura i que, al cap d’1,5 km, enllaça amb la pista que ve d’Estopanyà/Estopiñan i es dirigeix cap a Finestres.
Deixem a l’esquerra la pista de Finestres i continuem endavant uns 200 metres més, moment en què a la nostra dreta trobem una sendera que, entre boixos, roures i ginebres i en poc més d’1 km, ens permet arribar a la riba de l'Estany Gran de Baix/Estanque Grande de Abajo. (16,3 ha).
Vorejant la que sens dubte és la llacuna més gran de tot l’aiguamoll, tornem a trobar un camí que condueix cap al poble d’Estanya.
Una mica més endavant ens desviem a l’esquerra per atansar-nos a la zona de l'Estany Petit de Baix/Estanque Pequeño de Abajo (0.8 ha), coberta completament pel canyissar.
Continuem altra vegada pel camí que porta a Estanya, trobem l'observatori ornitològic instal·lat sobre l'Estany Gran de Baix. Des d’aquí podem contemplar l’Estany Gran, que en temps de sequera acaba dividit en dos sectors, i gràcies a un panell informatiu que hi ha a l’interior, tractar de reconèixer l'avifauna que acudeix fins a l'aiguamoll.
Deixem enrere l’observatori i continuem direcció a Estanya fins que, uns 400 metres més endavant, trobem un altre camí a l’esquerra. Seguint aquest camí sempre en direcció sud-est, anirem vorejant un petit turó en el cim del qual s’hi troba l’ermita d’origen romànic de Sant Esteve/San Esteban (finals s. XI).
Des de l’ermita, situada en el costat sud d'un lloc documentat històricament com Cabestany (encara hi queden restes d’un castell medieval), magnífiques vistes de l’entorn amb els estanys Petit i Gran i la silueta del Montsec al fons.
Baixem del turó direcció sud-oest, anant improvisant pel mig de la vegetació, per aconseguir tornar al camí d’Estanya que havíem abandonat per dirigir-nos cap a l’ermita de Sant Esteve.
Una altra vegada al camí, arribàvem a la bifurcació amb el PR-HU 45 (que deixàvem a la dreta) i continuàvem direcció Estanya, lloc d’inici d'aquesta excursió.
Per acabar, dinar a l'Hostal Rural 'Estopiñan del Castillo' (tel 974 433119) i posterior visita al poble de Pilzà/Pilzán.
...................................
Si desitgeu veure algunes imatges de la sortida, solament heu de clicar en l'enllaç de sota...