Estany de Banyoles – Santa Maria de Porqueres – Sant Bertomeu de Matamala – Sant Patllarí – Les Estunes

Caminada amb sortida des de Banyoles, al costat de l’estany i de la zona esportiva municipal, en que seguint per la riba del llac, hem anat cap a l’església de Santa Maria de Porqueres, passant per la font del Ferro i l’estanyol del Vilar.

Després de visitar l’església, hem anat a creuar la carretera GI-524, per començar a pujar cap a l’ermita de Sant Bertomeu de Matamala i tot seguit hem pujat fins al cim i l’ermita de Sant Patllari, on aprofitem per esmorzar i gaudir de les vistes que hi ha sobre tota la comarca del Pla de l’Estany.

Desfem un tram de camí fins al pla del Gos, per anar al mirador, però la veritat és que els arbres i matolls tapen pràcticament tota la vista. Tornem enrere i retornem al encreuament dels Termes, on girem a la dreta per començar a davallar per un ample camí, fins arribar a l’altura de la Perpinyana, on una tanca ens barra el pas i per prudència no hem passat pel costat d’uns camps (és el camí més directe a les Estunes), per la qual cosa, hem donat la volta per uns petits trams de les carreteres GIV-5247 i GI-524.

Entrant a les Estunes hem pogut contemplar la bellesa del bosc d’alzines i roures en el que una gran quantitat d’esquerdes càrstiques i baumes formen un conjunt, en que la llegenda diu que hi viuen les llegendàries Goges. Acabada la visita hem reprès el camí, anant cap als estanyols de la Puda (on ens hem descalçat per creuar un pont malmès) i desprès a la font de la Puda, des d’on hem anat al punt de sortida.


Santa Maria de Porqueras.-

Està situada vora l'estany de Banyoles, a l'altra costat d'aquesta població, davant de l'antic castell de Porqueres i l'edifici actual, del segle XII, és d'una nau de grans dimensions de planta rectangular i coberta a dues vessants.

La coberta amb volta de canó sobre arcs torals, i absis semicircular, més baix. La tipologia de l'absis a l'interior és ben singular: sota una imposta decorada amb palmetes, una sèrie d'arcuacions damunt pilars formen tres absidioles, a més de dues capelles laterals en el tram rectangular del ingrés, que s'obre dins del gruix del mur.

L'absis és separat de la nau per un arc triomfal, que havia estat de ferradura, que descansa sobre columnes. Els capitells d'aquestes són decorats amb fullatge de tradició moresca, mentre que les impostes ho són amb figuracions de Déu creador i del pecat original, a la dreta, i de Jesús i la Mare de Déu a l'esquerra. Són d'un gran interès iconogràfic i escultòric, i mostren clares influències dels obradors de Ripoll.

La façana és coronada per un campanar, sobre la portalada, i de construcció posterior, del segle XVIII, adossat a l'espadanya original.