Estany de Banyoles, Estanyol del Vilar, Puig Clarà, Llacunes de Can Morgat, Estanyols de la Riera del Castellar, Porqueres

Estany de Banyoles, Estanyol del Vilar, Puig Clarà, Llacunes de Can Morgat, Estanyols de la Riera del Castellar, Porqueres
David Soler, març 2017

Itinerari molt recomanable per diversos punts d’interès natural i paisatgístic a l’oest de l’estany de Banyoles. Inici i arribada a l’oficina de turisme de Banyoles, passeig Darder, Pesquera número 10. El recorregut coincideix pràcticament tot amb l’itinerari 3 editat per l’Ajuntament de Banyoles i el Consorci de l’Estany. Nosaltres el fem en sentit contrari al que s’hi indica en el fulletó corresponent, així que les senyalitzacions que anirem trobant ens marquen al revés del que ens interessa, cosa que pot crear alguna petita confusió en certes cruïlles. De totes maneres el recorregut és senzill, sense dificultats tècniques. Es pot fer tranquil·lament amb nens, tot i que cal tenir en compte que la pujada al Puig Clarà requereix cert esforç físic, i que la longitud supera els 10 km. Si cal es pot escurçar, gràcies als nombrosos camins i pistes existents per tot el sector que ens permetrien adaptar la llargària a conveniència.

Pel passeig Darder, que voreja l’estany, arribem a l’Estanyol del Vilar, havent passat prèviament per les Fonts de la Filosa i del Ferro. Aquestes fonts, junt amb d’altres que trobarem més endavant, tenen la particularitat que són petits rebaixos del terreny que intercepten el nivell freàtic proper a la superfície, i per les quals emergeixen les aigües riques en sulfat pròpies de la zona lacustre. Als bassals i regalims del seu voltant es desenvolupen colònies de bacteris i algues que s’aprofiten dels nutrients de l’aigua, com ara el ferro, donant lloc a micro-ecosistemes ben particulars. L’Estany del Vilar són en realitat dues dolines de col·lapse juxtaposades, idèntiques a les que conformen el fons de tota la cubeta lacustre, només que en aquest cas estan separades del llac principal per una estreta llengua de terra. Al seu costat nord hi ha la Font del Vilar. El track conté mitja hora d’aturada a l’Estanyol del Vilar; realment només calen uns 15 minuts per a superar-lo des de l’inici.

Abans d’arribar al nucli de Porqueres deixem el passeig que voreja l’estany i tombem a l’esquerra, travessant la carretera i agafant el camí que remunta la petita riera dels Tenyers. A partir d’ara seguirem unes petites plaques amb fletxes blaves. A l’esquerra queda el bosc inundable de l’Hort del Castell. En poca estona sortim a un vial asfaltat, per on continuem uns pocs metres més fins que aquest gira a l’esquerra, en un punt on hi ha una caseta pintada per nombrosos grafittis. Rere la caseta brolla un rajolí d’aigua procedent d’un antic pou que hi ha a dins, d’on emergeixen aigües procedents de l’aqüífer calcari profund que hi ha sota els guixos que conformen el substrat de la zona lacustre. Malauradament el lloc és ple de brutícia. Des de la carretera estant, seguim recte per una pista forestal que s’endinsa, en suau pujada, al bosc de l’Olivet del Castell. Al cap de poc, deixem uns camps a l’esquerra i en una cruïlla seguim cap a la dreta, vorejant per dalt els camps d’en Torrentmal. La pista travessa la riera del Castellar, habitualment seca però que avui porta una mica d’aigua. Tot seguit puja una mica i de seguida trobem que, a la nostra esquerra, comença un corriol ample i costerut, indicat per una fletxa blava. Fins aquí portem 45 minuts de caminada efectiva i 2,8 km.

Prenem aquest corriol ben fresat enmig del bosc de pins joves (la zona va patir un incendi fa uns anys). Anem pujant per un terreny constituït per margues, una roca gris clar, tova i argilosa, que es disgrega molt fàcilment. Quan portem uns 10 minuts pujant deixem una pista que planeja a la dreta, i seguim pujant per l’esquerra. Més amunt el nostre camí també planeja una mica i fins i tot perd alguns metres, per tornar a guanyar alçada decididament fins a desembocar en una pista dalt d’un llom ample i amb uns camps al vessant nord. És el Camí dels Morts, que mena al veïnat de Caselles (indicacions de les fletxes blaves). Nosaltres el seguim a la dreta, i en pocs metres trobem el cartell indicador als miradors del Puig Clarà. En pocs minuts arribem al primer, el de Puig Clarà, situat ben bé al cim (1h 15 min, 4 km, alt. 315 m). Es tracta d’una plataforma de fusta que disposa d’una visió extraordinària: hi ha panells interpretatius del paisatge cap al sud-oest (serres de Sant Patllari i Finestres), nord-oest (Bastiments, Canigó, Alta Garrotxa, i nord-est (Pla de Martís, serres de l’Albera, Rodes i Cap de Creus, plana de l’Empordà). En pocs metres més, el mateix camí ens permet arribar al Mirador de l’Estany, una altra plataforma amb una perspectiva completa i extraordinària de l’Estany de Banyoles i tota la seva zona lacustre.

