Estana – Querforadat – Béixec

Bonica caminada des de Estana a les poblacions de Querforadat i Béixec, en el transcurs de la qual hem pogut gaudir de molt bones vistes sobre la serra del Cadí, que hem pogut anar contemplant durant quasi tota la caminada, així com, molts dels cims fronterers amb Andorra i França, que delimiten el vessant nord de la Cerdanya, entre els que hem pogut distingir, el Monturull, Tossal Bovinar, Setut, Tossa Plana de Lles, la Muga, la Carbassa, Puigpedrós, Coma d’Or, Carlit, etc.

Sortim del centre d’Estana per anar cap al coll de Pallers, on anem a la dreta seguint el GR-150, que seguirem fins a Querforadat, creuant els rius i torrents de Naval, de la Peda i Vidal, passant tota l’estona pel bosc de pins, avets i faigs. Arribats al Querforadat, pugem a les restes del castell, des d’on tenim bones perspectives de la població, de l’església de Sant Genís i bones panoràmiques sobre el Cadí.

Seguim la marxa, davallant cap al riu del Quer, que creuem, per seguir una pista fins a la masia abandonada de Vima, passant abans pel bonic exemplar del roure de Vima. Seguim la pista, gaudint de les bones vistes que hi ha sobre els nombrosos cims del nord de la Cerdanya (abans esmentats) i ben aviat arribem a la petita població de Béixec, que visitem, observant les poques restes que queden de l’església de Sant Iscle.

A les afores de la població, trobem els indicadors del camins cap a Estana, on tenim varies opcions, però nosaltres triem la directe (les altres alternatives ja les hem fet en altres ocasions), que passa per la borda del Tonico i la font de Senars, amb bones vistes durant el recorregut de la Cerdanya, amb Montellà amb primer terme. Al costat de la font de Senars, trobem un camí a la dreta que ens permet arribar a Estana amb poca estona i sense haver de passar per la carretera.


El Querforadat.-
És una entitat de població del municipi de Cava, a la comarca de l'Alt Urgell, que en el cens de 2005 tenia 15 habitants i que té una llarga història que s'inicia als segles XII i XIII.

Un quer (mot d'origen preromà) és una penya. Sobre la gran roca que presideix el poble hi havia el castell. Segons la llegenda, un forat comunicava el castell amb el riu i permetia esquivar els setges. Els habitants ensenyaven cada dia truites fresques per desanimar els assetjadors. De totes maneres, la dita popular assegura que "al Quer, el forat tothom se'l té". Es creu que aquest passadís fou utilitzat com a via d'escapament en temps de setge, i també per amagar famílies càtares davant les inspeccions dels vigolers de la Inquisició.

Les vermelloses teules àrabs de les cases del poble contrasten amb la intensa verdor de la flora que l'envolta i el blau metal·litzat de la pissarra. Al centre del reduït nucli urbà s'alça tímidament l'església parroquial, dedicada a Sant Genís, ala façana de la qual, sobre el modest portal d'accés, veiem privada la creu de les Vuit Beatituds, la més sagrada dels templers, única referència que hom té de l'orde en aquest lloc, perquè, amb tota seguretat, els documents que ho confirmarien van ser cremats o destruïts durant els segles moderns per esborrar les petjades de la història.

És molt possible que els cavallers templers en aquest lloc protegissin els col·lectius càtars que transitaren per aquests apartats barrancs i valls per posar fora de perill les seves vides. Els cims del Cadí, entre les quals la Torreta de Cadí i el poderós Pedraforca (de 2,561 i 2.497 metres, respectivament), es contemplen des del Querforadat, i s'albiren a la llunyania els perillosos passos de muntanya que els Bons Homes van haver salvar en el seu agònic èxode.