Tornem enrere i continuem per la pista que baixa en direcció nord, que va girant progressivament tot fent la volta al Puig Clarà mentre baixa, fins a prendre sentit sud. El camí esdevé torrentera en alguns trams. Passem per una gran clariana en terreny encara margós, amb una senyal que ens fa dubtar. Cal continuar amb el sentit de marxa que es duia. Ja quasi a baix, arribem a una cruïlla. Girem a l’esquerra i, en pocs metres més també, seguint indicacions de Can Morgat. El camí deixa ara un camp a l’esquerra i un turó boscós a la dreta, fins que sortim als plans on hi ha l’espai natural restaurat de les Llacunes de Can Morgat (1h 40 min, 5,5 km). Es tracta d’antics camps que s’han rebaixat artificialment per tal de convertir-los en zones inundables, gràcies a l’aigua que hi arriba des de la Riera d’en Morgat, la qual s’alimenta d’un pou sorgent que hi ha al nord de l’estany. El terreny margós i argilós, molt impermeable, permet que tinguin un caràcter quasi permanent. Això ha afavorit la recuperació de la fauna i la flora pròpia dels ambients d’aiguamolls i aigües poc profundes, com ara la tortuga d’estany, diverses espècies de peixos autòctons, i el retorn de la llúdriga, que s'afarta de crancs americans. Travessem la riera per uns blocs de formigó i ens desviem un moment a l’esquerra per contemplar els extensos Prats de Cal Ferrer. Després, també agafant un trencall a mà esquerra, ens apropem fins a la nova Llacuna de l’Artiga, situada en una raconada absolutament preciosa. Prosseguint pel camí principal, arribem fins l’aparcament de Can Morgat. Allà girem a la dreta i ens arribem fins a l’aguait de la Llacuna d’en Margarit, des d’on podrem contemplar els ocells aquàtics que hi habiten o hi estan de pas (2 h 6,6 km).

En comptes de tornar a l’aparcament de Can Morgat per enllaçar allà amb la carretera de circumval·lació de l’estany, prenem la variant de l’Itinerari 3 que travessa la riera d’en Morgat i, en direcció sud, passa pel Pla de Can Morgat. Abans del pont sobre la riera del Castellar girem a l’esquerra, en direcció a una casa. Abans, fem parada a l’estanyol de Can Cisó. Aquest estanyol té un caràcter anòxic molt marcat, amb alta concentració de gas sulfhídric en les seves aigües, i hi ha èpoques que es tenyeix de vermell o verd per la profusió de poblacions de bacteris fotosintètics. Ja a tocar de la carretera hi ha l’estanyol Nou. Aquest es va formar sobtadament la nit del 12 de novembre de 1978, amb gran terrabastall que despertà els veïns de Can Cisó, a escasses desenes de metres de distància. Els processos càrstics responsables de l’esfondrament de cavitats subterrànies havien tornat a actuar, fent néixer un altre estanyol. Malauradament la seva fisonomia original va quedar malmesa al cap de poc, degut a abocaments incontrolats de runam. Travessem la carretera i ens arribem al mirador de la Cuaranya, en el punt més estret del llac. Aquí podem observar la vegetació pròpia de les riberes lacustres i tenir la sensació d’estar quasi envoltats per les aigües de l’estany. De tornada a la carretera, seguim en direcció sud i, passat el pont sobre la riera, travessem per acostar-nos al brollador de la riera del Castellar. Es tracta d’una zona on, amb els anys, petites basses sorgents s’han acabat convertint en un minúscul estanyol d’aigües blanc-blavoses que desaigüen a la riera.

Ja de nou a la carretera de circumval·lació, anirem seguint pel vial adaptat a vianants en direcció sud, tornant cap a Banyoles. Pel camí ens desviem fins al mirador de la Punta Freixenet, visitem la Font del Rector i passem per sota del turó de Porqueres, dominat per la fantàstica església romànica de Santa Maria. Passem altre cop per l’Estanyol del Vilar i acabem el recorregut al punt d’inici, a l’oficina de Turisme. En total són 3 h de caminada efectiva (4 h comptant parades), i poc més de 10 km.